Les escoles de música, les oblidades dels Pressupostos

Els pressupostos d’Educació per a aquest 2020 preveuen un augment general del 17,6%. Gairebé totes les partides pugen: beques, nòmina del professorat, concerts escolars... i fins i tot reapareix la de les guarderies. Tanmateix, no creix la que finança els conservatoris, les escoles de música i les de dansa, que queda congelada en 12,1 milions, igual que en els últims pressupostos (2017). En l’última dècada aquests centres han tingut retallades constants de la subvenció, però han aconseguit sobreviure amb l’esforç econòmic d’ajuntaments i famílies i reinventant-se per atreure més alumnes.

Conservatoris i escoles de música i dansa van viure el seu millor moment de finançament el 2010, quan la Generalitat els va destinar gairebé 30 milions. La suma va caure en picat amb les retallades fins a desaparèixer dos anys, el 2014 i el 2015. Però el model de subvenció també ha canviat: si abans de la crisi Educació aportava anualment 600 euros per alumne, ara en són 135 i està vinculada a l’activitat que ofereixi l’escola, per exemple si hi ha un retorn social. Carles Farràs, president de l’Associació Catalana d’Escoles de Música, assegura que no està satisfet amb la congelació de fons, però es mostra esperançat: “L’actitud d’Educació no és la mateixa que durant les retallades, veiem que ben aviat podem recuperar el finançament. No és el millor del món, però és que fa pocs anys estàvem a zero”.

La fuga de recursos de la Generalitat la van suplir ajuntaments i famílies. Un estudi de la Diputació de Barcelona reflecteix com ha canviat el repartiment del finançament: el 2008, el 47% del cost l’assumien els Ajuntaments, la Generalitat en pagava el 28% i les famílies, el 25%. Una dècada després, els Consistoris n’assumien un 61%; l’Administració supralocal, un 1,5%, i les famílies, un 37,5%.

Amb aquest panorama, les escoles han sobreviscut reinventant-se. Hi va haver mesures doloroses, com ara l’augment de quotes generalitzat, que en alguns casos va suposar una pèrdua d’alumnes; la retallada de l’horari i el sou dels professors; alguns acomiadaments, i fins i tot algun tancament, com a Moià. A Igualada van patir gairebé totes aquestes conseqüències. El 2011 van fer una auditoria per reduir-ne el cost al màxim, sobretot perquè la salut econòmica de l’Ajuntament no era la més pròspera. “El problema és que l’anunci de les retallades de la Generalitat va arribar tard, quan la planificació anual ja estava feta, així que s’anava fent un forat que l’Ajuntament va haver d’anar tapant”, sosté Maria Queralt Martí, directora de l’escola de música i conservatori municipal d’Igualada.

Però no tot va ser ombrívol. El Prat de Llobregat va desafiar la crisi i va obrir la seva escola de música municipal el 2014. “Molta gent es va sorprendre pel moment en què la vam impulsar, però era un projecte necessari”, assegura Pilar Eslava, tinenta d’alcalde d’Educació. En aquell moment, el Prat era el municipi de més de 50.000 habitants sense escola de música municipal, i l’Ajuntament, amb bona salut econòmica, va invertir 1,2 milions a construir-la. El centre va arrencar amb gairebé mig miler d’estudiants, xifra que actualment ha doblat. A més, compta amb 1.500 alumnes de primària que participen en projectes en escoles per crear orquestres. “L’escola està dissenyada partint de la democratització de l’accés de tota la població i de projectes comunitaris. A més, defensem un model d’ensenyament vivencial, d’aprendre a tocar un instrument d’oïda, i no amb el solfeig”, defensa Jordi Umbert, director de l’escola, que des de fa dos anys hi incorpora també ensenyaments de teatre i dansa.

La renovació pedagògica és un altre dels efectes col·laterals de la crisi. “Les escoles s’han reinventat seguint diverses estratègies: des de fer classes més nombroses a implantar feines comunitàries per obrir-se al municipi i intentar captar nous alumnes amb cursos més curts”, detalla Farràs, que subratlla que, després d’una dècada, les escoles de música ja no són com abans. “N’han sortit enfortides i han fet de la necessitat una virtut”. Farràs afegeix que, una vegada superat el primer revés de les retallades, van viure el seu millor moment el 2014. “Va ser el millor moment de l’ensenyament musical perquè és quan més hores lectives es van fer, més alumnes hi havia i més especialitats”. Les escoles de música compten amb 38.000 alumnes de menys de 18 anys, quan fa una dècada n’eren 30.000.

Més recursos

Per la seva banda, els Ajuntaments demanen més recursos i es queixen del retard de dos anys en els pagaments. “De vegades, no se li dona tanta importància a la cultura, però educació i cultura van de la mà i se li ha de donar la importància que es mereix. Si no, no millorarem la societat”, lamenta la regidora del Prat. La seva homòloga d’Igualada, Marisa Vila, considera “negativa” la congelació de fons, però entén que la Generalitat hagi de prioritzar. L’Associació Catalana de Municipis minimitza la congelació. “Els ajuntaments podran distribuir entre altres serveis l’augment de recursos que tindran amb les guarderies. S’havien de prioritzar les guarderies perquè tots els municipis en tenen una, en canvi les escoles de música només les tenen els grans”, afirma Josep Berga, el seu responsable de l’àrea Cultura. Educació defensa que els pressupostos “garanteixen la continuïtat de la partida” de les escoles de música i que la prioritat ara eren les guarderies, l’escola inclusiva i les beques. I afegeixen que treballen per corregir els retards.