Noms de dones per substituir càrrecs franquistes als carrers de Lleida

Quatre carrers de la ciutat de Lleida canviaran de nom i passaran a incorporar dones, que substituiran personatges vinculats al franquisme. L’alcalde Miquel Pueyo va signar dijous el decret per adaptar el nomenclàtor, seguint la Llei de Memòria Històrica, i batejar algunes vies amb els noms de Virginia Woolf, Neus Català, Dolors Sistac i Elena Pàmies.

L’alcalde ha remarcat que l’objectiu del canvi no és “fer cap judici sumaríssim a ningú”, sinó que l’Ajuntament s’ha volgut assegurar que “cap persona que hagi participat en la insurrecció o bé que hagi tingut càrrecs durant el franquisme formi part de la nòmina de personatges reconeguts a través del nomenclàtor de la ciutat”. “No podem blanquejar el franquisme”, ha reblat l’alcalde. “És una part de les polítiques feministes, la de fer visibles referents positius per empoderar les dones i les noies joves que pugen perquè tinguin diferents models”, ha destacat Sandra Castro, regidora d’Educació, Cooperació, Drets Civils i Feminismes.

La Paeria explica en un comunicat que en el procés de canvi dels noms s’ha tingut en compte les opinions de diversos historiadors, així com les de la Plataforma Lleida Lliure de Franquisme. L’objectiu ha estat, segons l’alcalde, que la decisió presa fos “objectiva, coherent i justa”. Pueyo ha admès que s’han escollit quatre nom de dones per compensar el dèficit històric que existeix en aquest aspecte al nomenclàtor.

Concretament, l’escriptora anglesa i referent feminista Virginia Woolf donarà nom a l’actual carrer Alcalde Montaña; la lluitadora antifeixista Neus Català, al carrer Alcalde Sangenís; la mestra i escriptora Dolors Sistac, al carrer Carmelo Fenech; i la pianista, pedagoga i fundadora de l’Escola Municipal de Música de Lleida Elena Pàmies, al carrer Nadal Gaya.

L’alcalde ha destacat el valor de la figura de Virginia Woolf com a precursora del feminisme i una figura clau del modernisme literari del segle XX; Neus Català, com a gran referent de la lluita antifeixista; Dolors Sistac, com a impulsora de l’ensenyament del català des de l’Escola Normal de Lleida; i Elena Pàmies, com a fundadora de l’Escola Municipal de Música de Lleida.