TikTok o quan l’algoritme t’estima

No sé qui és Charlie D’Amelio. Ni Mark Anastasio. Tampoc sé què és la Hype House. Rosalía s'ha incorporat a TikTok i desconec si això és bo o dolent. Mentre trec la pols als meus cromos de picar, guardats des de fa anys en una caixa blava de metall estampada amb la cara de Diana de Gal·les i Carles d'Anglaterra acabats de casar, centenars, milers, milions d'adolescents ballen i treuen la llengua davant del mòbil. Entren amb el telèfon o l'iPad a TikTok una mitjana de set vegades al dia i s'hi passen 43 minuts veient vídeos de pocs segons. L'aplicació, d'origen xinès, és molt addictiva. Hi entres i costa sortir-ne. “Fas vídeos, balles, fas lip singing [el que es coneix com cantar sense veu movent els llavis]… però jo mai els penjo”, explica la Cristina, una usuària de 13 anys.

Pregunto al meu entorn. En un xat de mares. Silenci absolut. Només una m'escriu per privat: “Crec que era l'antic Musical.ly. Amb la Laia, la meva gran, va ser horrible! Tot el dia fent ganyotes. A l'ascensor, al cotxe... quina etapa!”, explica. L'obsessió per fer-se fotos a l'ascensor, sens dubte, es mereix una altra crònica.

Torno a preguntar, ara al meu entorn adolescent. Charlie D’Amelio té 15 anys i és una estrella de TikTok. Mires els vídeos i confirmes que balla molt bé. Això fa que tingui més de 18 milions de fans. 18 milions. L'algoritme l'estima. I això fa, entre altres coses, que sigui telonera dels Jonas Brothers. Mark Anastasio, un cas semblant. Molts, milions de seguidors. La Hype House és a Los Angeles, als Estats Units, una mansió immensa amb piscina on des del desembre viuen algunes de les estrelles més comentades de TikTok. Es van presentar amb una sessió de fotos a l'estil Backstreet Boys, i en qüestió de minuts, #hypehouse va començar a ser tendència. Els nois bàsicament creen contingut i la casa és un espai de treball, tot i que sembli de festa. “Poden convidar els amics, però sense interrompre la feina dels altres; si es trenca alguna cosa, qui ho fa ha de solucionar-ho en 15 dies, i els membres del grup han de produir contingut cada dia. A més, si algun membre té parella, evitarà que el filmin amb una altra persona tot sol per evitar rumors”, explicaven fa poc a Smoda.

A la meva bústia de correu, una nota de premsa informa: “La cantant Rosalía ha obert aquest cap de setmana el seu compte oficial @rosaliavt, que ha acumulat milers de seguidors amb només tres vídeos. Hores després d'haver publicat la seva arribada a TikTok, la cantant ha aconseguit més de 52.000 likes al seu perfil”. Només l'any passat, TikTok es va descarregar més de 750 milions de vegades. “És una plataforma on els nanos es poden expressar amb llibertat i ser creatius, a més de divertir-se. És la generació Z, que a més és molt difícil d'impactar amb la publicitat convencional perquè ja no consumeix la televisió de la manera tradicional i la majoria fan servir adblockers per evitar la publicitat als seus dispositius”, explica María Bretón, directora de Mitjans Socials de GroupM. “Una de les diferències és la possibilitat de llançar reptes, que fan que la comunitat s'involucri i participi i creixi així el sentiment de pertinença. A més, el primer que veu l'usuari quan hi entra no és el que publiquen els seus amics, sinó contingut que TikTok li va mostrant en funció dels últims vídeos consumits, i això fa que sigui un gran consumidor de temps”.

Malgrat l'addicció que crea i altres inconvenients, l'aplicació és defensada fins i tot per mares. “Contra tot pronòstic, després de la desconfiança i incomprensió inicial, m'he descobert una fan de TikTok. La xarxa social em va arribar al mòbil a través de les meves nenes, de 8 i 10 anys. Que sí, que són molt petites, però al final he caigut en la maternitat pragmàtica i he optat per, després d'un estudi inicial, deixar que el facin servir i creïn un compte privat”, explica la periodista Cecilia Jan.

Ja res és igual. I encara menys la manera com juga la canalla. “Aquesta aplicació té almenys un component més o menys creatiu, perquè quan s'utilitza canten i ballen [i cantar i ballar són dos elements del joc tradicional]. Però en el fons no deixa de ser una xarxa social on miren el que fan altres, s'hi comparen, s'enganxen als likes i els views i regalen dades als propietaris [tal com fem els adults a les nostres xarxes]. Realment, el tema ens supera”, reflexiona Eva Millet, autora del llibre Hiperniños, que defensa el joc lliure “com la millor extraescolar que poden fer els nostres fills: és la seva forma de vida, la seva manera d'aprendre com funciona el món. Un dret de la infància”.

Ballo una estona a TikTok, però prefereixo tornar a la meva caixa d'aires re(i)als. Ho comento amb la meva companya de pati. Tot uns altres temps. Sandra Lázaro els recorda: “Ens assèiem en una rotllana a terra. Cadascuna amb la seva caixa metàl·lica (la majoria tenia la blava de Nivea) i un bon feix de cromos a dins. N'hi havia de tota mena. Els més preuats, els de purpurina. Utilitzàvem els més vells i repes per jugar. Els posàvem en una pila i de cap per avall. Picàvem per torns i amb la mà fent cassoleta per fer-ne girar tants com poguéssim. Teníem els nostres trucs per guanyar. De vegades era una vora doblegada o la mà humitejada. No ens cansàvem. Mai. I esperàvem l'hora del pati amb impaciència. Tornàvem a classe amb les mans vermelles de tant picar”.