Els regidors de Barcelona no agafaran vols curts si el trajecte es pot fer en tren

Un dia abans de la declaració d'emergència climàtica, que farà l'Ajuntament de Barcelona, el govern de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha presentat aquest dimarts el paquet de propostes que té per al port i l'aeroport: dues infraestructures sobre les quals no té competències, admet l'executiu, però que assegura que emeten quatre vegades més gasos amb efecte d'hivernacle que el conjunt de mobilitat de la ciutat. Entre les qüestions més concretes que ha proposat el govern municipal figura que la Generalitat cobri un impost als grans vaixells (com els creuers o mercants), tal com preveu la Llei de Canvi Climàtic; i també que l'aeroport revisi l'estudi d'impacte ambiental de la seva ampliació, que es va fer el 1999.

Mentrestant, i per "donar exemple", la tinenta d'alcalde d'Urbanisme, Ecologia i Mobilitat, Janet Sanz, ha anunciat que l'alcaldessa, els regidors i els treballadors municipals no utilitzaran l'avió per a trajectes de menys de 1.000 quilòmetres si tenen alternativa amb tren amb una durada inferior a set hores. "Volem ser exemplars i animem altres administracions, empreses o corporacions a fer el mateix", ha manifestat, i ha assegurat que en la majoria de casos els regidors i empleats municipals ja fan servir el tren per a destinacions com Madrid, Sevilla, Bilbao o París. "El tren no contamina i no finançarem vols que tenen una alternativa ferroviària àgil i eficaç", ha insistit. El regidor d'Emergència Climàtica, Eloi Badia, assegura que "el vol Barcelona-Madrid és 12 vegades més contaminant que el tren".

Sanz i Badia han presentat el resultat d'un estudi fet per Barcelona Regional que assegura que les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle del port i l'aeroport multipliquen per quatre les de la resta de mobilitat de la ciutat: 7,6 milions de tones de CO₂, l'aeroport, i 5,3 milions, el port, respecte als 3,4 milions de tota la mobilitat de la ciutat.

"No són infraestructures competència de l'Ajuntament, però no poden quedar al marge de la declaració d'emergència climàtica, no poden no fer res", ha defensat la tinenta d'alcalde. Badia ha apuntat, sobre l'impacte de l'activitat d'aquestes infraestructures a la ciutat, que són responsables del 7,5% de les emissions de diòxid de nitrogen i d'entre el 9% i el 12% de les de partícules en suspensió.

Per aquest motiu la ciutat demana al port i l'aeroport que elaborin plans de reducció d'emissions, i habilitin sistemes de generació d'energies renovables (com plaques solars en cobertes d'edificis o als aparcaments). Respecte a la fiscalitat, reclamen que s'eliminin les exempcions als carburants de l'aviació (el querosè, com han fet els Estats Units o el Japó) i la navegació. "La Llei del Canvi Climàtic de la Generalitat s'ha d'aplicar i preveu un impost als grans vaixells", ha assenyalat Sanz.

Referint-se en concret a l'aeroport, els dos regidors han insistit que s'estudiï l'eliminació de vols curts que tenen alternativa ferroviària, que es promogui el transport públic per arribar a la instal·lació, o que augmenti el preu de l'aparcament. Sobre l'ampliació, Sanz ha afirmat que són "partidaris de revisar el pla director sobre la base d'un nou informe ambiental, perquè l'actual és del 1999". En el cas del port, les peticions, diverses ja previstes per l'autoritat portuària, inclouen reclamar l'electrificació de molls o millorar els accessos ferroviaris.