‘Aida’ torna al Liceu amb decorats de fa 75 anys

La mítica escenografia de Josep Mestres Cabanes per a Aida torna aquest dilluns a l'escenari del Gran Teatre del Liceu 75 anys després de la seva estrena, el 1945. Els històrics decorats, que probablement siguin fets servir per última vegada a causa de l'estat en què es troben, tornen a l'escenari del coliseu líric per a una nova representació de l'òpera del compositor italià Giuseppe Verdi. L'espectacle, que ha estat presentat en més de 450 ocasions al Liceu, arriba a la capital catalana després de set anys d'absència amb 14 funcions sota la direcció musical de Gustavo Gimeno i escènica de Thomas Guthrie. Les sopranos Angela Meade i Jennifer Rowly interpretaran Aida, mentre que Yonghoon Lee i Luciano Ganci, Radamés, en una història d'amor i conflicte que es podrà veure fins al 2 de febrer.

El director artístic del teatre, Víctor García de Gomar, va comentar que la institució es troba en una “cruïlla” davant de l’“important deteriorament” de l'escenografia de Mestres Cabanes, que va sobreviure l'incendi del Liceu, el 1994. García de Gomar va explicar que “és possible que sigui l'última ocasió que pugui gaudir-se’n” a causa del seu estat de conservació. “Hem de veure si hi ha una restauració conscienciosa o si es poden posar en un museu”, va assenyalar divendres el director, que tampoc no va rebutjar la possibilitat d'una “reconstrucció absoluta” dels històrics decorats.

El director musical, Gustavo Gimeno, va assegurar que és una enorme responsabilitat liderar aquest projecte de gran tradició per al Liceu amb una peça d'una “maduresa especial” que va comparar amb altres títols de Verdi com Don Carlos (1967) i Falstaff (1893). “Mirant la partitura amb detall, amb atenció, un s'adona amb quina precisió gairebé científica ofereix no només informació musical, sinó també teatral”, va reflexionar el titular de la Filharmònica de Luxemburg. El director escènic, Thomas Guthrie, va destacar per la seva banda la tasca d'il·luminació que es va dur a terme per al muntatge: “La dificultat que vam tenir és que la llum ja està pintada amb gran detall als decorats. Hi ha alguna cosa inspiracional a barrejar els dos elements per crear una única peça i que l'audiència experimenti una història que la commogui”, va apuntar.

Aida narra la història d'una princesa etíop que es transforma en esclava d'Amneris, la filla d'un faraó egipci. Totes dues formen un triangle amorós amb Radamés, general enamorat d'Aida i que és de l'interès d'Amneris, sense ser corresposta. L'espectacle és una òpera en quatre actes amb música de Verdi i llibret d'Antonio Ghislanzoni, que es va presentar per primera vegada el 1871, a l'Òpera del Caire. A Barcelona, va ser portada per una iniciativa del Teatre Principal, el 1876, i es va estrenar un any més tard al Liceu, cosa que va fer que es convertís en l'única òpera que supera les 400 representacions en la història del recinte.

Mariano Buccino cantarà el rol del monarca egipci, mentre que Àngel Òdena i Franco Vassallo interpretaran Amonasro, el rei d'Etiòpia i pare d'Aida. L'elenc el completen les mezzosopranos Clementine Margaine i Judit Kutasi, que s'alternaran el paper d'Amneris, i els baixos Kwangchul Youn i Marko Mimica, que encarnaran el sacerdot Ramfis. En la seva tornada, la producció podrà veure's també a més de 200 sales de cinema al voltant del món i, en la majoria, en una transmissió en directe que serà emesa el proper 22 de gener.

Guthrie va descriure que la coreografia d'aquesta versió barreja el ballet clàssic amb l'art marcial afrobrasiler de la capoeira en un espectacle en el qual els intèrprets i la dansa no van per separat. Amb una coreografia d'Angelo Simmo, tots dos van fer un treball que els va permetre desplegar una versió “més dinàmica i enèrgica del muntatge”, segons va esmentar. “La capoeira és el llenguatge dels esclaus, la protesta i la guerra. A més a més, a través del ball, hi ha una manera més física de parlar amb l'audiència”, va asseverar. Amb relació a la trama, el director escènic va recordar que Aida és una història que transcorre en “un moment de conflicte, pèrdua i foscor”. “Ens va donar l'oportunitat de comunicar alguns dels temes presents en l'òpera. Per exemple, la foscor, la brutalitat de la guerra, el poder de la religió o la pèrdua d'innocència, que hi són molt presents”, va acabar.