L’Hospital Vall d’Hebron fa el primer triple trasplantament a Espanya a una nena de 10 anys

L'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona ha fet el primer triple trasplantament de cor, fetge i ronyó d'Espanya a una pacient de 10 anys que pateix una mutació genètica ultrarara de la qual només hi ha 10 casos al món. Es tracta de la mutació del gen NEK8, una malaltia "ràpidament progressiva" –hi ha fins i tot fetus amb aquesta patologia que neixen morts– que provoca que els teixits s'esclerosin i els òrgans deixin de funcionar, segons ha explicat aquest divendres el cap del Servei de Cirurgia Hepatobiliopancreàtica i Trasplantaments de Vall d'Hebron, Ramon Toll.

En el cas de l'Íria, la pacient, la malaltia es va manifestar primer al cor, quan tenia quatre mesos, tot i que els metges no sabien la patologia específica que patia. L'Íria va entrar a l'hospital amb una insuficiència cardíaca greu, connectada a un respirador i amb medicació intravenosa, i van decidir fer-li un trasplantament a causa de la gravetat de la seva situació. L'òrgan va arribar poques setmanes després d'entrar a la llista d'espera, un cas excepcional, ja que "hi ha casos de nens esperant l'òrgan durant set mesos o un any", segons ha dit el doctor Ferran Gran, coordinador mèdic de Trasplantaments Cardíacs Pediàtrics.

Más información

Curat el primer ‘nen bombolla’ detectat a Catalunya amb la prova del taló

Rècord de trasplantaments malgrat l’augment de negatives de donació

Aquesta primera operació va presentar diverses complicacions: el cor trasplantat no bombava i no podien desconnectar-la de la màquina que la mantenia amb vida, fins que al cinquè dia l'òrgan va començar a funcionar de manera autònoma. La majoria de pacients amb aquesta mutació genètica moren al cap de pocs mesos de vida o no superen el període fetal, per la qual cosa l'Íria és la pacient de més edat al món amb aquesta patologia i la primera que rep un triple trasplantament de cor, fetge i ronyó.

No va ser fins que la pacient va començar a tenir problemes de fetge i ronyó, el 2017, que els metges van detectar aquesta mutació genètica, gràcies a les tècniques actuals de seqüenciació massiva de gens. Llavors, la pacient va començar a rebre diàlisi, un tractament "que no és curatiu" i que està ideat com una fase prèvia al trasplantament, segons ha explicat la doctora Mercedes López, que forma part del servei de nefrologia pediàtrica de l'hospital. "Quan aquests òrgans fallen, només es pot fer el trasplantament", ha explicat en roda de premsa Toll, que ha afegit que ara com ara l'únic tractament conegut d'aquesta malaltia és simptomàtic. Abans ja s'havien fet trasplantaments dobles de fetge i ronyó en pacients pediàtrics, però mai abans en una pacient ja trasplantada de cor.

El doble trasplantament de fetge i ronyó es va fer de manera simultània, en una operació que va durar 12 hores i va presentar complicacions en les primeres 24 hores. Els òrgans trasplantats no tenen cap malaltia i les projeccions per a la pacient són les mateixes que per a qualsevol altre trasplantat. "No fem invàlids psicològics amb els trasplantaments", ha dit el director general de Vall d'Hebron, Antonio Román, que ha assenyalat que és important que l'Íria tingui "les expectatives d'un nen normal".

Ara l'Íria fa vida normal, amb un "somriure permanent", com ha dit la Judith, la seva mare, que ha afegit que han intentat donar-li "la màxima normalitat possible" a la seva filla al llarg d'aquests anys. "No volem que la tractin com si fos una malalta perquè no ho és", ha afirmat la seva mare. Román ha afegit que els trasplantaments han estat possibles perquè l'Estat té "el millor sistema de salut del món" i s'ha fet a l'hospital que probablement "més programes de trasplantaments té al país".