Cinc tradicions curioses per donar la benvinguda a l’any nou

Si nosaltres fem servir el color vermell per a la roba interior que ens posem per Cap d’Any, amb l’objectiu de cridar a la sort, els argentins n'utilitzen de color rosa. D'aquesta manera, és molt comú que (tradicionalment tan sols les dones) es regalin les peces de roba d’aquest color el dia de Nadal per estrenar-les l'última nit de l'any. Un altre acte supersticiós que porten a terme els argentins (juntament amb altres països sud-americans), aprofitant les bones temperatures que tenen en  aquestes èpoques, és deixar les finestres obertes durant les celebracions, fent que marxi tot allò dolent que ha passat durant el transcurs de l’any i que entrin energies renovades.

Els danesos donen la benvinguda a l’any renovant la vaixella amb una tradició perillosa i desestressant a parts iguals. Un cop arriba l’any nou solen trencar plats contra la porta de les cases d’amics i familiars per demostrar el seu afecte i bons presagis per l’any que s’acaba d’encetar. També resulta molt curiós l’altre ritus que habitualment fan aquesta mateixa nit: a les dotze en punt salten des de dalt d’una cadira. Amb això cerquen la positivitat necessària per encarar l'any nou.

Vasilopita és un tipus de pastís que elaboren els grecs per Cap d’Any. A dins hi amaguen una moneda. Quan arriba l'any nou es talla i es reparteixen els diversos trossos entre els amics i familiars reunits. Normalment comença a menjar-ne la persona de més edat i se segueix la línia cronològica fins al torn de la persona més jove. Es manté la creença que a qui li toca la moneda tindrà sort tot l’any. La tradició cultural i gastronòmica de menjar vasilopita s’assembla molt al nostre Tortell de Reis.

Menjar llenties a Itàlia durant el Cap d’Any és una tradició tan antiga o més que el raïm de la sort que consumim nosaltres amb les dotze campanades. Els llegums es mengen cuinats amb cotechino, un embotit cuit, i molt sovint també van acompanyats amb puré de patates o de blat de moro (polenta). La pràctica supersticiosa va començar a l’edat mitjana, on hi havia el costum de regalar una petita bossa de llenties a familiars i amics per desitjar-los bona sort, i s’ha mantingut fins a l’actualitat.

“Bon viatge!”, es desitgen els peruans durant la nit de traspàs d’un any a l'altre. És molt comú que agafin maletes buides i facin tombs al voltant del veïnat amb elles. Segons les creences populars això assegura que al llarg de l’any que arriba faran una gran quantitat de viatges i els anirà bé. Aquest és un ritu que no tan sols practiquen els peruans, sinó que també el fan els colombians, xilens, bolivians i altres persones llatinoamericanes. Durant la vetllada, el color groc també ocupa un destacat protagonisme. Es considera que porta bona sort.