Drons guia i molsa portàtil: de Barcelona al CERN per dissenyar les ciutats del futur
Alumnes de la Politècnica, Esade i l'IED presenten a l'organisme europeu prototips per fer els nuclis urbans més sostenibles i inclusius
El científic britànic Tim Berners-Lee va inventar la world wide web (www) el 1989, quan treballava al CERN. El servidor amb el qual la va idear es pot veure avui al museu del centre de recerca europeu a Ginebra (Suïssa). Al costat seu, s'exposa el document en què explicava la seva proposta. Algú va escriure al primer full "vague but exciting" (imprecís però emocionant). Uns anys més tard va perfeccionar la seva proposta i internet es va estendre per tot el món.
Aquesta és una de les eines revolucionàries que ha sortit d'aquesta fàbrica d'innovacions situada al cor d'Europa i fundada el 1954. El 2013, el CERN va obrir el seu laboratori IdeaSquare amb l'objectiu d'"escurçar el camí des que una tecnologia es crea a l'organisme fins que arriba a la societat". L'explicació la fa Pablo García Tello, físic i mentor sènior en aquest centre de noves idees. "Les innovacions normalment acaben arribant al mercat després d'una sèrie de casualitats. Aquí volem sistematitzar aquest procés i crear les condicions perquè les idees inspirades en les nostres tecnologies arribin als ciutadans. No hi ha una fórmula fixa, però nosaltres esperem que això passi amb equips d'estudiants que parlin amb els nostres científics i puguin crear aquest ecosistema favorable", apunta.
Qui sap si algun dels estudiants que van passar per aquest laboratori durant la segona setmana de desembre serà el que tingui en ment la propera gran revolució. Quaranta alumnes van viatjar des de Barcelona fins a Ginebra amb un objectiu: aconseguir que la vida a les ciutats sigui millor. Dividits en vuit equips, estudiants de la Universitat Politècnica (UPC), l'Institut Europeu de Disseny (IED) i Esade (que ha convidat EL PAÍS a conèixer el projecte) van participar en un repte per aconseguir més accessibilitat, menys contaminació, més reacció davant de desastres naturals o millor gestió dels residus. Enginyeria, disseny i negoci que van donar lloc a prototips que van construir al mateix CERN. (Vegeu aquí la fotogaleria amb les solucions proposades).
El paraigua sota el qual es fa aquesta iniciativa és la Challenge Based Innovation (CBI), un desafiament que cada any des de fa sis intenta donar resposta a un objectiu de desenvolupament sostenible, les 17 metes que l'ONU es va marcar el 2015 per a un futur millor. L'apartat dedicat a les ciutats inclou assegurar l'accés a l'habitatge i serveis bàsics adequats i assequibles, millorar els barris marginals, implementar sistemes de transport segurs, reduir el nombre de morts per desastres i l'accés universal a zones verdes. S'estima que el 2050 el 70% de la població mundial serà urbana, per la qual cosa les ciutats seran l'escenari dels grans reptes del demà.
El projecte va començar al setembre i al desembre van ocupar el laboratori per perfilar les seves propostes i presentar-les. "El primer dia vam ajuntar tots els participants i vam intentar trencar estereotips, com ara que els enginyers són més callats i tímids, els de disseny més somiadors i els de negocis només pensen en els diners. Hi ha molt de cert en això, així que intentem treure'ls d'aquests rols", apunta Kyriaki Papageorgiou, investigadora d'Esade. "Els estudiants de la Politècnica cada any presenten les seves candidatures i un jurat a la universitat els selecciona. L'expedient compta, però el que busquem són mostres de compromís i que saben treballar en equip. Que facin algun esport, que participin en una ONG, que toquin en un grup de música...", assenyala Ramon Bragós, de la UPC.
Els equips s’han d’entrevistar amb experts i usuaris abans de llançar-se a crear les seves solucions perquè tinguin una aplicació real
Per dissenyar les seves solucions, primer han d'entrevistar experts, tècnics o els mateixos usuaris. Aquest any, dos equips van entrevistar membres de l'ONCE. Uns d'ells va acabar proposant un dron que indica el camí a l'usuari quan es perd. Un altre grup va estar en contacte amb la regidora de Mobilitat de Sant Boi de Llobregat per dissenyar un sistema que estudiï els desplaçaments dels seus habitants. I un altre grup va parlar amb l'empresa pública de bicicletes de Barcelona. "Hem treballat plegats amb un físic del CERN, una oportunitat que potser et passa una vegada a la vida. Després, entre els membres de l'equip hi ha un intercanvi constant. Jo hi he pogut aportar la meva part creativa, i un dels meus companys m'ha ensenyat programació", indica Carles Novell, de 25 anys, estudiant de l'IED. El seu equip va crear una aplicació per informar els ciutadans en cas d'inundacions.
En els equips s'acumulaven una dotzena de nacionalitats. Els estudiants procedeixen d'Egipte, Filipines, França, Suècia, el Perú i Itàlia, entre d'altres. Daniel Plata, colombià de 30 anys, va idear amb els seus companys un bastó per a invidents que detecta la presència d'obstacles mitjançant ultrasons. "El procés de disseny és una muntanya russa d'emocions: pensar en gran, aterrar, tornar a pensar en gran... Treballar amb persones de diferents nacionalitats i professions t'obre molt la ment", explica. "El que més ens ha fet aprendre és la llibertat a l'hora de buscar solucions, això és el que realment dona més experiència. És interessant comprovar per on hem sortit cadascun", afegeix Roser Batlle, alumna d'enginyeria de 23 anys. El seu equip va elaborar un cub portàtil de molsa que serveix per millorar la qualitat de l'aire.
El físic Pablo García Tello té clar que aquí hi pot haver el proper Mark Zuckerberg. Però d'un futur sostenible.
—Us molesta que es digui que sou el Silicon Valley europeu?
—No, perquè no som com Silicon Valley. Som el CERN.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.