El Consell d’Europa aplaudeix el model lingüístic català

Espanya incompleix els seus compromisos europeus per preservar la riquesa lingüística del continent. Així ho manifesta el comitè de ministres del Consell d'Europa, que acaba d'emetre un informe amb recomanacions en el qual insta el Govern espanyol a reforçar l'ús de les llengües cooficials a l'Administració central i garantir el dret dels ciutadans que les parlen a utilitzar-les en els processos judicials. La institució amb seu a Estrasburg insta, a més, els responsables autonòmics de Galícia i la Comunitat Valenciana a eliminar els límits imposats a les aules als seus idiomes propis.

El cinquè diagnòstic oficial sobre el grau de compliment a Espanya de la Carta Europea de les Llengües Minoritàries, un tractat del 1992 però al qual l'Estat espanyol es va adherir el 2001, és el més dur. El Consell d'Europa critica la falta d'avanços i reitera la necessitat de reformar l'article 231 de la Llei Orgànica del Poder Judicial. Aquesta norma estableix que l'ús d'una llengua cooficial “només està permès si cap de les parts s'hi oposa”. El que hauria de garantir, objecten els experts europeus, és que es pugui fer servir sempre que ho demani una de les parts.

El Ministeri de Política Territorial addueix que l'informe del Consell d'Estat comprèn el període 2014-2016 amb el PP al Govern, per la qual cosa no té en compte els avanços impulsats pel PSOE, com els cursos a distància per a funcionaris, el reconeixement de les llengües cooficials com a mèrits en els concursos de trasllats o el complement salarial que cobraran a partir del 2020 els treballadors que les utilitzin. El que no aclareix el departament de Meritxell Batet és si es reformarà la llei del Poder Judicial, com demanen expressament els experts europeus.

Aplaudiment al model català

Catalunya surt força ben parada en l'informe del Consell d'Europa sobre l'ús del català. El document destaca el “fort suport” de les autoritats autonòmiques per potenciar la llengua i remarca el valor del model d'immersió lingüística a l'escola “sense descurar la importància de l'educació multilingüe”. “El català s'utilitza en tots els nivells de l'educació i els alumnes acaben els seus estudis obligatoris amb un alt domini del català i el castellà”, exposa l'informe. De fet, l'estudi carrega contra la controvertida Lomce, la llei educativa que va aprovar el Govern de Mariano Rajoy (PP), en considerar que “desafia” el model lingüístic català i “obstaculitza el sistema de conjunció lingüística i immersió”.

On queden tasques pendents, admet l'informe, és en la Justícia. “El nombre de sentències en català està disminuint, del 12,4% el 2013 al 8,4% el 2016, tot i que la Generalitat ha seguit implementant amplis programes de formació en català per a tot el personal judicial”, assenyala. Aquesta situació ha estat recollida en l'últim informe de Política Lingüística de la Generalitat, que situa la presència del català en les sentències en el 7,7%.

L'estudi recull les queixes del Govern català sobre les “accions legals sistemàtiques” que es prenen contra la legislació del català i les denúncies d'entitats per discriminació lingüística. “Malgrat els esforços realitzats per les autoritats, encara existeixen deficiències en termes d'idioma en el servei de salut i l'atenció a la gent gran”, assenyala.

L'últim informe de l'entitat de defensa del català Plataforma per la Llengua recull un presumpte cas de discriminació on una doctora va criticar una pacient de 15 anys quan se li va escapar una paraula en català enmig de la seva explicació en castellà. “Això és el que us passa aquí, que no podeu sortir a més de 40 quilòmetres perquè teniu problemes amb la llengua. No sabeu expressar-vos correctament i no teniu futur fora d'aquí, a mi m'és igual”, va dir la doctora, segons Plataforma per la Llengua.

Oficina de queixes a la Comunitat Valenciana

L'informe del Consell d'Europa critica la normativa escolar a la Comunitat Valenciana per impedir l'existència de “programes d'immersió” lingüística en valencià. “Si els tribunals no permeten la immersió lingüística completa, no es pot fer”, respon el director general de Política Lingüística, Rubén Trenzano. El 2015, l'Executiu integrat pel PSOE i Compromís va aprovar una normativa que potenciava l'ensenyament en valencià, però la justícia en va anul·lar diversos articles. Ara les escoles decideixen les hores impartides en valencià i castellà amb un mínim del 25% en totes dues.

L'informe constata “millores significatives” en l'ús del valencià i destaca la reobertura de la televisió i ràdio autonòmiques. Les dificultats per a l'ús d'aquesta llengua les reflecteixen les queixes presentades a la nova Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat. El 2018, primer any de funcionament, la Conselleria de Sanitat va ser l'organisme més assenyalat, amb denúncies de pacients per la impossibilitat de comunicar-se en la seva llengua.

Un veí d'Alacant que va acudir a l'oficina assegura que al maig es va adreçar en valencià a un policia local que li estava posant una multa i l'agent li va etzibar: “A Alacant l'idioma oficial és l'espanyol, no entenc el seu dialecte”. Una dona relata que en un centre de salut a València, la metgessa li va respondre: “No entenc el valencià, així que si vol que l'ajudi...” I la d'un veí de Xàtiva que va telefonar a l'agost a la Tresoreria de la Seguretat Social i va ser interromput per la seva interlocutora: “Estàs trucant a la Tresoreria de la Seguretat Social i has de parlar-me en castellà”. Quan l'home li va dir que estava trucant a una oficina valenciana, l'empleada va penjar.

A Balears només dos jutges fan servir el català

El dèficit de llengües cooficials en el sistema judicial espanyol el corrobora des de Balears la titular del jutjat d'instància número 24 de Palma, Victoria Crespí. Només ella i un altre magistrat, el president de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Balears, Gabriel Fiol, dicten sempre les sentències en català. “L'ús de les llengües no és gens igualitari”, apunta Crespí, que ho atribueix a factors com el desconeixement de l'idioma o problemes a l'hora de traduir els dictàmens. “Jo demano la traducció de les meves sentències, però només hi ha un traductor, que, a més, també treballa amb altres idiomes”, lamenta Crespí, a qui el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va obrir una investigació per la queixa d'un advocat que va rebre una resolució en català, tot i que finalment li va donar la raó a la magistrada.

Per a Crespí un altre dels problemes és que el CGPJ no ha editat cap diccionari jurídic en català en el qual els magistrats es puguin basar “perquè la llengua és canviant i suposa un plus d'esforç trobar determinats termes”. Advoca per campanyes de conscienciació perquè la gent que vulgui expressar-se en català “sàpiga que pot fer-ho”.

Per a l'advocat Josep de Luis, president d'Obra Cultural Balear, es continua utilitzant el castellà “per certa inèrcia” tot i que existeix un marc jurídic que permet “una teòrica normalitat del català”. “Part d'una falsa presumpció que pogués posar-te el jutjat en contra”, lamenta De Luis.

El gallec es perd a l’escola

El Consell d'Europa incideix especialment en la greu reculada que pateix el gallec. “El procés de desgalleguització està sent rapidíssim perquè no s'adopten les polítiques adequades per mantenir la llengua regional minoritària que més parlants té a Europa”, coincideix el sociolingüista Henrique Monteagudo.

El percentatge de nens que no parla mai en gallec s'ha disparat en una dècada gairebé 15 punts, passant del 29,59% del 2008 al 44,13% de 2018, segons l'Institut Gallec d'Estadística. Per apreciar la ruptura de la transmissió generacional que reflecteixen aquestes xifres, n'hi ha prou amb comparar-les amb el nombre d'avis que s'expressen només en castellà: un 13%. “La transmissió de la llengua de pares a fills ja no està garantida i, per tant, la proporció d'alumnes amb domina el gallec com a idioma de la vida quotidiana també ha disminuït significativament”, apunta el Consell d'Europa, que posa el focus del problema en les escoles i insta el Govern d'Alberto Núñez Feijóo (PP) a fer marxa enrere en el model que va instaurar el 2010.

A Galícia, des de fa nou anys, les escoles i instituts han d'impartir el mateix nombre d'assignatures en castellà que en la llengua pròpia de la comunitat. El sistema anterior, engegat pel bipartit del PSOE i BNG basant-se en un pla aprovat per Manuel Fraga, permetia fer més classes en gallec.

El Consell d'Europa conclou que la presència de la llengua pròpia en el sistema educatiu de Galícia “és insuficient, particularment a nivell preescolar”. “En signar la Carta Europea de les Llengües Minoritàries, Espanya es va comprometre al fet que hi hagués una línia d'educació íntegrament en gallec i no existeix. És un incompliment flagrant d'un compromís de l'Estat”, apunta Monteagudo, secretari de la Reial Acadèmia Gallega. El PP va suprimir els programes voluntaris d'immersió lingüística que funcionaven en Educació Infantil per facilitar l'aprenentatge del gallec a nens d'entorns castellanoparlants.

La Xunta no pensa atendre la recomanació del Consell d'Europa. El Govern de Feijóo s'aferra a la “legalitat” del seu model educatiu i destaca que les últimes dades estadístiques que gestiona revelen que el nombre de gallegoparlants augmenta del 50,9% al 51,88%. El president gallec admet la caiguda entre els més joves però sosté que la solució és impulsar “campanyes de promoció”.

Adhesius per ser atès en basc

El Consell d'Europa critica que “no està garantit” l'ús del basc en els procediments civils, criminals i administratius, on les sentències i l'atenció a les persones en aquesta llengua brilla per la seva absència. L'informe assenyala que només 16 dels 343 magistrats són bilingües. Estén el dèficit a la universitat, concretament a les carreres de Dret i Medicina, mentre reconeix l'esforç a l'Ertzaintza, on el 42% dels agents tenen aquesta capacitació, i en el Servei Basc de Salut, amb un 34%. Malgrat les estirades d'orelles, el Govern basc està “raonablement satisfet” amb les conclusions del Consell d'Europa. La viceconsellera de Política Lingüística, Miren Dobaran, creu que es reconeix l'impuls al basc en l'Administració basca.

La portaveu del sindicat d'infermeria, Satse, Amaia Mayor, reconeix que el personal sanitari ha fet un gran esforç per certificar el nivell exigit en els seus llocs de treball i així garantir el dret dels ciutadans: “Som el col·lectiu més ampli, incloent-hi les matrones, i el que més s'ha euskaldunitzat”. Els treballadors de la sanitat basca porten un adhesiu amb una E perquè els usuaris sàpiguen qui els pot atendre en basc i si així se sol·licita totes les comunicacions oficials es poden rebre en aquesta llengua. El col·lectiu on el bilingüisme està menys estès és el dels metges especialistes.

Amb informació de Sonia Vizoso, Jessica Mouzo, Ignacio Zafra, Lucía Bohórquez i Pedro Gorospe.