La Biblioteca Nacional s’interessa per l’arxiu del Cercle de Lectors

La Biblioteca Nacional d'Espanya (BNE) ha demanat al Grup Planeta la cessió de l'arxiu del Cercle de Lectors per a la seva conservació, després que el que va ser el club de lectura més gran de l'Estat, amb un milió i mig de socis, anunciés fa menys de tres setmanes el seu tancament. L'interès ha transcendit després que aquest diari informés dissabte que el Cercle de Lectors —en mans de Planeta des que el 2014 va adquirir la totalitat de les accions a Bertelsmann, que el va crear el 1962— havia enviat una carta als gestors dels drets d'escriptors com Mario Vargas Llosa, Carmen Martín Gaite, Francisco Ayala i Juan Goytisolo, on se'ls anunciava que havia engegat una “operació de destrucció parcial” d'exemplars de la col·lecció de les seves Obres Completes, un dels projectes editorials i intel·lectuals més importants de les últimes dècades a Espanya.

La majoria d'aquestes missives es van enviar en la segona meitat de l'octubre passat i el 7 de novembre s'anunciava el tancament del Cercle de Lectors. Va ser després d'aquesta notícia quan la institució va entrar en contacte amb Planeta per tractar d'incorporar el seu fons.“El que es va enviar era una carta administrativa tipus que va sortir sense que els qui la tramitessin sabessin d'aquestes negociacions; en absolut hi havia ni hi ha a la casa la voluntat de destruir res del patrimoni del Cercle de Lectors”, van voler puntualitzar ahir a aquest diari fonts de Planeta, deixant entreveure ara la possibilitat que s'hagués tractat d'un error tècnic.“No hi ha res tancat perquè tot és molt recent; fins ara han estat uns intercanvis de correus electrònics i alguna conversa telefònica; en realitat, la primera reunió no la tindrem fins al dia 10 o 11 d'aquest desembre”, fixa, per la seva banda, la directora de la BNE, Ana Santos.

L'interès de la institució per aquests fons del Cercle de Lectors (“la seva història forma part de la cultura escrita d'aquest país, va ser un fenomen editorial i sociològic”, creu Santos) s'emmarca en la “política de captació activa” d'arxius patrimonials que realitza també la BNE en l'àmbit del sector editorial. Així, es tractaria de conservar tant l'arxiu de paper com el digital, que inclou també llibres electrònics. Com és “molt fàcil apagar un ordinador i que tot desaparegui”, segons Santos, la Biblioteca Nacional ja tindria aquesta part del fons sota el seu control. En relació amb el de paper (format en gran part per uns 25.000 volums, així com documentació administrativa i uns milers de vinils), la BNE valorarà el seu contingut i es quedarà “amb tot el que no tinguem ja mitjançant el dipòsit legal; no té sentit que repetim material”.

Sobre el futur d'aquesta documentació i bibliografia sobrant i la polèmica comunicació de destrucció parcial d'exemplars que va comunicar el Cercle de Lectors, Santos es mostra optimista. “La sensació és que han de tenir molt fons i no saben bé què fer amb aquests milers d'exemplars; crec que haurien de fer una política de donacions públiques”, assegura la responsable del centre. I apunta una sortida molt concreta: “Haurien de dirigir-se a municipis petits, on les dificultats per comprar materials són dures i les biblioteques aguanten per l'esforç de lliuraments bibliotecaris; abans de destruir cal fer que això sigui accessible per a tots; segur que acabaran donant-ho”.