Barceló rellegeix en color el ‘Faust’ de Goethe

Se'l veu content, a Miquel Barceló (Felanitx, 1957), amb el seu últim treball, la il·lustració de la segona part del Faust de Goethe que acaba de publicar Galaxia Gutenberg. De fet, no para de parlar i d'explicar experiències personals i vivències al voltant de les 74 aquarel·les (gairebé la meitat de les que ha pintat per al llibre) que acompanyen el text d'aquesta tragèdia, la més famosa de l'autor alemany i una de les grans de la literatura universal; unes petites obres pintades a l'Índia i Tailàndia, on es refugia uns mesos a l'any, diu, del turisme que inunda la seva illa a l'estiu. “Estic condemnat a ser turista”. Barceló ha hagut de canviar la seva estimada Àfrica per aquests països asiàtics “perquè ara estan en mans de gihadistes i no es poden visitar”. El llibre (bilingüe, en alemany i castellà, 360 pàgines, 125 euros) culmina un projecte que va començar amb l'editorial l'estiu del 2017 i és el desè en què col·laboren el pintor i l'editor Joan Tarrida, entre els quals també hi ha la voluminosa Divina Comèdia, de Dante Alighieri.

Barceló és un pintor culte i llegit. “Llegeixo molt i dormo poc”, comenta. En els seus viatges ho fa amb l'ajuda d'un iPad. “Abans m'enduia caixes senceres, però els tèrmits se'ls menjaven; també les obres. Per a ells el paper és com el caviar. Per evitar que se'ls mengessin els ficava en una caixa metàl·lica, però després vaig entendre que és una bona metàfora del que és la lectura. Ara ja no hi ha problemes, però encara prefereixo el paper”.

Barceló explica que ell no fa vinyetes. I que la seva intenció tampoc és “il·lustrar el que acabo de llegir, perquè està tan ben explicat que no cal, és més aviat optar per una vida paral·lela”. Per al pintor, Faust condensa tota la vida de Goethe i és algú a qui li interessava tot. “En el llibre hi ha botànica, meteorologia, cristal·lografia, una mica de tot. Aquest és el meu univers; soc algú a qui li interessa des de la vida de les formigues a tot el relacionat amb el camp i la filosofia”.

És clar que Faust és un personatge inquiet, com passa amb Barceló, capaç de rellegir en clau artística un llibre com el de Goethe o centrar-se en les seves ceràmiques desfetes o en instal·lacions en què les pintures acaben desapareixent, com les que ha fet a diferents punts del planeta amb el seu amic Pascal Comelade. “En aquesta segona part Faust es casa amb Helena de Troia, viatja a Grècia, inventa el paper moneda, inventa un homuncle [petits homes creats en un alambí], el llibre és com una pel·lícula de Tarantino”, comenta rialler.

Després del Faust, a principis d'any veurà la llum la Metamorfosi de Kafka que publicarà Gallimard. Aviat també s'inaugurarà una exposició que itinerarà pel Japó amb les seves obres, a més d'exposar les seves últimes ceràmiques a Màlaga i altres obres a Basilea, Nova York i Londres. Pel que fa a Barcelona, assegura que no té res previst en un horitzó proper. “No tinc galeria”, explica. També que fa més de 10 anys que no visita el Macba, perquè no hi fan res interessant.

Per al seu treball Barceló diu que ha consultat, “però no gaire”, altres artistes que van tractar el tema, com Doré o Dalí. Però, sobretot, Delacroix. “Quan vaig anar per primera vegada a París vaig comprar dues litografies seves sobre el Faust. Encara les conservo”. Barceló, doncs, tanca un cercle.