L’altra república inexistent

L'últim xoc entre els executius català i espanyol ha tingut lloc al núvol, a Internet. El reial decret aprovat al Consell de Ministres per obligar que les administracions utilitzin únicament servidors d'Internet ubicats a la UE ha indignat la Generalitat fins al punt de considerar-ho “un cop d'Estat, un 155 digital”. La norma evidencia la preocupació del Govern central davant d'un relat compartit amb límits difuminats: entre la Generalitat, les estructures paral·leles que l'expresident fugit, Carles Puigdemont, promou des de Brussel·les i Tsunami Democràtic, organitzadora de protestes massives contra la sentència del procés i que viu a l'anònim.

La vicepresidenta del Govern central, Carmen Calvo, va assenyalar divendres passat que el DNI continuarà sent l'únic document amb prou valor per acreditar la identitat. El nou reial decret, que es publicarà dimarts i reforçarà la Llei de Seguretat Nacional, contemplarà mesures perquè els ciutadans acreditin ser qui són en els tràmits a la xarxa. Calvo no va esmentar Catalunya, però sí que ho va fer Pedro Sánchez, quan va anunciar mesures contra la “república digital catalana”, que el conseller Jordi Puigneró impulsa des del seu departament de Polítiques Digitals, estrenat en la legislatura actual. El projecte inclou un sistema d'identificació biomètric, en projecte de licitació des de setembre. El conseller del PDeCAT ha recalcat en diverses ocasions que IdentiCAT no tindrà caràcter de DNI ni censal.

La definició que Puigneró ha donat de l'estat digital català al núvol s'ha suavitzat l'últim any. “Les eines digitals seran fonamentals per fer persistir la nació catalana fins al dia que siguem capaços de controlar el territori físic”, argumentava l'octubre de 2018. Va fer dos paral·lelismes: amb la nació jueva abans de tenir un estat territorial i amb Estònia —on el Govern ha obert oficina— Puigneró es limita ara a fer referència a la “república digital” com un “apoderament ciutadà” impel·lit per un Govern que presumeix de ser capdavanter en administració electrònica sense depassar els seus confins legals autonòmics. “Fins i tot l'expresident d'Estònia [Toomas Hendrik] va posar el projecte de nació catalana digital com a exemple”, va assegurar Puigneró en una roda de premsa de reacció al reial decret.

“Volen il·legalitzar una república que van dir que no existia. Tenen por que avancem digitalment?”, va retreure Puigneró. Segons ell, el debat d'on són els servidors no porta a enlloc mentre els serveis compleixin els drets digitals dels ciutadans, que considera que el Govern central vulnerarà amb la nova norma. Tanmateix, Calvo va defensar que la urgència del procediment del decret respon, precisament, a la necessitat de reforçar la protecció dels drets i llibertats dels espanyols: “Hem de conèixer d'on surt la informació en aquest país, qui la controlen i amb quines finalitats”.

Un núvol vaporós nodrit d'humitat caribenya dificulta la tasca del Govern central de saber qui és darrere de l'autoanomenat Consell de la República i de Tsunami Democràtic. Ambdós dominis estan registrats a l'illa de Nieves, la legislació del qual impossibilita identificar els seus amos i investigar la seva possible relació amb el Govern. La Guàrdia Civil va tancar el web de Tsunami per ordre judicial. Els operadors que presten Internet a Espanya han hagut de posar l'URL en una llista negra. Tanmateix, és fàcil vulnerar el veto accedint-hi des de servidors a l'estranger. Es repeteix el que va passar durant els dies previs al referèndum de l'1-O. El web del cens va ser clausurat en diverses ocasions. I, de fet, l'executiu de Puigdemont va optar també per acabar registrant-la a l'illa de Nieves. Calvo va subratllar la necessitat d'evitar “paradisos digitals” durant la seva compareixença. Per la seva part, Puigneró no va voler negar que el Govern tingui serveis allotjats en aquest tipus de països.

El Consell de la República busca crear un canal de comunicació entre catalans al món. El lloc Republicat.cat es va presentar fa un any com una estructura paral·lela per votar a una assemblea de càrrecs electes, que s'ha reunit aquesta setmana a Barcelona. Tanmateix, actualment és elegida a dit i els registrats al lloc —que han pagat una quota de 10 euros— encara no han pogut votar als membres, només reben informacions a tall de newsletter. El projecte preveia la creació d'una xarxa amb un sistema d'identificació biomètrica que s'havia d'implementar a començaments d'any. Tanmateix, les expectatives de recaptació van punxar i no va tirar endavant. Del milió de registrats que esperava Puigdemont, passats onze mesos només se n'ha arribat a uns 80.000.

Una foto de Puigdemont al costat de la del president Quim Torra al despatx de Puigneró simbolitza la seva lleialtat cap a l'expresident. S'han reunit diverses vegades a Brussel·les, com el maig passat, quan els dos es van entrevistar amb responsables de l'associació European Digital Rights (EDRI). Puigneró treballa en una carta catalana de drets digitals com a reacció al tancament de webs durant els dies previs a l'1-O, per la qual cosa equipara Espanya a la Xina i Rússia quant a pràctiques “de censura”. El conseller volia presentar el text definitiu en el segon aniversari de la votació il·legal, però continua en esborrany. És una altra pota que, al costat d'un pla estratègic de tecnologia blockchain —en prova pilot— i la identificació digital —encara sense el plec de condicions de la licitació redactat— conformen la presumpta part autonòmica de la seva “república digital”, encara sobre paper. La novetat d'aquesta setmana és la previsió que l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya es posi en marxa l'1 de gener de 2020.