“Aquesta fàbrica ara és un laboratori artístic!”

El 2005 va tancar les portes una de les fàbriques més paradigmàtiques de la industrialització catalana, Fabra i Coats (Sant Andreu), després de diverses dècades de disminució productiva arran de la crisi del tèxtil. Amb el seu tancament, l'Ajuntament de Barcelona va adquirir els espais per preservar la seva memòria i dotar-la d'una nova funcionalitat, ben allunyada dels seus inicis. Aquest cap de setmana, amb el 48H Open House, el festival d'arquitectura de Barcelona i la seva àrea metropolitana, és possible visitar i conèixer la història de les seves tres plantes, datades a principis del segle XX i ara convertides en llocs d'exhibició, creació i experimentació artística amb el Centre d'Art i la Fàbrica de Creació. 

Són les onze del matí de dissabte, el primer dels dos dies de l'Open House. A poc a poc i en comptagotes arriben al recinte de Sant Andreu diversos curiosos, àvids d'esbrinar com llueix el gran complex de la Fabra i Coats després de més de deu anys des de l'inici del seu procés de rehabilitació, continu i encara inacabat. Alguns d'ells són antics treballadors que van passar part de la seva vida a la fàbrica i que tenen moltes ganes de veure com ha canviat la fàbrica amb les reformes. 

Un cop els voluntaris que controlen l'accés formen el primer grup de visitants i fan el recompte, un parell d'extreballadors de la filatura, membres dels Amics de la Fabra i Coats, es preparen per fer una visita a l'exterior de l'edifici i la zona de les calderes, tot explicant el funcionament de les màquines i diverses curiositats i anècdotes dels més de 50 anys que van treballar-hi. Fan de guia durant mitja hora i s'acomiaden al rebedor de l'ala frontal de l'antiga fàbrica, on se situa el Centre d'Art Contemporani. Ara és el moment de descobrir l'interior amb els voluntaris del festival.

Només entrar els assistents queden fascinats per la immensitat de l'espai, de més de 1.300 m². A la primera planta pregunten sobre l'única exposició vigent en tot l'edifici, Rehogar: dispositivos en abierto, que reflexiona sobre els hàbits de consum i producció, així com de la reutilització dels recursos. Aviat també es fixen en la paret. "És l'original? Està només pintada?", pregunten, gairebé a l'uníson. Els arquitectes volien passar per la seva superfície una capa de pintura rogenca amb l'objectiu de fer-la semblant al vermell del maó icònic de la façana de l'edifici, però finalment van fer servir el color blanc, neutre, més adient per a les exposicions.

Rosalía feia servir els espais de la Fàbrica de Creació fins a la publicació del seu segon treball discogràfic, que li va portar al gran reconeixement internacional, El mal querer (2018)

A la tercera planta hi ha la Fàbrica de Creació, un lloc que dona la possibilitat als artistes d'assajar i compartir idees sobre les seves creacions. La cara dels assistents canvia quan descobreixen que Rosalía feia servir aquests espais poc abans de publicar el seu segon treball discogràfic, que la va portar a la fama internacional: El mal querer (2018). "Aquesta fàbrica ara és un laboratori artístic!", exclama una senyora tot seguit. 

Una de les preguntes que es formulen més freqüentment el centenar d'assistents reunits a la fàbrica durant dissabte al matí, en diferents torns, és sobre els elements que, tot i la gran transformació que ha patit l'espai, encara es conserven de l'antiga fàbrica: les marques que les màquines van deixar al terra de parquet i a les parets, les portes tallafocs o la tipografia preservada dels números de les diferents plantes. En aquest sentit, un dels objectius de l'equip de Manuel Ruiz Sánchez, l'arquitecte que s'ocupa de la seva rehabilitació, ha sigut cuidar i respectar el màxim possible el patrimoni.

El recorregut acaba a una escala que condueix cap a la Fira d'Economia Social i Solidària (FESC), que durant aquest cap de setmana també es troba al recinte multidisciplinari de la Fabra i Coats.