La zona de baixes emissions impulsarà la T-Verda però aparcarà la T-Aire

La T-Verda i la T-Aire són la cara i la creu de les targetes de transport creades per aparcar el cotxe i fomentar l'ús de mitjans més sostenibles. La primera —que permet viatjar gratuïtament si es desballesta un vehicle contaminant— creixerà en els propers mesos amb l'engegada, al gener, de la zona de baixes emissions (ZBE), que prohibirà circular per Barcelona als vehicles sense distintiu. Però la ZBE no ajudarà a impulsar la T-Aire, que s'activa quan el Govern limita el trànsit si hi ha un episodi de contaminació, una cosa que encara no ha passat.

Gairebé 5.000 persones viatgen gratis per la xarxa de transport públic gràcies a la T-Verda, que va néixer el 2017 per fomentar la retirada de la circulació dels vehicles contaminants a canvi de transport públic gratuït durant tres anys. Per poder-se'n beneficiar, cal acreditar que en els últims sis mesos s'ha desballestat el vehicle sense distintiu ambiental —del qual s'ha de ser propietari. L'usuari no pot comprar cap altre vehicle durant tres anys, que és el període de validesa de la targeta. A canvi, pot viatjar gratuïtament per tota la xarxa integrada de transport públic (les sis corones tarifàries).

Des que es va engegar, s'han emès 4.948 targetes, la qual cosa s'ha traduït en dos milions de validacions, segons dades de l'Autoritat de Transport Metropolità (ATM). El 2017 es van emetre 523 títols (va entrar en vigor a l'octubre), una xifra que va créixer fins als 2.887 l'any següent. Aquest any ja s'han fet 1.538 targetes. Segons l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) s'estan complint les previsions i augmentarà la demanda durant l'últim trimestre davant l'activació de la ZBE, que abasta bona part de la ciutat de Barcelona (l'àrea compresa per les dues rondes, però que exclou aquestes dues vies ràpides i la Zona Franca).

Eduard Molas, de 31 anys, és usuari de la T-Verda des de l'any passat, quan va haver de desballestar el seu vell Micra del 1996, que no tenia distintiu de la DGT. “Es va trencar la caixa del canvi i la reparació era cara i no valia la pena veient que aviat no podria entrar a Barcelona”, explica. Ara Molas està a l'atur però ajuda la seva mare, que té una botiga de sabates. Viu a Montcada i Reixac i explica que viatja molt a Barcelona per fer gestions per a la botiga. Molas no es va passar a la T-Verda per convenciment, sinó per necessitat. Assegura que s'estalvia diners respecte a altres abonaments de transport, però critica el barem per restringir el trànsit. “Es mira l'edat del cotxe, no els gasos que emet. Hi ha cotxes nous circulant que contaminen més que el meu antic Micra, que tenia un motor petit. No em sembla lògic”.

Una realitat molt diferent viu l'altra targeta ambiental, la T-Aire, que encara ningú ha arribat a utilitzar. Es tracta d'un títol de dos viatges amb un preu d'entre 1,85 i 7,75 euros segons la zona tarifària, que només es pot adquirir quan es declara un episodi d'alta contaminació atmosfèrica amb restricció de trànsit. Però això encara no s'ha arribat a produir.

La Generalitat declara un episodi d'alta contaminació atmosfèrica quan se superen els límits de diòxid de nitrogen o de partícules PM10. Però només en el primer cas es prohibeix circular per Barcelona als vehicles contaminants. Des de fa dos anys, quan va entrar en vigor la mesura, no s'ha declarat cap d'aquest tipus, mentre que sí que s'han decretat tres episodis per nivells elevats de partícules PM10 (l'abril del 2018 i el març i el juliol d'aquest any).

Si la tendència es manté, els experts creuen que la T-Aire no veurà mai la llum. “Perdrà valor perquè amb la ZBE és possible que no es produeixin aquestes puntes de contaminació”, apunta Manel Ferri, vicepresident de l'associació Promoció del Transport Públic (PTP), que no considera que la T-Aire hagi fracassat. “El que ha fracassat és la voluntat política de decretar restriccions de trànsit, sabem que als polítics els costa aplicar aquest tipus de mesures”.

No obstant això, els experts coincideixen a relativitzar la importància d'aquest tipus de mesures puntuals. “El problema és la contaminació a llarg termini. Les restriccions puntuals, encara que són importants, no solucionen el problema. Calen mesures permanents i estructurals que s'apliquin cada dia”, defensa Xavier Querol, investigador del CSIC expert en contaminació atmosfèrica.