_
_
_
_

Contractes de lloguer que prohibeixen penjar banderes als balcons

Els Administradors de Finques asseguren que el procés ha portat a incloure una nova clàusula en els nous arrendaments

Clara Blanchar
Balcons amb banderes a Barcelona.
Balcons amb banderes a Barcelona.CRISTÓBAL CASTRO

Les conseqüències del procés han arribat als contractes de lloguer. Ho expliquen des del Col·legi d'Administradors de Finques de Barcelona-Lleida, on asseguren que des de fa un any "la majoria" dels nous contractes que redacten inclouen una clàusula que prohibeix als llogaters penjar banderes als balcons. Altres actors del sector, com l'expresident del col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària o el Sindicat de Llogaters, asseguren que no tenen constància d'aquest fenomen.

Qui va revelar la clàusula que prohibeix la presència de simbologia política en contractes de lloguer va ser Josep Maria Aguilà, assessor jurídic del Col·legi i vocal del Consell de Col·legis de Catalunya, que aquest dilluns ho va relatar durant una entrevista a RAC1. Aguilà detalla que els col·legis professionals estan acostumats a adaptar el seu ofici a la realitat. Igual que en el passat van afrontar conflictes en escales de veïns sobre la col·locació de tendals de colors, tancaments de terrasses o sobre la presència de pisos turístics a les finques, explica, ara reben les consultes de presidents de comunitats de veïns sobre la presència de simbologia política als balcons.

"Una cosa és penjar l'escut d'un equip de futbol un dia de partit o una senyera per la Diada, però a causa del procés hi ha molts immobles que tenen banderes i llaços des de fa mesos i ens arriben propietaris o comunitats que consulten què es pot fer si hi ha conflicte entre veïns", relata. I per aquest motiu, "des de fa un any", en els contractes tipus que comercialitzen des dels col·legis, supervisats per l'assessoria jurídica de la institució, preveuen la possibilitat d'incloure una clàusula que prohibeixi la presència de banderes als balcons. "La majoria" dels nous contractes inclouen la clàusula, assegura. En paral·lel, també estan modificant estatuts de les comunitats de veïns, per prohibir la presència de simbologia a les zones comunes de les finques.

Jurídicament, la clau és que la pell dels edificis –la façana i la coberta– no són propietat dels habitants o llogaters, sinó que són elements comuns, i qui disposa sobre aquests espais és la comunitat de propietaris. Així ho indica la Llei de Propietat Horitzontal o, a Catalunya, el Codi Civil. En l'article 553-26.2.B indica que "cal el vot favorable de quatre cinquenes parts dels propietaris amb dret a vot, que han de representar alhora les quatre cinquenes parts de les quotes de participació, per adoptar acords relatius a innovacions físiques a l'immoble, si afecten la seva estructura o la seva configuració exterior, tret que siguin exigibles per a l'habitabilitat, accessibilitat o seguretat de l'immoble, i a la construcció de piscines i instal·lacions recreatives".

"Siguis propietari o llogater, no pots decidir sobre els usos de la part exterior d'un balcó", explica gràficament l'advocat expert en la matèria Alejandro Fuentes-Lojo. El lletrat també confirma que la qüestió de les banderes "s'ha convertit en una consulta habitual" al seu despatx, "a causa de la tensió política". Fuentes-Lojo recorda que en altres temps els contractes de lloguer contenien altres clàusules, per exemple prohibint estendre la roba a l'exterior dels balcons o penjar-hi tovalloles.

L'advocat assenyala que "el llogater ha d'acatar aquesta prohibició", però alerta que té dret a consultar els acords de la comunitat de propietaris sobre aquest tema. "L'únic dubte que es pot plantejar davant d'aquesta clàusula és si la decisió sobre prohibir banderes l'ha pres el propietari, sense l'aval de la comunitat".

Fuentes-Lojo assenyala que sí que estaria permès penjar una bandera a la part interior d'un balcó: de vidre, o amb barrots, per exemple, que possibilités veure-ho des del carrer. "Això no es podria prohibir perquè com a arrendatari ho pots utilitzar", insisteix. Perquè els habitatges inclouen l'interior i els balcons fins a la façana exterior, aclareix. El que no forma part dels pisos són els elements estructurals exteriors.

En aquest sentit, des del Col·legi d'Administradors de Finques recorden el cas d'una coneguda perruqueria situada a la zona alta de Barcelona. Estava situada en un primer pis i va penjar un cartell que va molestar els veïns. I després de les queixes, el que va fer el negoci va ser penjar el cartell de la barana cap endins.

Consultada la qüestió al Sindicat de Llogaters, l'advocada i assessora de l'organització Laura González de Paoli, respon que ara com ara entre els nombrosos contractes que revisen setmanalment "no" han vist "cap clàusula que prohibeixi la instal·lació de banderes en balcons". Sí que han topat amb "clàusules que intenten prohibir la instal·lació de pancartes denunciant abusos de la propietat" dels edificis. En aquest sentit, admet que "les façanes són element comú i, per tant, regit pels estatuts de la comunitat de veïns". "Però molt possiblement", apunta, "aquesta clàusula es podria anul·lar per atemptar contra la llibertat d'expressió i també per discriminatòria, atès que en aquest cas no només haurien de prohibir la col·locació de banderes, sinó també de qualsevol element, incloent-hi les figures del Pare Noel que pengen dels balcons, o els llums per Nadal".

González de Paoli planteja un altre debat: "Per què sempre el blanc de les prohibicions ha de recaure en els llogaters, quan la majoria de les vegades els qui no respecten les normes de la comunitat són els propietaris? Els estatuts d'una comunitat de veïns regeixen tant per al llogater com per al propietari", recorda.

El fins fa pocs mesos president del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària (API), Joan Ollé, veterà en el sector immobiliari de Barcelona, assegura que no té constància que s'estigui produint el canvi del qual alerten els Administradors de Finques. "No em consta que hi hagi problemes, qui vol posar una bandera espanyola, estelada, o gai, la posa", assegura, i indica que "de 300 rebuts de lloguer" que porta, no n'ha canviat cap. I tampoc ha detectat canvis en els estatuts de les comunitats de propietaris.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_