Sorgeix una opció catalanista que desautoritza el procés unilateral
Prop de 300 ciutadans de diferents corrents catalanistes es reuniran dissabte que ve per crear una alternativa al secessionisme
Prop de 300 ciutadans de diferents corrents catalanistes es reuniran dissabte vinent a Poblet per crear una alternativa al secessionisme unilateral i il·legal. I que desautoritza el procés per impossible i perquè ha fracturat la societat catalana, sense renegar frontalment de la independència . És una “autoconvocatòria” de la “societat civil” que fa mesos que ultima quatre documents constitutius d’un “programa de país” amb pretensió de ser transversal.
La potència de la iniciativa —batejada “El país de demà”— rau en què no es basa en la coordinació dels múltiples cercles sorgits de la desfeta de la nacionalista Convergència (CDC) i la desaparició de la democristiana Unió.
També que, encara que hi acudiran personatges com l’exlíder convergent Marta Pascal, o els exconsellers Lluís Recoder (CDC) i Jordi Williams (socialista), ells no dirigeixen el projecte. Entre els 270 participants, hi abunden professionals a la trentena, politòlegs, sociòlegs, exlletrats del Parlament i executius. El coordinador és l’economista i director general de la fundació de l’Escola de Disseny Industrial, Antoni Garrell.
Un altre del que els seus promotors consideren els punts forts és que no projecten ara com ara la creació d’un partit, sinó una reflexió d’“estats generals” del catalanisme amb un fort component autocrític.
La iniciativa va néixer amb la reunió de treball de 43 persones i la discussió inicial de quatre esquemes (valors, política, economies i model social) el 29 de juny passat al palau Macaya de Barcelona. “Inexorablement desembocarà en la creació d’una associació”, pronostiquen els patrocinadors, de la qual ja tenen el domini d’internet registrat, encara que això es decidirà a Poblet.
Aquests esquemes de discussió han creat sengles documents de pes (totalitzen 120 pàgines), encara sotmesos a esmenes, als quals ha accedit EL PAIS i que es presentaran públicament a començaments d’aquesta setmana. L’esquema és doncs l’invers d’altres iniciatives: sorgeix “des de baix”, i no d’una coordinació de diversos dirigents des de “dalt”.
Els textos propugnen un catalanisme taxativament allunyat de la unilateralitat i de la violació de la legalitat, així com un programa reformista mínim per reforçar l’autogovern. També un arrelament en els valors europeus, la cohesió social i la “identitat múltiple”, a mig camí del comunitarisme i d’una socialdemocràcia suau.
I un reformisme econòmic radical que entrecreua plantejaments liberals i socials, amb èmfasi en l’“economia del coneixement” i la revolució tecnològica: preveu tecnològicament factible la setmana de 20 hores, i propugna la política de “rendes mínimes” per a diferents col·lectius, sense arribar a la renda universal.
La iniciativa va néixer amb la reunió de treball de 43 persones i la discussió inicial de quatre esquemes
Encara que aquestes propostes econòmiques estan en l’avantguarda del debat europeu, el que atraurà més atenció serà la ponència política. Sostenen els seus redactors que “la independència és un objectiu legítim”, però que si s’opta per la independència ha de ser per vies oposades a les del procés: mitjançant “la renúncia a la unilateralitat, el compliment de la llei i una gestió realista” i pactista.
Però també descriu que es tracta d’un objectiu “difícilment assequible”, si “no disposa d’un suport social clarament majoritari” i “de la comunitat internacional”. Per això el procés secessionista ha estat “un fracàs estratègic, que molta gent encara no vol reconèixer”.
Un fracàs trufat de “gran improvisació”, “tacticisme”, falta de “respecte per les lleis” i una “via unilateral” que “va trencar amb una llarga tradició pactista” del catalanisme. Així es va convocar “un referèndum per la independència al qual no se sentia convocada una part molt important de la societat”, avalua.
El fiasco va arribar perquè es va violar el principi que “les regles de joc han de respectar-se ja que no són separables del principi democràtic”, i és “indispensable que es respecti la independència judicial”. Així, “no només ha impedit arribar a “la independència que es perseguia, sinó que ha propiciat la crisi més important de la història recent de Catalunya; en comptes de servir per avançar ens ha fet retrocedir”, dividir els catalans, i danyar el resultat de “molts anys de política integradora”, conclou.
Per això proposen un programa que respecti la Constitució i es basi en cinc eixos: la completa recuperació de l’Estatut de 2006; una àmplia “transferència de competències en educació, llengua, cultura, dret civil i immigració”; el “principi de la integritat competencial en l’exercici de la potestat legislativa”; una reforma del finançament autonòmic i “un sistema de relació bilateral amb l’Estat”, idees “no exhaustives, sinó indicatives”.
Una societat tecnològica al servei de la cohesió social
El capítol econòmic és el més modern entre els dels programes dels partits catalans, en general adscrits al conegut mecanisme de retallar i enganxar.
Encara que les (poc conegudes) propostes fiscals d'Units per avançar són també noves, perquè persegueixen un fil conductor que també es troba en les d'El País de demà: l'equilibri de drets i deures i l'apel·lació a la responsabilitat social, en el compliment de les regles, el respecte al medi ambient i el pagament d'impostos.
El punt de partida de la nova xarxa no és el passat, sinó el present, i encara més, l'immediat futur: “el coneixement i el capital humà es dibuixen com les bases imprescindibles per vertebrar un model productiu competitiu, innovador i sostenible”.
Per això, emfatitza “el talent de les persones” (i la seva “retenció”) com un de “els factors més estratègics” i “generador de benestar”. I per tant la formació, la investigació i el desenvolupament i les vocacions empresarials. La inversió pública ha de tenir un paper clau en el suport de la mobilitat i particularment del ferrocarril; la generalització de la banda ampla; i el desplegament del 5G.
L'empresa privada es considera l'eix principal de l'economia de mercat, i es postula l'augment de grandària de les microempreses, si convé amb estímuls públics; i el seu millor finançament, no només bancari.
Davant del tremendisme amb que alguns enfoquen la robotización manufacturera en curs, la xarxa proposa la formació contínua, la reinvenció dels perfils professionals, l'èmfasi en la cohesió social i l'assumpció que “avui hi ha capacitat tecnològica suficient per ajustar la jornada a 20 hores setmanals”.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
