Sorgeix una opció catalanista que desautoritza el procés unilateral

Prop de 300 ciutadans de diferents corrents catalanistes es reuniran dissabte vinent a Poblet per crear una alternativa al secessionisme unilateral i il·legal. I que desautoritza el procés per impossible i perquè ha fracturat la societat catalana, sense renegar frontalment de la independència . És una “autoconvocatòria” de la “societat civil” que fa mesos que ultima quatre documents constitutius d’un “programa de país” amb pretensió de ser transversal.

La potència de la iniciativa —batejada “El país de demà”— rau en què no es basa en la coordinació dels múltiples cercles sorgits de la desfeta de la nacionalista Convergència (CDC) i la desaparició de la democristiana Unió.

També que, encara que hi acudiran personatges com l’exlíder convergent Marta Pascal, o els exconsellers Lluís Recoder (CDC) i Jordi Williams (socialista), ells no dirigeixen el projecte. Entre els 270 participants, hi abunden professionals a la trentena, politòlegs, sociòlegs, exlletrats del Parlament i executius. El coordinador és l’economista i director general de la fundació de l’Escola de Disseny Industrial, Antoni Garrell.

Un altre del que els seus promotors consideren els punts forts és que no projecten ara com ara la creació d’un partit, sinó una reflexió d’“estats generals” del catalanisme amb un fort component autocrític.

La iniciativa va néixer amb la reunió de treball de 43 persones i la discussió inicial de quatre esquemes (valors, política, economies i model social) el 29 de juny passat al palau Macaya de Barcelona. “Inexorablement desembocarà en la creació d’una associació”, pronostiquen els patrocinadors, de la qual ja tenen el domini d’internet registrat, encara que això es decidirà a Poblet.

Aquests esquemes de discussió han creat sengles documents de pes (totalitzen 120 pàgines), encara sotmesos a esmenes, als quals ha accedit EL PAIS i que es presentaran públicament a començaments d’aquesta setmana. L’esquema és doncs l’invers d’altres iniciatives: sorgeix “des de baix”, i no d’una coordinació de diversos dirigents des de “dalt”.

Els textos propugnen un catalanisme taxativament allunyat de la unilateralitat i de la violació de la legalitat, així com un programa reformista mínim per reforçar l’autogovern. També un arrelament en els valors europeus, la cohesió social i la “identitat múltiple”, a mig camí del comunitarisme i d’una socialdemocràcia suau.

I un reformisme econòmic radical que entrecreua plantejaments liberals i socials, amb èmfasi en l’“economia del coneixement” i la revolució tecnològica: preveu tecnològicament factible la setmana de 20 hores, i propugna la política de “rendes mínimes” per a diferents col·lectius, sense arribar a la renda universal.

La iniciativa va néixer amb la reunió de treball de 43 persones i la discussió inicial de quatre esquemes

Encara que aquestes propostes econòmiques estan en l’avantguarda del debat europeu, el que atraurà més atenció serà la ponència política. Sostenen els seus redactors que “la independència és un objectiu legítim”, però que si s’opta per la independència ha de ser per vies oposades a les del procés: mitjançant “la renúncia a la unilateralitat, el compliment de la llei i una gestió realista” i pactista.

Però també descriu que es tracta d’un objectiu “difícilment assequible”, si “no disposa d’un suport social clarament majoritari” i “de la comunitat internacional”. Per això el procés secessionista ha estat “un fracàs estratègic, que molta gent encara no vol reconèixer”.

Un fracàs trufat de “gran improvisació”, “tacticisme”, falta de “respecte per les lleis” i una “via unilateral” que “va trencar amb una llarga tradició pactista” del catalanisme. Així es va convocar “un referèndum per la independència al qual no se sentia convocada una part molt important de la societat”, avalua.

El fiasco va arribar perquè es va violar el principi que “les regles de joc han de respectar-se ja que no són separables del principi democràtic”, i és “indispensable que es respecti la independència judicial”. Així, “no només ha impedit arribar a “la independència que es perseguia, sinó que ha propiciat la crisi més important de la història recent de Catalunya; en comptes de servir per avançar ens ha fet retrocedir”, dividir els catalans, i danyar el resultat de “molts anys de política integradora”, conclou.

Per això proposen un programa que respecti la Constitució i es basi en cinc eixos: la completa recuperació de l’Estatut de 2006; una àmplia “transferència de competències en educació, llengua, cultura, dret civil i immigració”; el “principi de la integritat competencial en l’exercici de la potestat legislativa”; una reforma del finançament autonòmic i “un sistema de relació bilateral amb l’Estat”, idees “no exhaustives, sinó indicatives”.