Els vint dies d’agonia de l’‘Open Arms’

L'1 d'agost, el vaixell de l'ONG Proactiva Open Arms va treure de l'aigua, en dos rescats diferents, 124 persones, entre les quals hi havia dos nadons i 30 menors més. El primer es va produir en aigües de responsabilitat líbia, quan van trobar una barca de fusta en què viatjaven 55 persones. La segona operació, ja de nit i en zona de rescat maltesa, va salvar 69 migrants. Es tractava de les primeres tasques de salvament realitzades per l'Open Arms en mesos, després del veto del Ministeri de Foment que buscava evitar noves crisis derivades del rescat de migrants que acaben bloquejats en alta mar davant la negativa de Malta i Itàlia a obrir-los els ports.

Más información

La crisi de l’‘Open Arms’, en imatges

Després del rescat de l'1 d'agost, l'Open Arms va contactar amb els centres de coordinació marítima de Malta i Itàlia, que mantenen la seva política de ports tancats per als migrants, i va demanar que coordinessin el desembarcament en un port segur. En els dos dies posteriors, el ministre de l'Interior italià, Matteo Salvini, va advertir que el vaixell no podia entrar en aigües territorials italianes (12 milles) a risc d'una multa de fins a 50.000 euros i la confiscació del vaixell en cas de reincidència, mentre que el Govern espanyol es va desentendre del cas. "Crec que ja va cap a un altre port", va assegurar el 2 d'agost, l'endemà del rescat, la ministra portaveu en funcions Isabel Celaá en la conferència de premsa posterior al Consell de Ministres.

El 6 d'agost, el nombre de migrants a bord de l'Open Arms havia baixat fins als 121, després que el Govern italià accedís a evacuar dues dones en avançat estat de gestació i la germana d'una d'elles. Però ni Itàlia, que no va respondre a la petició de l'embarcació amb bandera espanyola, ni Malta, que va dir que no dues vegades, van permetre el desembarcament. A més, la Comissió Europea es posava de perfil i el ministre de Foment en funcions, José Luis Ábalos, va transmetre la posició del Govern espanyol sobre aquest tema: "No es pot donar la imatge que Espanya sigui l'únic port segur. És important que la Comissió Europea assumeixi les seves responsabilitats. Això no pot ser una qüestió voluntarista, hi ha d'haver una política comuna”.

Un dia més tard, set després del rescat, el director de Proactiva Open Arms, Òscar Camps, va demanar per escrit als caps de Govern d'Espanya, Alemanya i França que desbloquegessin la situació. Camps va demanar un pacte entre els Vint-i-set per acollir els nàufrags i facilitar el desembarcament a Malta i Itàlia, països que s'hi neguen si abans no hi ha un acord de repartiment dels migrants. La petició de Camps va posar Europa davant de les seves contradiccions. Exposava, d'una banda, l'absència d'una política comuna i, de l'altra, demandava a Emmanuel Macron, Angela Merkel i Pedro Sánchez que activessin la Comissió Europea perquè coordinés una solució. La vicepresidenta en funcions, Carmen Calvo, va respondre que Espanya no es mouria: "No ho hem de fer". 

El 9 d'agost, quan es complien vuit dies del rescat, l'actor nord-americà Richard Gere va portar queviures a l'Open Arms i va fer visible en mitjans de comunicació de tot el món el problema del vaixell espanyol amb 121 persones a bord. A més, aquell mateix dia, el ministre de l'Interior d'Itàlia, Matteo Salvini, va instar Espanya a fer-se càrrec dels migrants.

El 10 d'agost, l'Open Arms va rescatar 39 persones més en aigües de responsabilitat de Malta. Aquest fet va augmentar la pressió sobre la UE però també a la mateixa embarcació. Amb 160 persones a bord, Malta va oferir desembarcar en un dels seus ports els últims 39 nàufrags, però es va negar a assumir-ne els altres 121, entre els quals hi havia dos nadons de nou mesos i 30 menors més. “El Centre de Coordinació de Rescat de Malta no és el competent en els altres casos. Estem fent més del que ens correspon”, van advertir els guardacostes maltesos en un correu electrònic que van remetre al vaixell espanyol. La Valeta va enviar un patruller que va trigar nou hores a arribar, però va tornar a port amb el vaixell buit. Després de sospesar quina decisió calia prendre, després de patir diversos incidents violents i davant la possibilitat d'una revolta a la coberta, el capità del vaixell català va decidir mantenir a bord tots els rescatats “per raons d'estricta seguretat”. “És inadmissible i un risc per a la seguretat del vaixell que s'apropin els guardacostes per endur-se'n només una part quan la resta fa tant de temps que és a bord”, va defensar Camps.

El 12 d'agost, l'Open Arms va sol·licitar a Malta i Itàlia l'evacuació mèdica de tres dels rescatats i els seus familiars, nou persones en total. Malta va acceptar recollir en helicòpter dues dones i els seus familiars i Itàlia, un home. Entre els evacuats hi havia una dona sudanesa que viatjava amb les seves dues germanes, la seva mare i la seva filla de 12 anys, i que tenia símptomes de pneumònia; i una altra dona, de 32 anys i procedent de Costa d'Ivori, que presentava alteracions neurològiques i que viatjava amb una germana i el seu nebot. Finalment, hi havia un jove de 20 anys d'Eritrea amb símptomes de tuberculosi. Amb la seva evacuació, el nombre de migrants a bord de l'Open Arms va baixar fins als 151. 

L'endemà la Comissió Europea va assenyalar que mantenia contactes informals amb diversos països per redistribuir els rescatats per l'Open Arms i permetre així el desembarcament. No obstant això, 13 dies després del primer rescat, cap país s'havia ofert a liderar el desbloqueig. A més, un segon vaixell, noliejat per Metges Sense Fronteres i SOS Méditerranée, amb 356 migrants a bord, es va sumar a l'exigència d'un mecanisme europeu de desembarcament. No obstant això, l'Executiu comunitari va insistir que mentre no hi hagués petició de coordinació formal per part d'un Estat, no estava entre les seves competències fer-se càrrec de la mediació per desembarcar-los. Per la seva banda, el director de Proactiva Open Arms va augmentar la pressió sobre el Govern espanyol, a qui va exigir que Espanya intervingués davant la UE: “Estic indignat perquè no estan fent res i s'obliden, a més, que el pavelló del vaixell és espanyol”.

El 14 d'agost, Itàlia va acceptar evacuar els dos nadons i els seus pares, que romanien a bord de l'Open Arms des de feia dues setmanes, després que la tripulació del vaixell sol·licités per raons mèdiques a Roma i Malta que es fessin càrrec de tots dos. Un dels dos, segons l'ONG, presentava dificultats respiratòries. Amb els nadons viatjaven els seus pares, la mare d'Eritrea i el pare d'Etiòpia, que també van ser evacuats, tal com va demanar l'organització i van acceptar tots dos països. Amb la seva sortida del vaixell, encara hi quedaven 147 persones. 

L'endemà, un tribunal italià va aixecar la prohibició d'entrada en aigües territorials italianes imposada a l'Open Arms per “permetre el socors de les persones a bord”. El tribunal va argumentar que el perill en què es trobaven les persones que eren a la coberta exigia una resposta sense demora. La decisió, adoptada pel Tribunal Administratiu Regional del Lazio, es va justificar en “la situació de gravetat i urgència excepcionals” que es vivia al vaixell. L'escrit defensava la necessitat de “proporcionar assistència immediata a les persones rescatades més necessitades”, però no suposava un permís explícit per entrar al port. Després de rebre la notícia, l'embarcació va posar rumb a l'illa de Lampedusa.

També el 15 d'agost, Espanya va accedir a acollir part dels migrants de l'Open Arms. En total, sis països europeus —Espanya, Portugal, França, Alemanya, Romania i Luxemburg— van pactar un repartiment dels nàufrags. No obstant això, ni tan sols aquest fet va canviar la posició d'Itàlia, que amb l'Open Arms ja davant de les costes de l'illa de Lampedusa, va seguir sense permetre que el vaixell atraqués al port, encara que sí que va permetre evacuar nou persones (cinc malalts i quatre acompanyants), per la qual cosa la xifra de migrants a bord va baixar a 138. L'endemà, quatre persones més (tres malaltes i un acompanyant) van seguir el mateix camí, per la qual cosa van quedar 134 nàufrags a l'Open Arms.

El 17 d'agost, Itàlia va desembarcar 27 menors que quedaven al vaixell bloquejat davant de les costes de Lampedusa. Els menors van arribar a terra en dos vaixells de la Guardia di Finanza i de la Guàrdia Costanera italiana, i van ser traslladats a un centre d'acolliment. A bord de l'Open Arms va quedar un menor que viatjava acompanyat per adults. El balanç aquest dia era de 107 migrants a l'espera d'una solució política o judicial.

El 18 i el 19 d'agost, el Govern en funcions va oferir primer el port d'Algesires i després el de Maó, més proper, per al desembargament dels migrants. No obstant això, Proactiva Open Arms va dir que no a dues propostes després de més de dues setmanes esperant una solució i quan es trobaven davant de l'illa de Lampedusa. L'ONG va argumentar que era inviable un trasllat de tants dies, davant de la situació que es vivia a bord. De fet, quatre immigrants es van tirar al mar per intentar arribar nedant a la costa. Per la seva banda, Òscar Camps va demanar traslladar amb avió a Espanya els immigrants.

Aquest dimarts 20 d'agost, vuit persones més i un acompanyant van ser evacuats, mentre que fins a 11 persones es van llançar a l'aigua per intentar arribar a Lampedusa nedant. A la tarda i en paral·lel el vaixell de l'Armada Espanyola Audaz va partir de la base naval de Rota (Cadis) amb destinació a Lampedusa per ajudar l'Open Arms, mentre que un fiscal italià va ordenar confiscar el vaixell i el desembarcament immediat dels immigrants que queden a bord, 83, segons va confirmar l'ONG a través de Twitter. "La situació al vaixell és explosiva, de màxima urgència", va declarar Luigi Patronaggio, fiscal d'Agrigent (Sicília), després de visitar l'Open Arms. Després de 20 dies esperant una solució, l'organització catalana va expressar: "Per fi, s'acaba el malson".