La metamorfosi de Rufián

Desembre del 2016. La llavors presidenta del Congrés, Ana Pastor, de pont, passeja “per una ciutat fora d'Espanya” quan sent algú que diu: “Senyor, Rufián! El crido a l’ordre”. La política gallega té el dubte de si es deu haver tornat boja de tant renyar el diputat d'ERC, fins que els autors del crit s'acosten a saludar-la. “M'havien reconegut. Gràcies, senyor Rufián, per fer-me famosa fora d'Espanya”, va explicar en el sopar de l'Associació de Periodistes Parlamentaris.

El diputat de la formació independentista tenia ben atabalada la presidenta del Congrés per la seva capacitat per generar brega a l'hemicicle. Una vegada, fins i tot va haver de fer-lo fora de classe per haver insultat Josep Borrell –“el ministre més indigne de la democràcia, un hooligan”–. Però si els escons fossin pupitres, ara Rufián seria l'alumne que intenta passar de l'última fila, la dels esvalotadors, a la primera, la dels aplicats. Costa reconèixer aquell personatge en la persona que va tenir una de les intervencions més aplaudides aquesta setmana al debat d'investidura. El diputat d'ERC, com Pablo Casado, va ser lloat per fer servir un to nou, més moderat. Des dels antípodes ideològics, tots dos intenten traslladar la imatge d'homes d'Estat.

“Començo fent autocrítica. Durant els últims quatre anys he fet coses bé, però també malament, bastant malament. La principal, donar massa excuses a massa gent perquè es parli més de les meves formes que del fons”, va declarar dimarts passat. Es referia al que es coneixia al Congrés com “les rufianades”: ensenyar una impressora “Samsung republicana” –que va presentar com “el cos del delicte” que imprimia les paperetes del referèndum– o unes manilles –que volia col·locar a “un tal M. Rajoy”.

“A mi m'ha passat el mateix que a Inés Arrimadas”, assenyala a EL PAÍS. “Ella ensenyava un cartellet al Parlament i allà era una friqui i a Madrid una heroïna, i a mi em passava a l'inrevés. Es tracta d'entendre que es pot ser suau en les formes i contundent en el fons. La gent n’està farta, no vol la indignació per la indignació, sinó que aportem solucions, i la nostra responsabilitat com a polítics és ser permeables al que sent el carrer”.

El canvi de Rufián va ser molt comentat a les xarxes socials –va ser trending topic– i no va passar inadvertit als parlamentaris. “Em van arribar molts missatges de felicitació de diputats del PSOE i de gent d'altres partits molt contraris al nostre”, assegura.

En la seva primera intervenció, dimarts, el diputat de la formació independentista va citar Unamuno i va demanar al PSOE i a Unides Podem que pensessin “en Espanya”. Va avisar de la “irresponsabilitat” que suposaria anar a unes noves eleccions –malgrat que, com li va recordar Pedro Sánchez, va ser el veto d'ERC als Pressupostos, juntament amb el de la dreta, el que va provocar l'avançament electoral el 28 d'abril– i va fer una crida a “deixar de tirar-se els plats pel cap i deixar de ser el problema, per ser la solució”. El president en funcions li va agrair “el canvi de to”.

Dijous al matí Rufián va demanar als dirigents del PSOE i Unides Podem, de gira en mitjans de comunicació per començar a construir el relat de la ruptura, que es quedessin clavats a la cadira per negociar. ERC anunciava el canvi de sentit del seu vot: del no a l'abstenció, i marcava així distàncies amb Junts per Catalunya. “A mi no em roba Espanya. Em roben Rato, Bárcenas, Millet i Pujol”, diria uns minuts més tard, des de la tribuna.

Poc abans de la votació decisiva, davant l'evidència de la falta d'acord, Rufián va repartir culpes: “Senyor Sánchez, ha estat un error vetar Iglesias; l'única cosa que ha provocat és fer pujar el preu. Senyor Iglesias, és un error no acceptar dos, tres o cinc ministeris. Vostès tenen quatre anys de vida. I no es tracta de qui ho explica més bé. La gent, l'única cosa que veu és que l'esquerra perd una altra vegada”, va lamentar.

Des de la nit anterior i fins a poc abans de la votació, Rufián va parlar amb Pablo Iglesias, Alberto Garzón, Adriana Lastra, José Luis Ábalos… “Els vaig demanar un exercici de responsabilitat i que abaixessin el to. Fins i tot durant el ple vaig trucar a alguns”. La seva tasca de relator no va tenir èxit.

–Es quedarà amb aquest to?

–Sí.