10 novel·les ‘noir’ (i 2 assaigs) recomanats per al BCNegra

Dominique Manotti
Versátil
Traducció al castellà de Víctor del Árbol
360 pàgines. 21,90 euros

Marsella és, al costat de Barcelona i Nàpols, un dels vèrtexs del principal triangle geogràfic que defineix aquesta edició de la BCNegra 2025. I parlar de Marsella és parlar de Dominique Manotti –amb permís de Jean-Claude Izzo, naturalment–, una institució del noir, però també un exemple de literatura compromesa i d'activisme polític. Indeslligable de l'anàlisi crítica de la societat i les seves misèries, i enriquida per l'amplitud de mires que aporta la seva formació com a historiadora, la seva obra és febril, crua, un cop de puny a l'estómac, i pocs títols més representatius d'això que 'Marsella 73' (no en va subtitulada "Basada en fets reals"). Marsella viu una onada d'atemptats contra la seva població immigrant algeriana, però els que empunyen les armes són només un element més d'un puzle social profundament racista. Tot i que el desafiament a què s'enfronta el comissari Théo Daquin té lloc fa mig segle, el seu ressò -auge de l'extrema dreta- reverbera fins als nostres dies.

Lluís Llort
Clandestina
280 pàgines. 20 euros

Lluís Llort és un estakhanovista de les lletres -o es va clonar, o va descobrir abans que ningú el millor programa d'Intel·ligència Artificial a l'hora de facturar ficcions amb tant d'ofici que l'engany es fa indetectable-, però el ritme de treball no va mai en detriment de la qualitat ni de la innovació estimulant. Per principi juganer, tant a formal com temàtic, en la seva última novel·la -o ja serà penúltima?, potser antepenúltima!?-, 'Demolició', s'ha posat desacostumadament greu per abordar un tema tan espinós com el de les falses acusacions d'assetjament sexual, si bé dins d'un marc d'anàlisi i de reflexió sobre la cosificació de la dona. La prosa cristal·lina, el ritme sostingut i un enigma postergat fan que un avanci per la novel·la -pel drama del fals culpable- com l'esquiador que flueix per una pista de neu verge.

Benjamin Black
Bromera
Traducció d'Eduard Castanyo
340 pàgines. 20,95 euros

Interessat en el gènere negre practicat per clàssics com Georges Simenon o Ross MacDonald, John Banville no tenia pensat provar sort amb ell fins que es va trobar amb un esquelet de guió que no va ser aprovat per convertir-se en una producció audiovisual i va decidir donar-li forma de novel·la. Així, per atzar, naixeria 'El secret de Christine Falls', la primera entrega protagonitzada pel patòleg forense Quirke i ambientada al Dublín dels anys 50, signada amb el pseudònim Benjamin Black. L'autor ha comentat moltes vegades la diversió que li procura escriure novel·la negra, en gran part perquè la inspiració i el ritme d'escriptura són sorprenentment fluids davant del gran esforç i concentració que li exigeixen les obres de Banville (cosa que, per descomptat, no va en demèrit de la seva altíssima qualitat final).

El cicle arriba ara al seu desè títol, havent-se definit des del primer moment per aportar una prosa rica i una brillant caracterització de personatges als codis del gènere, a més de posar el focus en la grisor ambiental i moral que va definir la capital irlandesa després de la Segona Guerra Mundial i en tornar sobre el tema del pèrfid abús de poder en qualsevol de les seves facetes i en el sentit de l'humor que és marca de fàbrica de l'autor. A 'Els ofegats', Quirke i l'inspector Strafford investiguen la desaparició d'una dona en un poblet rural, el marit del qual sospita que es podria haver llançat al mar.

Jordan Harper
Salamandra
Traducció al castellà de Rita Da Costa García
384 pàgines. 20,90 euros

El retrat de Hollywood com una fàbrica de somnis que alhora amaga un revers fosc en què abunden els malsons ha estat un tema explorat àmpliament per la literatura i el cinema, especialment pel seu vessant noir, tan atret per les seves possibilitats que gairebé podríem parlar d'un subgènere en si mateix. Recentment, 'L.A. Confidential', la novel·la publicada per James Ellroy el 1990, i la seva posterior adaptació al cel·luloide per Curtis Hanson, va suposar una fita amb el seu fresc de violència, sexe, corrupció policial, periodisme sensacionalista i draps bruts de la indústria cinematogràfica al Los Angeles, tan tèrbol com fascinant, dels anys 50. A ‘Silencios que matan’ Jordan Harper explora el costat sòrdid i pertorbador de la gran metròpoli californiana que cada any atrau tants somiadors amb la promesa de llaurar-se una carrera d'èxit sota els focus, però que sota la seva façana de glamur i mitologia amaga nombrosos perills i monstres, trampes i depredadors.

Virginia Feito
Traducció d'Imma Falcó
La Campana
192 pàgines. 20,90 euros

Amb 'La senyora March, Virginia' Feito va beure de la novel·la gòtica i de terror psicològic per parlar-nos d'una protagonista pertorbada, amb el sistema de descodificació de la realitat avariat, però sense incórrer en les trampes i els abusos de molts títols de domestic noir. El seu escenari principal era l'àmbit domèstic, un lloc elegant i refinat que es transformava en un espai amenaçador i irreal, un procés de desnormalització de la llar que actuava com a projecció d'una ment malalta. A 'Victorian Psycho', la mansió victoriana de la trama també serà l'epicentre del desvetllament d'una màscara macabra sota el vel de la correcció, les formes i la il·lustració. Feito juga amb aire gamberro i molta astúcia planificadora amb un munt de clixés sobre la institutriu demoníaca.

Colin Barrett
Sajalín editores
Traducció al castellà de Magdalena Palmer
238 pàgines. 20 euros

El 2013 la col·lecció de relats ‘Glanbeigh’ va posar al mapa literari internacional un extraordinari talent jove, Colin Barrett, que retratava amb dosis d'humor i malenconia, i una prosa que fluctuava amb naturalitat de la contundència a la lírica, a una sèrie d'ànimes perdudes/individus desencantats/exemples de 'no future' en un poblet imaginari, un forat i un aspirador de qualsevol somni en el qual la violència, les drogues i el sexe eren els únics respiradors. Confirmat el seu do per a les distàncies curtes amb 'Morriña', ambientat en el mateix indret existencial, Barrett ara fa el salt a la novel·la amb ‘Casa de locos’ i torna a cantar bingo. Una ciutat de mala mort, Ballina, es troba a les portes de la seva gran cita anual, el Festival del Salmó, però el traficant Cillian English només pensa en com recuperar el seu germà adolescent, Cillian, dels seus segrestadors, Gabe i Sketch Ferdia, els matons d'un antic cap criminal amb qui té comptes pendents. Una extraordinària composició de personatges i una gran oïda per al diàleg.

Cristina Cerrada
Lumen (original en castellà)
224 pàgines. 18,91 euros

A títol personal, ‘Gadir’ de Cristina Cerrada va suposar el descobriment més enlluernador del noir en castellà de la fornada del 2024. Advertència: l'autora juga molt amb el punt cec, el buit, convidant el lector a omplir els espais en blanc, ergo, la novel·la avança (paradoxalment) a través de la sostracció. En altres paraules, si el lector aprecia les trames mastegades, que el porten agafat de la mà, i els cartells lluminosos no permetran que surti de la carretera en cap moment, fugi. Si no és el cas, l'odissea de Suso Corbacho, un advocat, en veritat un pobre diable, per trobar les respostes esquives a un doble misteri -una extorsió relacionada amb unes fotos comprometedores fetes dècades enrere a un conegut local gadità i el paper del seu pare en un fatídic accident en un parc d'atraccions- el captivaran. Entre la sordidesa de Cadis, la veritat traumàtica s'amaga i fa por.

Chris Whitaker
Salamandra
Traducció al castellà d'Eugenia Vázquez Nacarino
560 pàgines. 22,80 euros

Amb el seu tercer llibre, ‘Comencem pel final’, Chris Whitaker va demostrar posseir un múscul narratiu impressionant i una prosa captivadora, alhora que un do per al retrat de personatges entranyables. Enfrontat al repte d'estar a l'altura amb la seva següent novel·la, només cal dir que l'escriptor ho supera amb escreix perquè ‘Todos los colores de la oscuridad’ propulsa i esmola tots els elements que el van catapultar a la primera línia del noir americà, si bé els seus interessos tornen a transcendir per molt un únic gènere. Encara que un reguitzell de noies assassinades i d'altres desaparegudes fan avançar l'acció, estem sobretot davant d'un commovedor retrat d'amistat, el que uneix per tota la vida Patch i Saint, íntims des de la seva infància compartida al poble de Monta Clare, a Missouri. Junts passaran per moments molt crus, marcats per la violència, el dolor i la pèrdua, fins i tot es trobaran a costats oposats de la llei, però sempre trobaran el camí de l'enteniment i la reconciliació, l'estima mútua més poderosa i infrangible que qualsevol cop del destí.

Grame Macrae Burnet
Impedimenta
Traducció al castellà d'Alicia Frieyro
312 pàgines. 23,95 euros

Amb quatre novel·les Grame Macrae Burnet s'ha guanyat un lloc d'honor en el molt competitiu marc del noir escocès, tot i que insisteix a no reconèixer-se en una etiqueta semblant i no li falta raó: encara que té dos títols més identificables amb el policiac -el seu debut, ‘La desaparición de Adèle Bedeau’, i ‘El accidente en la A35’ Impedimenta- tant a 'Un plan sangriento' com a 'Un caso clínico' va apostar per formes molt personals d'abordar la intriga i jugar a difuminar les fronteres entre la realitat i la ficció. "Si entenem noir en aquesta accepció francesa que el vincula amb la creació d'una determinada atmosfera i no amb seguir uns codis genèrics específics, m'hi podria veure d'alguna manera", ha assenyalat. ‘El accidente…’ segona peripècia del malenconiós Gorki, cap de policia de la ciutat grisa de Saint-Louis i perfilat sota la llarga ombra del comissari Maigret de Simenon, haurà d'investigar la mort d'un advocat gens estimat en un presumpte accident de trànsit. La seva vídua no està gens convençuda del dictamen oficial. Obra de factura clàssica en el millor sentit del terme.

Ivy Pochoda
Siruela
Traducció al castellà de Pablo González-Nuevo
304 pàgines. 24,95 euros

El reposicionament de la dona a la novel·la negra -es va acabar això de limitar-se a ser cossos a explotar o destruir- probablement hagi experimentat en l'última dècada un impuls com no s'havia vist mai. Entre les escriptores que amb més personalitat i força s'han lliurat a la tasca ha estat la novaiorquesa Ivy Pochoda, la penúltima novel·la de la qual, ‘Esas mujeres’, prenia el seu títol de les sis protagonistes -la ballarina, la mare, la prostituta, l'esposa, l'artista i la policia (Essie, especialment inoblidable la seva capacitat per identificar patrons) es resistien a que un assassí definís les seves vides. Ara, a ‘Una melodía de muerte y destrucción’, elles tornen a estar a l'ull de l'huracà, representades per dues expresidiàries que sembraran el pànic pels carrers de Los Angeles. Quina joia de noies no ja dolentes, terrorífiques.

Àlex Martín
Editorial Clandestina
296 pàgines. 18 euros

Un dels més grans savis del gènere negre que tenim a Catalunya, Àlex Martín Escribà -assagista que ens ha il.luminat com a pocs sobre el tema, professor universitari, dinamitzador cultural i editor de la col.lecció crims.cat- té una enveja sana de França perquè allà la passió que desperta el noir s'assembla més a una religió o a un culte fanàtic que a una simple entreteniment. Però en comptes de fer-se mala sang, va dedicar una bona part del seu llibre ‘Interrogatoris. Gènere negre i memòria’ a entrevistar autors i especialistes d'allà amb el focus posat en la forma en que el gènere ha reflectit els conflictes socials de cada moment històric. El llibre expandix els seus interessos fins abarcar diverses escoles, metodologies de treball, tècniques editorials... enriquint els nostres coneixements sobre la matèria i garantint doncs que anem molt més preparats a les taules i presentacions que serveix el festival.

Irene Solanich Sanglas
La Magrana
336 pàgines. 21,75 euros

Irene Solanich Sanglas es va endinsar en la recerca i l'estudi de la novel·la negra a Catalunya, i més concretament a la col·lecció «La Negra», de La Magrana, com a tema de la seva tesi doctoral a la Universitat de Vic. El resultat és ‘Matar impunement. La Negra, impulsora de la novel.la criminal en català (1986-1998)’, un ampli recorregut per la pràctica i la difusió del noir a casa nostra, des dels romanços de sang i fetge, passant per l'aparició de les primeres obres originals d'autors catalans, fins als refrents ineludibles com Manuel de Pedrolo, Jaume Fuster, Maria Antònia Oliver o Antoni Serra. L'assaig també anal·litza la recepció i traducció de grans clàssics universals i contemporanis del gènere, recupera els debats entorn a la llengua i li pren el pols al moment actual d'efervescència de propostes, públic lector i festivals.