Brussel·les, sobre la denúncia a Espanya: “No valen les excuses, cal actuar contra la contaminació”

La Comissió Europea farà seure Espanya al banc dels acusats per no haver fet prou per disminuir la contaminació de l'aire. Després d'anys d'avisos, ultimàtums i perdons in extremis, Brussel·les ha dit prou. Com va avançar dimarts EL PAÍS, ha anunciat que presentarà una denúncia contra Espanya davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que l'exposa a una sanció milionària si no pren mesures per millorar la qualitat de l'aire i satisfà així les exigències comunitàries. Els problemes se centren, segons Brussel·les, en tres zones: Madrid, Barcelona i el Baix Llobregat per l'incompliment dels límits de diòxid de nitrogen (NO₂), un contaminant vinculat al trànsit i la crema de combustibles fòssils responsable de problemes respiratoris i cardíacs. "La contaminació atmosfèrica va en augment. No valen excuses, cal actuar contra la contaminació", ha afirmat el comissari de Medi Ambient, Karmenu Vella.

Más información

L’AMB aposta per reconvertir els peatges en taxes contra la contaminació

La Generalitat declara un episodi d’alta contaminació per micropartícules a tot Catalunya

L’alerta per pol·lució es rebaixa malgrat els alts índexs de Barcelona

El període de gràcia concedit per Brussel·les el febrer del 2017, quan va obrir procediments d'infracció a Alemanya, França, Itàlia, Romania, Hongria i el Regne Unit, però va eximir Espanya a última hora, ha tocat a la fi en ple intent de l'Ajuntament de la capital espanyola per revertir Madrid Central. El propòsit del Consistori de convertir Madrid en la primera ciutat del continent que reverteix una zona de baixes emissions —que vetava l'accés dels cotxes més contaminants a l'àrea cèntrica de la ciutat—, ha actuat com a detonant per trencar la confiança de l'Executiu comunitari que existeixi una voluntat real d'aturar el problema. Tot i que les vulneracions de la directiva de qualitat de l'aire es remunten a fa molt de temps, concretament a la seva entrada en vigor el 2010. "Les últimes dades sobre la qualitat de l'aire facilitades per Espanya confirmen l'incompliment sistemàtic de les normes de la UE relatives als valors de diòxid de nitrogen", ha alertat la Comissió en un comunicat.

Ara serà la justícia europea l'encarregada de dictaminar, si no detecta progressos, si Espanya ha de pagar per això, com ja passa en l'expedient obert per la falta de depuració de les aigües urbanes. La denúncia no obligarà Espanya a gratar-se la butxaca a curt termini. Primer hi ha d'haver una sentència que constati que s'ha infringit la llei, però si no es corregeix, Brussel·les tornaria als tribunals per castigar econòmicament aquesta inacció, en un procés que pot durar anys.

On sí que pot tenir repercussions immediates el moviment de la Comissió és en el terreny polític. Si el debat ideològic ha estat insuficient —almenys en el cas de Madrid— per convèncer els dirigents municipals de la necessitat d'evitar contenir les emissions, la possibilitat, cada vegada més real, de ser assenyalats com a culpables de la garrotada judicial i econòmica a Espanya, i en última instància a les seves pròpies arques municipals, pot accelerar noves mesures per millorar la qualitat de l'aire. Encara que els Ajuntaments tenen la majoria de competències per frenar les emissions nocives als seus municipis, en cas de sanció europea és l'Estat el que paga inicialment. No obstant això, el Govern disposa d'instruments per traslladar el seu cost a les administracions responsables.

El fenomen de la contaminació atmosfèrica provoca, segons la Comissió Europea, la mort prematura de 430.000 persones cada any només a la UE, deu vegades més que els accidents de trànsit. Els seus càlculs estimen que la mala qualitat de l'aire escurça la vida una mitjana de set mesos, és al darrere de malalties com l'asma o la bronquitis, danya la vegetació i la vida animal, i té un impacte econòmic multimilionari pels seus efectes sobre les collites, les baixes laborals, les cures sanitàries i el deteriorament dels edificis.