“No és tan tan greu que al pati els nens parlin d’una manera o l’altra”

Al replà de Política Lingüística, al voltant s’apilen fullets i llueixen pòsters de foment del català, al qual coadjuva l’aparell apagafocs sota el rètol ambivalent d’“Extintor”. De seguida apareix Ester Franquesa (Badalona, 1961), que deu estar immergida en la difusió dels resultats de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població, de la qual no s’està de defensar-ne el rigor. “És una enquesta ben feta”, diu per desmentir els crítics. De seguida la interpel·lo arran del balanç que se n’ha fet des de la Generalitat.

Pregunta. Així doncs, en cinc anys la situació del català ha millorat?

Resposta. Podem dir que hem millorat en coneixements i també en alguns àmbits, com ara l’índex de transmissió lingüística, però n’han empitjorat d’altres.

P. En què hem empitjorat?

R. Alguns àmbits que presenten percentatges d’ús baixos, com ara amb els companys d’estudis superiors, en l’entorn financer i a l’Administració de l’Estat. També al petit comerç, on l’ús de només català o sobretot català no arriba al 40%.

P. El fet que en algunes coses hàgim millorat vol dir que estem bé?

R. No. El llistó del “bé” cadascú se l’ha de posar allà on consideri.

P. I Política Lingüística on ha de posar aquest llistó?

R. La composició de la població adulta ha canviat en aquests temps d’una manera molt exagerada. Això fa que ens hàgim de tornar a posar objectius clars sobre el coneixement del català. Tota la població hauria de, progressivament, adquirir la llengua pròpia del país, perquè puguin participar socialment en tots els àmbits.

Les torradores han de parlar català; treballem intensament perquè això avanci

P. Però hi ha estrangers que quan aprenen català es queixen que els catalanoparlants canviem de llengua.

R. Hem de posar les condicions perquè els estrangers consolidin aquest ús, per exemple amb el projecte del voluntariat per la llengua, o amb el programa de pràctiques al petit comerç. Però també cal continuar dient, amb campanyes, “comenceu una conversa en català si aquesta és la vostra llengua més freqüent”, “no canvieu de llengua si el vostre interlocutor us parla en una altra”, perquè és pràcticament segur que us entén.

P. Això no pot alimentar els que ho veuen com una imposició? Com la voluntat de promoure un comportament exclusivament monolingüe?

P. No hi ha cap voluntat d’exclusivitat per al català, però sí una voluntat de preeminència en els espais on és natural que aquesta llengua sigui preeminent, perquè és la llengua pròpia del país. El català ha de ser vehicular a l’escola, perquè així garantim que totes les persones el puguin usar en acabar els estudis, i després lliurement parlaran la llengua que vulguin en el seu entorn. I és imprescindible que l’administració de la Generalitat tingui com a ús preeminent la llengua catalana, i la persona s’hi pot adreçar en la llengua que vulgui. Tot allò que es fa perquè el català tingui una presència més forta no es fa amb la voluntat d’anar a la contra de cap altra llengua. Les dades de l’enquesta mostren clarament que el català creix en alguns àmbits i que no ho fa en detriment del castellà.

P. La percepció de molta gent, que al pati de l’escola el català s’ha perdut, és certa?

R. Segurament és diferent segons a quins patis ets i en quina situació ets. Podem imaginar que un percentatge que supera el 50% de la població escolar té com a primera llengua el castellà. Per tant, en el moment desenfadat de jugar al pati, sembla bastant natural que parlin lliurement la llengua que els és més comuna. I evidentment en altres patis s’utilitza més el català. No és tan tan greu que al pati parlin d’una manera o d’una altra, el que em sembla molt important és que garantim que, quan acaben els estudis, puguin dominar —i això és cert— les dues llengües.

P. Però en molts casos, tot i tenir-ne el coneixement, hi ha persones que no fan servir la llengua fins a l’entrada al món laboral.

R. La feina és molt important, clarament, hi ha molts àmbits de la feina on és natural parlar en català. Si estàs fent atenció al públic i no saps parlar català, doncs l’hauràs d’aprendre. Si saps la llengua perquè l’has après a l’escola i comences a fer una feina d’atenció, l’actives quan et comencen a parlar en català. L’enquesta diu que el català s’aprèn a la vida quotidiana, al carrer, a la feina i per la via clàssica dels cursos. Nosaltres, com a govern, hem d’intentar reforçar al màxim la manera clàssica, però també que els altres entorns de la vida quotidiana siguin un àmbit d’ús més fort.

P. Vol dir això que la política lingüística seguirà com fins ara?

R. Sempre que tenim dades mirem d’adaptar les nostres polítiques per tenir més eficàcia. Però tenim un pressupost congelat i, al meu parer, és exageradament baix.

Les dades de l’enquesta mostren clarament que el català creix en alguns àmbits i que no ho fa en detriment del castellà

P. La promoció del català és doncs qüestió de diners?

R. No només, però també són necessaris els recursos. En alguns àmbits els diners no són suficients. En la justícia necessitem canviar la legislació espanyola. Si el català no és una llengua de requeriment per als que exerceixen la justícia a Catalunya...

P. I no podríem prescindir de l’àmbit de la justícia i destinar aquests diners a fer cursos?

R. Hi destinem pocs diners, sobretot als advocats, que sí que poden fer una bona feina. No m’encaparro gaire amb la justícia, és picar ferro fred.

P. La llei vigent és prèvia a l’última onada migratòria, al multilingüisme, a les noves tecnologies, al boom turístic, el qual condiciona l’espai públic... Tenim la legislació preparada per a tots aquests canvis?

R. La llei de Política Lingüística i l’Estatut d’autonomia deixen les bases molt clares per poder mantenir la preeminència del català allà on correspon. Per exemple, la contractació de l’administració ha de complir unes clàusules lingüístiques: d’atenció, de documentació, etc. Estem preparant un acord de govern que expliqui que aquestes clàusules lingüístiques són també de compliment allà on fins ara no s’aplicaven. Això afecta per exemple els ascensors. Abans als ascensors no hi havia veu, però ara l’administració no pot tenir un ascensor que almenys no tingui la veu en català. Cal ampliar la mirada i dir: ara el català és també la llengua oral que apliques a la tecnologia.

P. Això recorda el cas de la torradora arran del documental Llenguaferits de TV3. La Generalitat vol que els ascensors parlin català?

R. Els ascensors d’edificis públics en llocs contractats per la Generalitat han de complir les clàusules lingüístiques, i per tant la veu ha de ser en català. I d’altra banda, les torradores han de parlar català. Treballem intensament perquè això avanci, perquè sigui la torradora o sigui Siri, i que tots els sistemes de veu incorporin el català, i això vol dir treballar amb les empreses i explicar-los que ho han de fer, responent a la realitat nostra o a algun tipus de finançament. És aquí on m’agradaria tenir recursos, necessitem posar-los en la intel·ligència artificial en català.

Potser no ho pretenia, però  [la Rosalía] és ambaixadora del català. Ha provocat una reacció positiva que remou actituds, mou a actuar: a aprendre la llengua, usar-la més

P. I com fem arribar el català a plataformes com Netflix?

R. Les plataformes com HBO o Netflix ofereixen les pel·lícules que les distribuïdores hi incorporen. Si una distribuïdora que té els drets d’una pel·lícula incorpora el català, llavors Netflix incorpora el català. Què passa? Per cadascuna d’aquestes versions de llengua, les distribuïdores han de pagar per drets, i per tant són elles les que han de fer un esforç. Nosaltres, des d’aquí, no exigim a Netflix, sinó que treballem amb les distribuïdores, demanant-los que incorporin versions doblades i subtitulades que, a més, hem finançat nosaltres.

P. Així, aquestes distribuïdores tenen la versió que hem finançat nosaltres, i després els demanem que vagin a Netflix. Això ens costa diners?

R. No. Però jo no m’abstindria de fer una acció de sortida. Pots fer una acció per impulsar, i quan el mercat ja veu que això és bo, ho absorbeix i és normal. El que està molt bé és que la gent ho demani, no queixant-se o criticant —això frena les empreses—, sinó demanant-ho per la via natural, que és “ens agradaria veure aquesta pel·lícula”.

P. I què li sembla que Rosalía canti en català?

R. La Rosalía diu molt quan canta en català, amb ella el català travessa fronteres, no només físiques. Cantar en català és normal, encara que no tothom prengui aquesta opció. Potser no ho pretenia, però és ambaixadora del català. Ha provocat una reacció positiva que remou actituds, mou a actuar: a aprendre la llengua, usar-la més, a imitar artistes que tenen dues llengües com a habituals... La llengua no frena la fama.