_
_
_
_
_

Rosalía no està sola amb ‘cumpleanys’: altres barbarismes de la música en català

Pau Riba canta 'porcelana', els Manel ofereixen 'carmelos' i la Bad Gyal etziba "em sues tant!"

Jordi Pueyo Busquets
'L'home que treballa fent de gos', d'Els Amics de les Arts, fa un 'vistasso' i canta 'cumpleaños feliz'.
'L'home que treballa fent de gos', d'Els Amics de les Arts, fa un 'vistasso' i canta 'cumpleaños feliz'.

Que aixequi la mà qui parli sense fer servir cap barbarisme! Bueno, algú hi deu haver. El cumpleanys que deixa anar Rosalía a la seva primera cançó en català, Milionària, ha estat criticat —també defensat— a les xarxes socials. Cumpleanys o senzillament cumple són formes que es colen amb facilitat en el català col·loquial, el registre més espontani i el que moltes vegades volen reproduir els cantants. Fent un repàs de paraules no normatives en les lletres de la música en català, en trobem unes quantes. Si anem lluny, a Noia de porcellana (1970) Pau Riba pronunciava porcelana a la castellana. El gat de Com si fos Marilyn, de Maria Cinta, ronronejava en comptes de roncar. A Corrandes de la parella estable (2008) els Manel ofereixen un carmelo de Sant Medir, i Bad Gyal a Pai (2016) deixa anar un "em sues tant!" en la màxima expressió de la música urbana actual feta en català.

En Jack el Destripador de Tinc fam de tu (1989) de Lax'n'Busto xoca amb les recomanacions de l'Optimot. Per ser correctes, els del Vendrell haurien d'haver parlat d'en Jack l'Esbudellador. I un exemple de la mateixa època que ha corregut com la pólvora per Twitter: "I dins la meva copa veig, reflexada la teva llum", cantava Carles Sabater, de Sau, a Boig per tu, un tema que ha assolit categoria d'himne. Aquest verb erroni es repeteix a Sense estil, una cançó del mateix grup. Segurament alguns dels autors de les lletres són conscients de la incorrecció d'aquestes paraules i pretenen reflectir la realitat de la llengua que parla la gent. Ho demostra l'Home que treballa fent de gos, d'Els Amics de les Arts. El protagonista de la cançó fa un vistasso a les revistes, passa pel cuarto de planxar, però llavors fa servir expressions ben nostrades com fer benzina o la paraula xandall.  

Ni Les Teresines, tietes per excel·lència, se’n salven, sempre ‘dispostes’ a donar-te resposta

"Quin muermo, quin rotllo, quina merda de sis milions" és un fragment de No n'hi ha prou amb ser català, cançó del primer àlbum d'Els Pets. Potser dir "quin ensopiment" no rimaria. I per què a Wa yeah! (2011), d'Antònia Font, el pistatxo que ve després del llapis d'Ikea no és un festuc? Bé, en aquest cas, pistatxo també està ben dit. Però és que ni Les Teresines, tietes per excel·lència, se'n salven. Elles estaven "sempre dispostes a donar-te respostes, a deixar-te alguna cosa o a donar-te un cop de mà". La mateixa lletra fa referència a un motiu complexe en comptes de complex i el més greu: eren unes grans reincidents amb els pedidos. Ara bé, aquest periodista ha rastrejat algunes lletres de la Núria Feliu, que es fa amiga de les tres Tereses en un cameo a l'episodi final de la sèrie de La Cubana, i no hi ha sabut trobar cap pífia. 

Si rebobinem l'Home que treballa fent de gos, descobrim que "irromp a la festa amb un pastís cantant cumpleaños feliz". Probablement se'ls podia haver passat pel cap haver dit que entonava la cançó del feliç cumpleanys, com el de la Rosalía, però van optar per la forma castellana. Això sí, pronunciada amb una fonètica catalana: cumpleanyus felís. La de Sant Esteve Sesrovires no està sola amb els barbarismes. I a l'inici de Milionària també fa servir el repertori de sons del català per pronunciar Rosalía amb o àtona, s sonora i vocal neutra.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jordi Pueyo Busquets
Es periodista en la redacción de Cataluña y escribe sobre economía, innovación y tecnología. Antes de llegar a EL PAÍS, pasó por ACN, TV3, 324.cat, Bloomberg TV y Cadena Ser. Ha dado clases de redacción en inglés en la UPF y de redes sociales en la UOC. Es licenciado en Periodismo, Ingeniería Informática y máster en Innovación y Calidad Televisivas

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_