L’art que va ajudar a canviar el món

Les dues guerres mundials, en què es van enfrontar les potències i les seves diferents maneres d'entendre el món, es van cobrar la vida de milions de persones. Però també van canviar l'art i es van obrir nous escenaris a partir de revolucionaris llenguatges i estètiques que van compartir els ismes i corrents artístics que es van desenvolupar des de llavors. Res va ser igual des que el 1917 Marcel Duchamp va presentar en un acte d'irreverència, un urinari invertit, un dels seus objectes industrials alterats, per donar-li una nova vida, que va batejar com La font i que va acabar convertit en emblema del nou art conceptual. Tan irreverent com El regal, la fotografia del 1921 de Man Ray en què es veu una antiga planxa de ferro amb una línia de claus a la base, que l'objecte en perdre la seva funció.

L'exposició Les avantguardes històriques 1914-1945. Construint nous mons repassa —a través de 162 peces de Duchamp, però també de Breton, Man Ray, Juan Gris, Max Ernst, Walter Gropius, George Grosz, Francis Picabia, Paul Klee, Alexander Ródtxenko, Jean Arp i Constantin Brancusi, entre molts altres— com l'art també va canviar el món. "Som en una època convulsa. És com si la història hagués pujat al cotxe i hagués pitjat l'accelerador a fons. La velocitat no ha parat de créixer des de llavors i els artistes reaccionen a la necessitat d'adaptar-se a aquest nou paradigma de la velocitat. No volíem fer una exposició d'ismes, tot i que hi estiguin representats el cubisme, el dadaisme, el surrealisme, el futurisme i el constructivisme", explica el comissari de la mostra, Josep Salvador, director de l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM), centre d'art que cedeix la majoria de les peces. La resta són aportacions de la col·lecció Alfaro Hofmann, creada pel fill de l'escultor Andreu Alfaro i centrada en el disseny industrial. Són 18 objectes quotidians, com una cafetera (la Moka Express, dissenyada per Alfonso Bialetti el 1933, que tothom té a casa), un tocadiscos, una ràdio o una balança, símbols del "progrés, la nova llibertat i el desenvolupament social que es va aconseguir en aquells dies". En conjunt, una oportunitat única (fins al 14 de setembre) per conèixer l'art que és el germen de les manifestacions artístiques actuals i quins van ser els artistes que van alterar la cultura contemporània.

"Es tracta d'una exposició col·lectiva sobre un esforç col·lectiu d'un període històric molt complex, amb una societat que havia viscut dues guerres mundials i una revolució; un món en transformació, dinàmic i obert a l'experimentació", explica Salvador a l'inici de la mostra. Com els aparentment caòtics treballs de l'alemany Kurt Schwitters, que va crear escultures i "poemes objectuals" amb material de reciclatge i collages. "L'art ja no és el que fa l'Acadèmia, és una expressió de la nostra existència", remarca el comissari. Art i propaganda van ser fonamentals per transmetre nous valors i utilitzar-se com a arma de crítica social i propaganda política. Tot plegat es fa palès en la gran quantitat de cartells o en el fragment d'El cuirassat Potemkin, la pel·lícula que Serguei Eisenstein va rodar el 1925, que es pot veure al costat del magnífic cartell creat per Ródtxenko.

No és l'únic film. També s'hi pot veure una escena del mordaç i contundent Temps moderns (1926), en la qual Charles Chaplin no dona abast en una cadena de producció per denunciar el poder capitalista que aliena l'individu. Qui va dir que Charlot fos un pallasso!

A més de les pel·lícules, s'hi poden veure els cartells i els objectes quotidians de consum, obres gràfiques i escultures que parlen per si soles de com l'art i els artistes van ajudar a canviar el món, sobretot els de les avantguardes russes immerses en una revolució total. Cap com el cartell, que mostra com l'art va arribar al carrer, com es pot veure en la segona part de la mostra. Entre els autors, Josep Renau (que té actualment una exposició monogràfica al Born CCM), present amb una de les portades que va crear per a la seva revista Nueva Cultura, i José Espert, amb obres com Aixequeu-vos contra la invasió italiana a Espanya!

A l'exposició es poden veure peces com Quinze variacions sobre el mateix tema (1935-1938), de Max Bill, o el llibre Hi havia una petita garsa (1928), de Joan Miró. Conclou amb les obres fruit de la psicoanàlisi i les forces mentals que van canviar la perspectiva de l'ésser humà i van crear l'art surrealista. Aquí es poden veure obres "oníriques cap al desconegut" que tenen l'origen en les investigacions de Freud. Entre els artistes, Julio Gonzalez, Torres-García, André Masson, Miró, Brancusi i André Breton, que assegurava que "art i creació havien de formar una nova aliança".