Les quatre universitats de Barcelona s’integraran als ‘supercampus’ europeus

Ara que hi ha dubtes sobre el futur d'Europa, amb els populismes en auge i el Brexit sense resoldre, Brussel·les s'ha proposat enfortir els fonaments de la Unió a través del coneixement. Per fer-ho busca estrènyer llaços a través del programa de mobilitat Erasmus + més ambiciós de la història, del qual es beneficiaran 11 universitats espanyoles, entre les quals n'hi ha quatre de catalanes, les quatre públiques de l'àrea de Barcelona. Concretament, els campus que participaran en la iniciativa són Carlos III, Granada, Autònoma de Madrid, Autònoma de Barcelona, Pompeu Fabra, Politècnica de Catalunya, València, Cadis, Complutense, Barcelona i Catòlica de València —, segons ha pogut confirmar aquest diari. Els alumnes podran anar canviant de país al llarg del grau sense barreres pel que fa a les convalidacions, els investigadors es mouran entre els seus laboratoris —especialment els més joves— i hi haurà intercanvi de personal d'administració per proporcionar uns serveis més àgils.

A la competició s'han presentat 54 consorcis d'universitats europees en què ja es van integrar 14 campus espanyols —en total hi ha 50 centres públics i 35 privats a Espanya—. Brussel·les no esperava que la convocatòria tingués tant d'èxit, i ha anat augmentant la inversió. "Les propostes eren d'una gran qualitat tècnica, per la qual cosa hem volgut destinar-hi més recursos", afirma un funcionari europeu implicat en el disseny de la iniciativa. El projecte preveia al principi sis consorcis aquest any i 30 milions d'euros, després va doblar les quantitats, i finalment seran 17 aliances de campus i 85 milions —cinc milions per cadascun—. Fora de la carrera s'han quedat tres universitats espanyoles, entre les quals hi ha la de Salamanca i la Politècnica de Madrid. La intenció inicial de la Comissió Europea era que el 2024 hi participessin 20 consorcis, però atès que finalment el punt de partida ha estat més ambiciós, guanya pes la possibilitat que se superin les previsions.

Entre el 2014 i el 2018, més de dos milions d'europeus —estudiants i personal d'educació superior— van marxar a l'estranger dins del programa Erasmus. Fonts europees admeten que la idea dels supercampus europeus, una antiga aspiració, va tornar a estar sobre la taula després de l'anomenat discurs de la Sorbona del president francès, Emmanuel Macron, i es va gestar dos mesos després en una cimera a Göteborg (Suècia) el novembre del 2017, coincidint amb el 30è aniversari del programa Erasmus. Els centres interessats van tenir fins al 28 de febrer per presentar candidatures. Els campus van fer un gran esforç per fer convergir els seus interessos amb els d'altres centres. Les bases del concurs obligaven a involucrar en el mateix consorci universitats d'almenys tres països diferents. El Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats va repartir un milió d'euros entre les universitats espanyoles per ajudar a cobrir les despeses derivades de la gestació del consorci.

"Els Estats Units i la Xina inverteixen en 10 universitats per tenir les millors i Europa ha optat pel seu model, que és d'un centenar", explica Juan Romo, rector de la Carlos III, que forma consorci guanyador amb Anvers, Bremen, Essex, Est de Finlàndia, Maastricht i Roma Tor Vergat. "Això canvia la vida de les universitats. Que un alumne es pugui graduar d'Economia amb un títol signat per tres rectors no ha passat en la història o que un professor se'n pugui anar a un laboratori de Maastricht en les mateixes condicions. Perquè nosaltres volem convergir en una única universitat". Romo aspira que el ministeri premiï econòmicament els consorcis, com farà Emmanuel Macron a França: 100 milions d'euros a gastar en 10 anys.

Tres de les 17 aliances guanyadores han estat coordinades per campus espanyols; Granada, Cadis i Barcelona. "És un èxit de les polítiques d'internacionalització de les universitats espanyoles i la feina ben feta de molta gent", explica entusiasta Pilar Aranda, rectora a Granada. Ella ha coordinat Arqus, un consorci amb Graz, Leipzig, Pàdua, Vílnius i Lió. Totes estan situades en ciutats de grandària mitjana, de manera que tenen un gran pes en el seu entorn i un caràcter europeista. Aranda insisteix molt en la necessitat d'“especialització i professionalització” del personal d'administració, per copiar altres models d'èxit.

Margarita Arboix, rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona, també expressa la seva immensa alegria. "És un èxit de la Universitat espanyola", remarca. Arboix creu que els fons europeus han d'anar acompanyats de més finançament públic per part del Govern espanyol per crear noves secretaries a les universitats i canviar la legislació per certificar els estudis. “El ministeri s'hi mostra favorable, però amb l'actual incertesa no sabem”, diu inquieta. Entre els llistats dels 300 millors campus del món no n'apareix cap d'espanyol i Arboix creu que la participació en els consorcis suposarà un suport. "Jo els rànquings els miro per sobre de l'espatlla perquè em sembla que es fiquen criteris que pugen o baixen la qualificació sense sentit", raona. La seva universitat forma part d'una aliança que funciona des de fa una dècada compartint tecnologia, recerca i docència i en la qual hi ha, entre d'altres, els campus de Dublín, Hamburg, Trento o Aveiro.

"Cal abordar la mobilitat des d'un angle d'equitat social. Que hi hagi un mecanisme comú que permeti als estudiants amb pocs ingressos traslladar-se de país”, va argumentar en aquest diari el gener passat Yvon Englert, rector de la Universitat Lliure de Brussel·les. “Ara hi ha desigualtats, perquè s'han de pagar un bitllet d'avió, allotjar-se…”. La beca Erasmus del ministeri espanyol, per exemple, no cobreix despeses: es reben 200 euros al mes en països amb un nivell de vida baix, com Eslovàquia, i 300 en països molt cars, com Suècia. Algunes comunitats autònomes i universitats completen aquestes ajudes.

Espanya demostra cada any la gran acollida al país del programa de mobilitat. Segons l'últim informe, continua ocupant el primer lloc en recepció d'estudiants a les seves universitats (48.595), molt per davant d'Alemanya (34.387) i França (31.727). I és el tercer país emissor d'alumnes (40.079), just per darrere de França (43.905) i Alemanya (40.959).