Els col·legis públics han de detallar les quotes que demanen per alumne

El Departament d'Educació de la Generalitat obligarà els centres públics a publicar al web les quotes voluntàries que exigeix a les famílies en concepte de material escolar o d'excursions. La mesura s'emmarca dins del pla del Govern per combatre la segregació escolar i eliminar no només la bretxa entre les escoles públiques i les concertades, sinó també les dues velocitats que s'estan construint dins de la mateixa xarxa pública. Segons un informe de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), a Barcelona les quotes dels centres públics són el doble de cares als barris rics.

Sobre el paper, la Generalitat ha de garantir la gratuïtat del sistema educatiu públic —la Llei d'Educació de Catalunya prohibeix que s'imposin quotes obligatòries a les famílies—, però la veritat és que els centres públics reclamen una sèrie d'aportacions per alumne en concepte de material escolar i per fer sortides o excursions. Un estudi de la UAB encarregat pel Consorci d'Educació de Barcelona cristal·litza, precisament, l'absència d'una gratuïtat real de l'escola pública: en conjunt, les quotes anuals que es cobren, de mitjana, als centres de l'acomodat barri de Sarrià són de 344 euros, el triple que a Ciutat Vella (123 euros).

L'ordre de Educació de publicar aquestes aportacions haurà de fer-se efectiva el proper curs. “La transparència està bé, però ha d'anar acompanyat d'una mica més. Cal considerar quines activitats han de ser sufragades amb fons públics. Jo assumeixo que el 100% de la gratuïtat no podrà ser, però cal regular això al màxim. No podem tenir un sistema a dues velocitats”, adverteix Xavier Bonal, autor de l'estudi de la UAB sobre les desigualtats en els costos d'escolarització a Barcelona. El Govern no ha concretat si, una vegada publicades aquestes quotes, prendrà mesures per regular-les.

Però la bretxa en els costos d'escolarització dins de la xarxa pública no es queda a la capital catalana. El fill del Matías, per exemple, en el primer curs d'educació infantil (P3) de l'escola President Salvans de Terrassa, es va quedar sense poder anar al museu Cosmocaixa de Barcelona l'abril perquè els seus pares van optar per no pagar la quota de 110 euros anuals que el col·legi els demanava. L'aportació inclou el material, les sortides i les activitats educatives, segons consta a la web del centre. En Matías explica que no està d'acord amb aquesta tarifa plana de 110 euros. “Jo m'oferia a pagar la part que corresponia només a la sortida, però l'escola no em va deixar, em va exigir que ho pagués tot i nosaltres no estem d'acord amb pagar quotes per al funcionament ordinari de l'escola, això li correspon a la Generalitat”.

El Departament de Educació assegura que les quotes que fan pagar les escoles públiques “no són obligatòries, però són necessàries per fer activitats complementàries fora del centre” i recorda que, en el cas de Terrassa, l'escola ofereix ajudes per a les famílies amb menys recursos. “S'està fent pagar a les famílies les retallades i la falta d'inversió de la Generalitat en educació pública”, insisteix Matías.

Més segregació

L'estudi de la UAB adverteix que les diferències en les aportacions que demanen els centres “són factors que accentuen les diferències socioeconòmiques entre centres que poden condicionar l'elecció escolar i els processos interns d'exclusió de l'alumnat més desfavorit de determinades activitats”. L'escola Fort Pienc, situada en el districte de l’Eixample, té una quota anual de 250 euros. L'escola Mediterrània, situada a la Barceloneta, cobra a les famílies entre 100 i 125 euros anuals —segons el curs en el qual estigui escolaritzat l'alumne— per a material escolar i excursions.

L'ordre d’Educació, alineada amb les mesures consensuades al Pacte contra la Segregació Escolar signat fa uns mesos per diverses administracions i el Síndic de Greuges, no es limitarà als centres públics. El Govern també té previst obrir el meló de les quotes que cobra la concertada, una de les qüestions més opaques del sector. El Departament d’Educació estudia mecanismes per sol·licitar aquesta informació també als centres concertats, que justifiquen les aportacions com necessàries per pal·liar l’infrafinançament de l’Administració pública.