Els jutges internen més menors migrants per delictes violents

L'Abdeslam té tots els números d’acabar internat. Ha robat al metro a una turista irlandesa que ha forcejat amb ell perquè no li prengués la bossa. La dona ha acabat per terra i malferida. És el seu tercer robatori amb violència en pocs mesos. I, tot i que està tutelat per la Generalitat, viu sol, al carrer. El fiscal ho té clar: amb violència i desarrelament, ha d’anar a un centre de justícia juvenil. El jutge també ho veu i ho acorda, en una seqüència que es repeteix cada vegada més sovint: en els darrers tres mesos, els jutges han acordat 50 internaments de menors migrants només a Barcelona, segons fonts judicials.

L’internament d’un menor equival a la presó provisional d’un adult. És l’última frontera, reservada als casos més greus. Però la creixent conflictivitat lligada als menors estrangers no acompanyats (mena) ha portat policies, fiscals i jutges a una reflexió: el tancament és una eina vàlida, a causa dels delictes violents i per la falta de mitjans de l’Administració. No només aparta els adolescents temporalment de la delinqüència, sinó que permet una “reeducació” més eficaç.

Al març, el fiscal de menors de Barcelona, Francisco Tabuenca, va distribuir una nota interna entre els seus col·legues. Fixava dues línies vermelles per demanar, de manera sistemàtica, l’internament d’un menor: l’ús de la violència i la intimidació en robatoris o altres delictes (abusos, lesions) i la situació de desemparament. Dos requisits que es donen, de vegades, en els menors migrants que delinqueixen. Els Mossos, preocupats per l’augment de la inseguretat a Barcelona, es van reunir amb la Fiscalia i han creat un pla operatiu (batejat com a polièdric) per abordar l’assumpte.

Tot i que la mesura és més severa perquè se’ls priva de llibertat, l’internament pot ser l’única garantia. Quan un menor migrant arriba a Catalunya, la Generalitat se’n fa càrrec i li assigna un centre. Però alguns —per falta de perspectives laborals, sense conèixer l’idioma i amb un context poc favorable— acaben delinquint. Els Mossos han detectat que certs adults, delinqüents habituals, els serveixen de xarxa i model. “Els reben, els assessoren, els diuen quan els poden detenir, a quins centres poden anar, on i com han de robar…”, denuncien fonts policials.

Davant d’un delicte, els fiscals poden proposar (i els jutges acordar) diferents mesures cautelars, com la llibertat vigilada. Però són difícils de complir, perquè sovint no se’ls localitza. Almenys 43 menes viuen als carrers de Barcelona, segons la Generalitat. “Algunes mesures es basen en un grau d’estructuració que els nois no tenen. Amb aquesta ineficàcia, els internaments són ara com ara una de les poques solucions que podem donar”, adverteix el jutge de menors de Barcelona, Mariano David García. “Aplicar la llei penal és una eina eficaç de defensa social”, afirma García, que assenyala que, amb els menors internats, “els delictes han de baixar per força”. Els nois, diu, solen actuar en grup i utilitzen sovint “violència i intimidació”, especialment contra turistes, i els roben mòbils i rellotges.

Agilitzar els judicis

El fiscal Tabuenca coincideix en l’anàlisi. L’internament no només retira temporalment aquests nois dels carrers —el límit són sis mesos, prorrogables tres més—, sinó que permet agilitzar els processos judicials contra ells. Si estan disponibles i localitzats, “s’escurcen els terminis de judici i les sentències, siguin condemnatòries o no, arriben abans”, diu Tabuenca. Tots dos subratllen, a més, que els recursos dels centres de justícia juvenil són superiors als que té la DGAIA als centres de menors. Fonts dels Mossos coincideixen a dir que és la millor manera d’apartar-los del camí del delicte a què els aboca el carrer, la falta de recursos i les males companyies.

L'Abdeslam va arribar a Barcelona l’agost del 2018, va passar per tres o quatre centres de la DGAIA sense arrelar en cap i a cap de cinc mesos el va detenir per primera vegada per robatori. Amb el seu pare i els seus tres germans al Marroc, els informes d’assessorament diuen que “no col·labora” i que mostra una actitud “desafiadora”. L'Abdeslam ja dorm al centre Can Llupià, a Barcelona. Allà podran treballar la seva addicció a les drogues, entre altres coses. “Alguns nois arriben amb patologies psiquiàtriques provocades o agreujades pel consum de tòxics, especialment la cola, que literalment els dissol el cervell”, adverteix García. Al seu jutjat —n'hi ha sis per a la província de Barcelona— manté vius 19 internaments, la immensa majoria dels quals correspon a menors migrants.

La memòria dels jutjats de Barcelona del 2018 deixa clara la preocupació per la “vulnerabilitat” dels menes: l'absència de familiars, l'abús de tòxics, la falta de recursos econòmics, la nul·la vinculació a processos formatius o laborals… Els jutges demanen a les autoritats un “esforç addicional per aportar solucions” que vagin més enllà de la via penal. Segons la memòria, l’any passat hi havia 166 menors sotmesos a mesures privatives de llibertat (entre provisionals i condemnats; no s’especifiquen quins són mena). Els jutges van imposar 2.397 mesures (219 més que el 2017), la majoria de llibertat vigilada.