Deu veus catalanes del Primavera Sound

Un any més, el Primavera Sound aterra a Barcelona amb una inigualable proposta d'innovació, diversió i molta, moltíssima, música. El festival inaugura aquesta setmana la 19a edició, amb la venda d'entrades a un ritme més baix. L'any passat, a aquestes alçades els abonaments estaven esgotats, però aquesta vegada encara n'hi ha. El cartell és ple d'estrelles mundials, des de Miley Cyrus fins a Tame Impala o J. Balvin. Però el Primavera no és res sense els reptes, i de cara a aquesta edició han apostat per crear un cartell totalment paritari, introduir nous registres i donar més protagonisme als gèneres urbans. Des d'avui, i fins diumenge, Barcelona acollirà una setmana musical amb més de 200 actuacions repartides, principalment, entre el Fòrum, la Sala Apolo i el Raval. I com que escollir les millors propostes d'entre tanta oferta pot ser una tasca esgotadora, nosaltres hem seleccionat les deu veus locals imprescindibles d'aquesta edició.

El present és femení

En un cartell paritari com el d'aquest any, la quantitat de veus femenines interessants es multiplica exponencialment, i les encarregades d'obrir aquesta edició dilluns a la sala Apolo, Kelly Kapøwsky, en són un clar exemple. Aquesta girl-band indie barcelonina la formen Maite Weinhold (baix), Eva Carasol (teclat), Laia Gil (guitarra), Núria Palacín (bateria) i Made Torres a la veu. La seva música es mou entre colors fluorescents, guitarres efervescents i veus hipnotitzants. També de Barcelona arriba Odina, que s'inspira en artistes com Joanna Newsom o Bon Iver per produir melodies dolces i místiques, capaces de traslladar-nos a boscos espesos i muntanyes gelades. Qui torna al festival per triomfar és Pavvla, l'àlies de l'actriu catalana Paula Jornet, que ja va presentar el seu magnètic disc de debut, Creatures (2016), fa dos anys, i ara torna al festival per tocar la segona part, el deliciós Secretly Hoping You Catch Me Looking (2018). I parlant de veteranes, l'eclèctica Museless, projecte artístic de Laura Llopart, també torna aquest any per presentar el seu nou treball, que per ara només és el senzill Anonymous, després de l'èxit del seu primer disc, Dichotomic History (2017). 

Les guitarres no han mort

Si hi ha un gènere musical que s'ha mantingut en l'ADN del festival des dels seus inicis, és el rock. Per més anys que passin i més estils que s'incorporin, el Primavera sempre guarda un racó del seu cor per a l'univers del rock alternatiu, on la proposta local també té força. Ben influenciats per grans bandes britàniques com Foals o Franz Ferdinand, els Conttra són mestres de les guitarres, frenètics sobre l'escenari, i venen a contagiar-nos aquesta energia amb el seu nou EP, 2050. D'altra banda, els Retirada! tenen un so més cru, lúgubre i assossegat, que obtenen mitjançant distorsions instrumentals i molt proper a la proposta musical dels també barcelonins Agost. El seu so, també brut però més electrònic, els situa en el punt de trobada entre el gènere alternatiu, el shoegaze i el rock psicodèlic. 

Arriscar-se o morir

En un festival com el Primavera Sound, l'únic element constant és el canvi, i això ha quedat més que clar aquest any amb un cartell que ha reivindicat més que mai el rap, el trap i el reggaeton, arriscant-se a no agradar els assistents més clàssics. En aquest context és impossible no esmentar la presència d'una de les artistes catalanes –i després de la seva actuació al Coachella a l'abril, també mundials– del moment: Rosalía. Després de publicar el seu aclamat segon disc, El mal querer (2018), l'èxit d'aquesta jove artista s'ha multiplicat vertiginosament. Tant que el festival, que ja l'havia inclòs el 2017 en la lletra petita del cartell, va decidir que ella era, sens dubte, la gran cap de cartell de l'edició del 2019. La seva originalitat i capacitat de mesclar un gènere tan clàssic com el flamenc amb els ritmes més urbans han enamorat mig món, i dissabte aquest idil·li pot tornar al Fòrum.

Els que també han enamorat en temps record son Cupido, un projecte creatiu del grup indie Solo Astra amb l'artista de trap barceloní Pimp Flaco, una barreja tan estrambòtica com divertida que ja enganxa a la primera i que aconseguirà que diumenge tot el públic balli al ritme del seu senzill No sabes mentir. Per últim, no hi pot faltar la recomanació d'una de les veus naixents del trap a Catalunya: Albany. Amb cançons com David Civera o Para que no duela, la jove artista surt de les profunditats de YouTube per presentar el seu nou disc, Alcohol & Sullivans (2019), un oceà de sentiments camuflats en autotune, influències llatines i molta, molta festa.