Més veus per a la mateixa emergència
Fridays for Future, Extinció o Rebel·lió, Ecologistes en Acció, Greenpeace, Climacció, 350.org o Moviment per la Justícia Climàtica es coordinen per sumar forces
Fridays for Future, el moviment estudiantil impulsat per la sueca Greta Thunberg, va posar els universitaris al capdavant de les protestes per l’emergència climàtica. Fa dos mesos que es manifesten cada divendres a la plaça Sant Jaume, a Barcelona, i es van fer visibles sobretot en la vaga del 15 de març, d’abast internacional. Però un dels seus portaveus, Aitor Urruticoechea, assegura que “en aquests dos mesos el moviment s’ha intensificat molt” i confia que la segona vaga, convocada aquest divendres 24, a més de 100 ciutats dels cinc continents, tindrà molt més seguiment. A més de Barcelona, on es farà una manifestació, s’han convocat mobilitzacions a 15 ciutats catalanes més, com Girona, Lleida, Tarragona, Terrassa, Granollers o Igualada.
La nova protesta arriba dos dies abans de les eleccions europees, amb l'objectiu d'enviar un missatge als partits polítics que es presenten al Parlament Europeu i reclamar-los que es posin en pràctica les mesures necessàries per complir els Acords de París, per reduir les emissions d'efecte hivernacle. Al web de Fridays for Future, s'apunta que ja són més de 100 països i més de 1.600 ciutats que ja s'han unit a aquest moviment internacional.
A Barcelona, més enllà de les aules, s’espera que el pols sigui més fort al carrer, a la manifestació convocada a les 16.30 a la plaça Universitat, oberta a tothom que s’hi vulgui sumar. Més col·lectius militants pel medi ambient donen suport a la jornada, com Rebel·lió o Extinció, Ecologistes en Acció, Greenpeace, Climacció o Moviment per la Justícia Climàtica, 350.org. A més, després de la protesta, representants d’aquests grups es reuniran per primer cop amb la voluntat de crear aliances entre si. “Tots tenim objectius molt similars i hem d’unir forces. La unió fa la força”, remarca Urruticoechea.
Precisament, un altre dels col·lectius que s’ha posat en marxa a diferents països després del seu naixement a Londres el maig del 2018 és Extinction Rebellion, que també ha arribat a Barcelona des de fa uns tres mesos amb el nom de Rebel·lió o Extinció. Un dels seus portaveus, Jaume Osete, explica que la trobada de divendres entre diferents col·lectius és una primera oportunitat per veure “como podem sumar esforços per tenir més impacte i fixar objectius comuns”.
Aquest és un grup que es basa en la “desobediència civil”, explica Osete. A banda de participar en grans manifestacions, la seva manera de sacsejar consciències i sumar gent és fent “accions directes no violentes”, que siguin “més disruptives”, que serveixin “per cridar l’atenció i provocar un efecte més gran”. La primera es va fer fa unes setmanes al centre comercial Las Arenas, on un grup d’una desena d’activistes es van estirar a amb un objecte de consum a la boca, teatralitzant una mort col·lectiva, per visualitzar la responsabilitat que la societat de consum té en la degradació dels recursos naturals, explica Osete.
Per dur a terme aquest tipus d’accions, que aniran in crescendo en freqüència i “disrupció”, apunta Osete, el col·lectiu Rebel·lió o Extinció, que ara mateix té una cinquantena de persones actives, està fent cursos de formació. “Necessitem més gent disposada a fer les intervencions i a assumir riscos”, assenyala, per justificar la formació. Per fer aquest tipus de protestes, “cal un caliu de grup, confiança, treball teòric i pràctic, i conèixer els efectes legals” de les protestes.
Tant Fridays for Future com Rebel·lió o Extinció valoren la declaració d’emergència climàtica del Govern com un gest, però són crítics amb el fons, perquè de moment no va acompanyada de mesures radicals. Osete afirma que les mesures presentades com les ajudes per la compra de cotxes elèctrics són “pedaços”. Al seu parer, no serveix “intentar mantenir un sistema amb petits canvis”.
Osete defensa que cal fer “un canvi radical de sistema, un canvi econòmic, polític i cultural”. Una emergència requereix una resposta ràpida. “Cal actuar molt ràpid, volem respostes per a aquest any, aquesta legislatura”, afegeix. Des d’aquests moviments, critiquen que no és compatible declarar l’estat d’emergència climàtica i continuar defensant polítiques com l’ampliació del port de Barcelona, de l’aeroport del Prat o de la C-32.
En aquests dos mesos que han passat des del 15 de març, quan hi va haver la primera vaga internacional pel clima, el moviment ha anat guanyant plataformes. Als estudiants, s’hi han sumat les famílies pel futur a Barcelona o els professors pel futur a Espanya. En l'àmbit universitari, ja són la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) les que han fet declaracions assumint la situació d'emergència climàtica. A més, el Govern també va fer la declaració fa deu dies i s'ha compromès a desenvolupar la Llei de canvi climàtic, aprovada fa dos anys, i a presentar l'avantprojecte de la Llei de transició energètica al juliol.
24-M, tot un dia reivindicatiu a Barcelona
A la capital catalana, on els estudiants estan cridats a no anar a classe, s’ha organitzat una agenda per allargar la reivindicació tot el dia. La primera activitat serà a les 12.00 a la plaça Catalunya, on es faran les pancartes per a la manifestació de la tarda, amb cartrons reciclats. Més tard, a la plaça Universitat, hi haurà un dinar de carmanyola, que es portarà cadascú per evitar els plàstics d’un sol ús, i a les 15.30 hi haurà una ecobatukada, on es farà soroll amb instruments reciclats, sobretot de tambors fets amb pots. La manifestació, on s’espera que s’hi sumi molta gent, no només estudiants, sortirà a les 16.30 de la plaça Universitat. Està previst que acabi a la plaça Sant Jaume, amb la lectura dels manifestos i música.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.