El jutjat número 13 processa una trentena d’empresaris i alts càrrecs del Govern per l’1-O

Mentre el Tribunal Suprem jutja els líders independentistes, l'altra gran investigació sobre el procés arriba al final. La titular del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, Alejandra Gil, ha donat per tancada la investigació i ha decidit processar 30 dels implicats per delictes de malversació, desobediència, falsedat, revelació de secrets i prevaricació, segons els casos. La majoria són càrrecs i alts càrrecs del Govern de Puigdemont: la segona línia de l'Executiu, que va tenir un paper "decisiu" en l'organització del referèndum. La magistrada ha imposat a 17 dels processats una fiança de 5,8 milions d'euros, atès que és la quantitat “suposadament gastada o compromesa” per organitzar l'1-O.

Les 30 persones sobre les quals hi ha indicis de delicte són subordinats dels consellers —els números dos i tres de diferents departaments—, càrrecs d'organismes públics de la Generalitat, funcionaris i empresaris. El jutge que va portar el pes de la investigació sobre els preparatius del referèndum, Juan Antonio Ramírez Sunyer —que va morir al novembre sense haver pogut finalitzar la instrucció— va arribar a citar alguns dels càrrecs per sedició. Aquest delicte, no obstant això, ha quedat finalment exclòs de la interlocutòria de processament. Les defenses dels líders independentistes han denunciat les suposades "irregularitats" en la instrucció de Pablo Llarena al Tribunal Suprem, que es va nodrir bàsicament d'indicis recopilats per Ramírez Sunyer.

La magistrada ha decidit exculpar 15 persones que també estaven sent investigades perquè no hi ha vist prou indicis de delicte. Entre aquestes hi ha Carles Viver Pi i Sunyer —considerat “l'arquitecte jurídic” del procés— i l'exjutge i exsenador d'Esquerra Santiago Vidal. Es dona la circumstància que la investigació es va obrir, precisament, per unes declaracions públiques en les quals Vidal assegurava que el Govern de Carles Puigdemont estava cometent presumptes il·legalitats per organitzar el referèndum.

El que va començar com una presumpta revelació de secrets es va acabar convertint en el gran ariet contra el procés, que va monitorar els preparatius de la consulta il·legal. Per ordre judicial, el 20 de setembre del 2017 la Guàrdia Civil va escorcollar 40 dependències públiques —incloent-hi el Departament d'Economia—, fet que va provocar una protesta multitudinària que, al seu torn, es va convertir en la base del delicte de rebel·lió pel qual la Fiscalia acusa els líders independentistes.

Entre els processats per la jutgessa de Barcelona hi ha sis alts càrrecs del Govern que no són aforats i que constituïen la segona línia política per sota dels consellers del Govern de Puigdemont: quatre secretaris generals (Joaquim Nin, Presidència; Aleix Villatoro, Exteriors; Josep Ginesta, Treball; Meritxell Massó, Governació) i dos directors generals (Francesc Sutrias, Patrimoni; Jaume Clotet, Comunicació). La majoria són processats per delicte de malversació. 

Altres càrrecs de la Generalitat processats són Antoni Molons, antic secretari de Difusió i responsable de les campanyes de promoció del referèndum, o Rosa Vidal, interventora general de la Generalitat. Aquesta última va tenir “total coneixement de tots els contractes i pagaments” i va acreditar, falsament segons la jutgessa, que no tenien vinculació amb el referèndum. Vidal —processada per malversació però també per falsedat documental— va ser una de les convidades a l'acte celebrat el 21 d'abril del 2017 d'“unitat i compromís amb el referèndum”. També seran jutjats, per desobediència, la responsable de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (Núria Llorach) i els directors de TV3 (Vicent Sanchis) i de Catalunya Ràdio (Saül Gordillo), en permetre que s'exhibissin anuncis sobre l'1-O malgrat haver estat advertits pel Tribunal Constitucional.

La jutgessa comença el seu relat el 2012, amb “l'acord per a la transició nacional” entre Artur Mas i Oriol Junqueras, i el conclou amb el “corol·lari” de la declaració unilateral d'independència (27 d'octubre del 2017). Els processats, malgrat que eren conscients de la “il·legalitat de les actuacions” per organitzar l'1-O, van seguir “les directrius marcades” pels diferents departaments de la Generalitat, que tenien el “ferm propòsit” de fer la consulta. En aquest “pla comú”, cadascun dels 30 investigats, “dins de les seves competències, va contribuir de manera decisiva” en l'execució de l'1-O. En la interlocutòria se citen signatures d'acords, converses telefòniques i correus que detallen aquesta participació.

La interlocutòria se centra en el delicte de malversació, que vertebra tota la causa. Els càrrecs del Govern “van fer actuacions i van dictar resolucions” amb les quals “van disposar de fons públics per finançar el referèndum”. La magistrada cita els informes de la Guàrdia Civil que obren en la causa del 13 i que assenyalen més partides que les que cita la Fiscalia en el judici del procés al Tribunal Suprem. Per exemple, es consideren despeses del referèndum els treballs de reforma d'una nau del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) de la Generalitat per instal·lar-hi un call center durant l'1-O per 1,2 milions d'euros.

La xifra global que es considera malversada és de 5,8 milions. La jutgessa imposa als 17 processaments per malversació una fiança “solidària” per responsabilitat civil per aquest import. Si no l'abonen, s'embargaran els seus béns. A més dels càrrecs, la magistrada veu indicis de malversació en empresaris com Pablo Raventós, amo d'Unipost, l'empresa a la qual la Generalitat va encarregar el repartiment de sobres i paperetes per l'1-O. Destaca la seva “estreta col·laboració” amb els promotors del referèndum i l'assenyala també per desobediència perquè, malgrat que no li van ser notificades les resolucions del Tribunal Constitucional, ell i altres empresaris “van continuar col·laborant en la seva celebració sense donar compte a les autoritats i sense fer res per impedir-ho”.

A més d'aquests delictes, la jutgessa atribueix revelació de secrets a tres persones, inclòs el director d'Idescat, Francesc Udina, que va cedir els fitxers amb les dades del registre de població de Catalunya a Daniel Gimeno, cap del gabinet tècnic de Vicepresidència i Economia. Amb aquestes dades, diu la interlocutòria, es va elaborar un cens de votants per l'1-O. La cessió només estava emparada per a consultes populars no referendàries. I cap d'aquestes consultes estava prevista al juny del 2017, sinó que precisament va ser en aquesta data, recorda, quan Carles Puigdemont va convocar el referèndum sobre la independència.