La Sagrada Família sol·licita la llicència d’obres amb 133 anys de retard

La Junta Constructora de la Sagrada Família ha sol·licitat a l'Ajuntament de Barcelona la llicència d'obres del temple. La petició arriba 133 anys després de començar la construcció de l'obra més gran de Gaudí, que, en una situació insòlita, ha anat creixent sense llicència. Si la Junta ha demanat ara el permís és perquè a l'octubre el govern de l'alcaldessa Ada Colau i el temple van pactar regularitzar les obres: el temple pagarà 36 milions en 10 anys per compensar la despesa que genera a la ciutat, i l'Ajuntament va aprovar un pla especial urbanístic per a les obres. La incògnita és quin import pagarà el temple per la llicència.

La idea de les dues parts és tancar la llicència abans de les eleccions municipals del maig. Així, l'alcaldessa Colau podria presumir d'haver posat al dia una anomalia històrica. I el monument més visitat de Barcelona (4,5 milions de persones) tindria els papers en regla.

Tot i això, ni l'Ajuntament ni la Junta diuen res sobre els detalls de l'operació. No informen sobre quan s'atorgarà la llicència —o quins terminis té el tràmit—; ni sobre quin cost tindrà el permís i amb quins criteris es calcularà. A l'octubre, en presentar l'acord, el Consistori va afirmar fins i tot que estudiava el pagament de la llicència amb efecte retroactiu.

Una de les fórmules per calcular el cost d'una llicència d'obres són els metres quadrats que es construeixen. Després de càlculs complexos —perquè el temple no té plantes, sinó grans torres buides—, els tècnics van arribar a la conclusió que la Sagrada Família té 45.000 metres quadrats construïts. Una xifra semblant a la superfície construïda que té, de mitjana, una illa de l'Eixample.

Podria passar, a més, que la Junta Constructora obtingués una bonificació, un descompte de l'impost sobre construccions, instal·lacions i obres (ICIO). Aquests descomptes, de vegades d'elevats percentatges, s'acorden quan una obra es declara “d'especial interès i utilitat municipal”. Acostuma a passar en obres que fan escoles o equipaments.

Fonts municipals es limiten a contestar que “una vegada sol·licitada la llicència, durant la tramitació es verificarà que compleixi totes les normatives i s'adeqüi al planejament aprovat, resultat de l'acord amb el patronat”. El temple, a través d'un portaveu, respon remetent a l'Ajuntament.

La sol·licitud de llicència es va presentar el 7 de març. I un dia abans es va presentar la d'activitats, per ajustar-la al nou planejament. Ho explica el temple a la seva pàgina web, on recorda que està previst que les obres acabin el 2026 i insisteix a donar per fet que el temple creixerà pel carrer de Mallorca, la qual cosa suposaria fer fora 3.000 veïns. “El pla especial incloïa el conjunt del projecte de Gaudí i plantejava, per a una fase posterior, l'execució del nàrtex [atri] de la Glòria”, diu.

L'any passat, abans del Nadal la Junta Constructora va inundar les escales de veïns i els comerços del barri amb cartells explicatius del pacte amb Colau en què es deixava clar que el projecte “inclou la construcció de la façana de la Glòria i la remodelació de l'entorn del carrer de Mallorca, que es farà a través d'una comissió de treball amb l'Ajuntament de Barcelona i que comptarà amb la participació dels veïns, les entitats de la ciutat i de la Fundació de la Junta Constructora”.

Ampliació del temple

El Pla Especial Urbanístic aprovat pel ple municipal al febrer preveu la construcció d'una enorme volada de ciment que seria la primera peça de l'escalinata que el temple vol construir sobre el carrer de Mallorca. No va més enllà. Durant el debat entre els partits al Plenari, es va donar la paradoxa que els mateixos partits que van donar suport al pla i van felicitar Colau per haver aconseguit un acord històric, la van criticar perquè el pla no aborda les eventuals afectacions urbanístiques.