Colau i la Sagrada Família pacten la regularització de les obres després de 133 anys sense llicència

Acord històric entre el Govern de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i la Sagrada Família. Després de 133 anys de construcció sense llicència i quan en falten només vuit per acabar-la, l'Ajuntament i la junta constructora del temple han arribat a un pacte per regularitzar les obres. La Sagrada Família pagarà un total de 36 milions d'euros en els pròxims 10 anys que es destinaran a compensar la despesa que el temple genera a la ciutat: millores en el transport públic (22 milions) i l'espai públic (tres milions), a construir un accés directe de l'estació de metro al temple (set milions), i a reurbanitzar els carrers de l'entorn (quatre). La basílica té un pressupost aquest any de 80 milions d'euros, dels quals en destina 50 a les obres.

A més, les dues institucions han pactat canvis en el planejament i un pla especial que permeti la regularització de les obres, de manera que el temple pugui sol·licitar i pagar llicència a partir de l'any que ve. La idea és tancar-ho tot abans de les eleccions municipals del pròxim maig, i el Consistori estudia que el pagament de la llicència sigui fins i tot amb efecte retroactiu, fins a on la llei permeti tirar la vista enrere.

Amb tot, l'acord, que a l'Executiu de Colau s'ha viscut com un gran triomf, deixa fora una qüestió pendent, que no és menor. Es tracta de la polèmica escalinata d'accés a la façana de la Glòria del temple, que mira al carrer de Mallorca. Es tracta d'una escalinata que està en el projecte original de l'arquitecte Antoni Gaudí i que si es materialitzés suposaria haver de derrocar diversos edificis de dues illes per obrir un passadís d'accés al temple.

És una operació que cap govern municipal s'ha atrevit a abordar, entre altres qüestions perquè costaria una dinerada pagar les expropiacions. A sis mesos de les eleccions, l'actual Executiu no tocarà un tema que generaria un conflicte veïnal i pel qual no aconseguiria consens polític. Mentrestant, des de fa uns mesos la junta constructora es mostra rotunda amb la seva idea de materialitzar el projecte de Gaudí.

L'alcaldessa Ada Colau ha qualificat aquest dijous de “dia històric”, perquè el pacte ha aconseguit regularitzar les qüestions administratives, però també millorar l'encaix del temple a la ciutat i rebre compensacions pel seu impacte. Preveu, per exemple, "estudiar l'aforament màxim" de visitants al temple quan acabin les obres. “Molta gent ens deia que si en 130 anys no s'havia fet no ho fariem nosaltres nosaltres”, ha declarat celebrant l'actitud de les dues administracions. L'alcaldessa ha recordat que el temple és Patrimoni Mundial de la Unesco des del 2005 i que és l'edifici més visitat de Barcelona, amb 4,5 milions de turistes que accedeixen al seu interior i  20 més que acudeixen a l'entorn.

Nou pla urbanístic

Per part del temple, el president delegat del patronat, Esteve Camps, ha celebrat “les ganes de solucionar una anomalia” de les dues institucions. “El conveni obre el temple a la ciutat amb una aportació al transport i a la millora de l'entorn en benefici dels veïns”, ha subratllat. Camps també s'ha mostrat satisfet que l'acord inclogui “un nou pla urbanístic que aporti solucions per resoldre l'àmbit de la façana de la Glòria”.

La tinenta d'alcalde d'Urbanisme, Janet Sanz, ha especificat que les inversions que pagarà la Sagrada Família permetran fer millores a l'espai públic de l'entorn del temple, noves marquesines de transport o reduir les freqüències de pas de les línies 2 i 5 del metro, les que tenen parada al monument, i que registren 35.000 validacions al dia. Sanz i el seu equip a Urbanisme han estat els artífexs d'un acord que han negociat durant dos anys en reunions quinzenals. 

En el cas de la regularització de les obres i el pla especial de l'entorn del temple, Sanz ha explicat que s'ha creat una comissió “per estudiar els instruments d'un planejament que afecta tot el barri, en particular uns veïns concrets [els dels edificis afectats per una eventual construcció de l'escalinata de la façana de la Glòria] i la resta dels de la zona”. “El futur del carrer de Mallorca està subjecte a altres debats”, ha apuntat Sanz. "Quan s'abordi, ha de prevaler el mateix criteri: diàleg i parlar", ha afegit Camps.