La Sagrada Família creix sense control

Els responsables de les obres de la Sagrada Família segueixen amb el pla d'acabar el conjunt del temple el 2026 gràcies al bon ritme de finançament que aporten els 50 milions d'euros que recapten dels 4,5 milions de visites anuals: una mitjana de 12.000 persones al dia. Aquest nombre va créixer de manera exponencial després de la consagració de la basílica pel papa Benet XVI el 2010. La Sagrada Família està en construcció des de fa 136 anys, aliena al control de l'Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat, que no han pres cap mesura per fiscalitzar unes obres d'enorme impacte al barri i a tota la ciutat. Per no tenir, l'edifici més icònic de Barcelona no té ni llicència d'obres municipal. Només un permís del 1882 de l'Ajuntament de Sant Martí de Provençals, que va donar per resposta a Antoni Gaudí un “tramítese”. Però l'arquitecte no va tramitar res. El temple tampoc consta al Registre de la Propietat, on només figura com un enorme solar buit propietat de la Diòcesi de Barcelona des del 1995.

Després de més d'un segle d'irregularitats, el novembre de 2016 la Junta Constructora del temple i el Consistori d'Ada Colau van iniciar negociacions per regularitzar l'edificació i el pagament de llicències amb un pla especial urbanístic que s'anuncia per a finals d'aquest any. Fins llavors, les obres continuaran sense control.

Aquesta falta de fiscalització ha possibilitat que els responsables del temple incorreguessin en anomalies com la que es va descobrir el 2007, després de retirar el mur de l'obra de la façana de la Glòria, la principal de la basílica, situada al carrer de Mallorca, quan es va comprovar que vuit columnes estaven avançades entre 20 i 50 centímetres respecte a l'alineació del carrer i envaïen la vorera. El Consistori no va actuar. El mateix està passant ara amb la capella de l'Assumpta, al carrer de Provença, a l'altre extrem de l'illa, on sobresurten 30 centímetres.

Aquest dijous, els responsables de les obres van assegurar: “Com a hereus de Gaudí defensarem en la negociació la conclusió del seu projecte”, en paraules d'Esteve Camps, president de la Junta Constructora, lluny de la cautela que en altres ocasions havien mostrat sobre aquesta polèmica qüestió. Es referia a l'enorme rambla d'accés, de l'amplària del passeig de Gràcia, que va dibuixar Gaudí per a la façana principal i que suposaria l'enderrocament de pràcticament dues illes de l'Eixample, l'expropiació de negocis i d'uns 150 habitatges, a més d'un túnel per sobre d'un carrer amb trànsit dens. “Caldria fer unes accions, però no ens toca a nosaltres”, va ser la lacònica resposta de Camps, que es va desentendre del problema que generaria una afectació d'aquesta magnitud. Tampoc va contestar si aquesta operació seria d'interès general, que és la base de qualsevol expropiació.

L'Administració de Colau, que a l'inici del mandat va assegurar que la basílica no era una prioritat per a la ciutat, no va aclarir dijous la seva posició amb el projecte de la rambla d'accés i es va limitar a explicar: “Des de fa dos anys es treballa per arribar a un acord que serveixi per tramitar la llicència d'obres de la basílica, segons el projecte d'Antoni Gaudí”. Per la seva banda, la Generalitat tampoc hi ha intervingut, malgrat que la Sagrada Família està declarada Bé d'Interès Cultural (BIC) i qualsevol actuació hauria de ser supervisada per aquesta administració. No obstant això, des de la Generalitat han assegurat que no tenen “obligació de vigilar els treballs perquè no afecten la part creada per Gaudí, que és la que està catalogada: la façana del Naixement i la cripta”, el lloc on està enterrat l'arquitecte.

L'opacitat de les obres és tal que el 2010, quan es construïa el túnel de l'AVE que creuava tota la ciutat, en arribar a l'altura de l'edifici es desconeixia si la perforació de la galeria podria afectar la basílica. En aquest moment, els responsables del temple van negar la informació a l'Ajuntament, Generalitat i el Ministeri de Foment, i només es van avenir a fer-ho amb dos enginyers alemanys de la Unesco, organisme que va atorgar el seu reconeixement a la Sagrada Família com a patrimoni de la humanitat el 2005.

Més enllà de les nombroses polèmiques urbanístiques, les obres de la Sagrada Família continuen, any rere any, a un ritme vertiginós, a mesura que ha anat augmentant el nombre de visitants. L'enorme volum d'ingressos (que s'han duplicat des del 2016, quan es va assegurar que el pressupost per als treballs era de 25 milions) ha permès culminar el 70% de les obres, per la qual cosa els responsables van assegurar dijous que ja encaren la recta final.

Seguint el pla dels últims anys, la torre de Jesús, la més alta de les 18 del conjunt, arribarà als 172,5 metres el 2022, quan es convertirà a l'edifici més elevat de la ciutat. Ara, els treballs en aquesta torre estan a una cota de 85,4 metres. D'aquí s'enfilarà una espectacular escala de caragol de 60 metres d'altura que envoltarà un ascensor de vidre. Ascendiran fins a la base de la creu, de 17 metres d'altura, que coronarà l'edifici i que també serà accessible en grups reduïts.

Tot i això, Jordi Faulí, coordinador de l'equip d'arquitectes, reconeix que en el projecte de Gaudí l'interior d'aquesta torre apareix com “un punt gris sense definir, però els avançaments tecnològics permeten treballar l'interior i crear aquest nou espai”.

La torre de Jesús comença ara a sobresortir del conjunt central del temple. També les cinc torres que l'envoltaran, que corresponen als quatre evangelistes i arribaran als 135 metres d'altura i que ja s'han connectat mitjançant un pont amb la central de Jesús. Una altra torre, una mica més alta, de 138 metres, que s'acabarà amb una estrella, cobreix i li dona llum a l'absis de la nau central i està dedicada a la Mare de Déu.

Segons els responsables del temple, “les 18 torres formaran un conjunt plàstic extraordinari, que canviarà en funció del punt de vista i aportarà sensacions d'elevació i acompanyament al voltant de la torre central de Jesucrist”.

La visita d'aquest dijous, organitzada com cada any abans de la jornada de portes obertes amb motiu de les festes de la Mercè (i en la qual 30.000 barcelonins estan convidats a visitar el temple gratuïtament), va servir per donar a conèixer un dels racons més bucòlics de tot l'edifici: el nou Hort del Sepulcre; un racó situat darrere de la façana de la Passió, entre les escultures de Jesús mort i les dues torres centrals. A l'hort s'han instal·lat, entremig d'enormes blocs de pedra que representen una pedrera abandonada, plantes tipus falguera que creixen com a signe de la nova vida de la resurrecció, expliquen els responsables del temple.

Com cada dia, ahir la nau central estava atapeïda de persones que passejaven sense deixar de mirar enlaire, intentant retenir la impressionant arquitectura de mida XXL que és la nau central, amb una superfície de 4.500 metres quadrats. Eren una representació dels visitants majoritaris: estrangers, sobretot italians, nord-americans i francesos, que ronden el 10% cadascun, mentre que els espanyols representen només el 5,8%; unes persones que tenen entre 25 i 44 anys majoritàriament i que visiten el temple (en un 74%) perquè és el monument imprescindible de la ciutat, i la resta perquè té un interès arquitectònic.