La deixadesa de la Generalitat sobre l’exigència d’idiomes confon els universitaris

L’anglès continua sent una assignatura pendent a les universitats catalanes. La Generalitat va aprovar el 2013 una llei per la qual es condicionava l’obtenció del títol universitari a tenir un nivell intermedi (B2) d’una llengua estrangera. No obstant això, les protestes per la falta de recursos i ajudes per reforçar aquestes competències, van obligar a endarrerir l’obligació d’aquest requisit. De fet, el Parlament va aprovar el 2018 una moratòria de quatre anys més. De moment, les mesures de suport als alumnes no han arribat i els plans d’estudi encara no s’han canviat.

Un informe del British Council, un organisme públic del Regne Unit que promou l’aprenentatge de la llengua anglesa, afirma que la meitat dels estudiants catalans de 15 anys són capaços de tenir una conversa simple en anglès. La dada es fonamenta en les proves realitzades a més de 1.400 alumnes d’una cinquantena d’escoles. Quan l’exigència lingüística traspassa els límits d’una xerrada, els problemes augmenten. “Encara hi ha un percentatge important d’estudiants amb un coneixement insuficient de la llengua estrangera”, consta en un text que va redactar el Parlament quan va aprovar l’any passat una moratòria de quatre anys.

La pròrroga de la norma, sol·licitada pel Consell Interuniversitari de Catalunya, obliga els estudiants matriculats a partir del curs actual a acreditar el nivell B2 en anglès, francès, italià o alemany.

La mesura ha passat quatre anys al congelador, després dels quals la Generalitat ha actuat engegant una pàgina web, aprencidiomes.cat, que dona consells sobre on i com obtenir títols de llengües estrangeres. La secretaria d’Universitats de la Generalitat al·lega que la moratòria “concedeix temps per treballar en la redefinició dels objectius”. I insisteix: “El B2 hauria de ser un requisit normal quan s’arriba a la universitat. Es tracta d’un objectiu de país i hem de trobar mecanismes per treballar-hi, conjuntament amb el Departament d’Educació”.

La moratòria, no obstant això, no ha aplacat les crítiques de la comunitat universitària, que continua retraient al Govern que falten recursos en els plans d’estudis perquè els alumnes millorin el seu nivell de llengües. “La Generalitat no té competències per reformar un pla d’estudis; intentar posar un requisit administratiu per expedir un títol no quadra amb cap normativa”, va advertir el 2013 Ferran Sancho, que era el rector de l’Autònoma. Res ha canviat des de llavors.

Cada universitat té autonomia per dissenyar els seus plans d’estudis. De fet, és cadascuna de les diferents facultats que integren una universitat la que desenvolupa quines matèries i requisits han d’aprovar els alumnes que s’hi matriculen, amb la qual cosa el protocol no és àgil ni automàtic. Des de les universitats s’apunta que la moratòria el que ha fet és “posposar el problema”.

A més, la pròrroga afegeix confusió a la manera com s’ha de regular la imposició idiomàtica en el sistema universitari públic i deixa a criteri de cada universitat establir quin nivell demana, motiu pel qual els requisits per als estudiants d’una mateixa carrera poden ser diferents en funció de la universitat. Això és una porta oberta perquè les universitats usin el seu barem de llengua estrangera per presentar-se de manera més atractiva que la competència.

Laxitud

Per exemple, la Universitat Politècnica accepta un treball de final de grau en llengua estrangera per validar el coneixement idiomàtic, mentre que la Pompeu Fabra obliga a cursar un nombre de crèdits d’una tercera llengua, que no sigui ni català ni castellà. Ni la Universitat de Barcelona ni l’Autònoma plantegen cap exigència, una laxitud a la qual s’ha afegit la Rovira i Virgili (URV), que acaba d’eliminar el requisit idiomàtic exigit als seus estudiants per graduar-se.

La justificació que dona la URV és que els seus alumnes patien una situació de desigualtat pel que fa a companys d’altres universitats catalanes. Segons la institució, 721 estudiants que havien superat tots els crèdits exigits per graduar-se estaven sense títol per no tenir la competència de llengua estrangera. La vicerectora Maria Bonet apunta que l’aixecament del requisit idiomàtic va generar “un debat de pes” en el consell de govern de la URV, però es va arribar a la conclusió que “si no es preveu en l’àmbit curricular, no es pot exigir per lliurar la titulació universitària”.

Joan Melcion, el director del Servei de Llengües de l’Autònoma, opina de manera similar. “Si un estudiant ha superat 240 crèdits d’un grau, no li donaràs el títol? I això on ho diu?”, es pregunta. Afirma que la pauta per obtenir un títol l’estipula el pla d’estudis de cada carrera: “Si aquí no es fixa una exigència idiomàtica, com s’ha de poder denegar l’expedició d’un títol a algú que ha completat amb èxit el pla d’estudis?”.