_
_
_
_

L’escola del futur, ja en el present

Molts centres educatius estan immersos en el canvi metodològic que enterrarà les classes magistrals i les substituirà per un aprenentatge actiu

Hora de lectura a l'escola dels Encants. En vídeo, declaracions de la directora Agnès Barba.Vídeo: Joan Sánchez

És l’hora de la lectura a l’escola dels Encants de Barcelona. Hi dediquen 15 minuts diaris. Els alumnes s’escampen per totes les instal·lacions: uns s’asseuen a les taules, d’altres a la terrassa, d’altres al terra dels passadissos. Cadascun tria el llibre i l’espai on vol llegir. Es respira un aire de llibertat i benestar. L’entrada al matí i la sortida a la tarda es fa amb música relaxant o “de bon rotllo” (aquesta setmana toca cantautors com Lluís Llach o Raimon). Els alumnes porten sabatilles d’estar per casa. Les sabates o les vambes es deixen en unes prestatgeries a l’entrada. “Tot genera benestar. Si estàs bé pots connectar bé amb l’aprenentatge. Darrere de molts fracassos escolars hi ha nens que no són feliços”, destaca Agnès Barba, directora del centre.

Amb aquests principis afronta el dia a dia l’escola dels Encants, un dels grans referents d’innovació educativa. Nascuda fa 10 anys i amb gairebé 500 alumnes, aquí es trenca amb els espais, la visió per edats, els deures, els llibres... “Vèiem que l’escola tradicional no funcionava i teníem clars dos aspectes: treballar amb les emocions és fonamental perquè els alumnes tinguin ganes de descobrir el que els envolta i que el professor ha de donar respostes individuals a cada alumne perquè no hi ha una única manera de fer les coses”, diu Barba.

La directora explica que l’espai lectiu s’organitza en tres temps: el personal, en el qual hi ha lliure circulació i ells decideixen què fan i amb qui; el de grup, en què es comparteixen relacions, emocions i s’intercanvien opinions; i el d’investigació i treball cooperatiu, en el qual realitzen investigacions i projectes en grups petits. “A l’escola no hi anem a aprendre coneixements, sinó a viure, a créixer com a persones, a aportar el màxim a la societat i a ser feliços”, resumeix Barba.

En l’àrea infantil, es barregen els nens de tres a cinc anys. “És interessant el rol que adopten els nens, de petits i de grans. Per als de P3 és més motivador estar amb els grans, aprenen més ràpid. I els de P5 aprenen a ser més responsables”, explica la Sandra, una de les professores, que abans havia treballat en una escola més tradicional. Mentrestant, a primària els alumnes s’organitzen en grups de tres, també de diferents edats, a l’hora de fer projectes. Cada un té una caixa a davant. La de l’Aina, la Maia i la Naroa porta el logo dels Jocs Olímpics de Barcelona. “Hem de buscar les mascotes olímpiques que hi ha hagut des del 1992 i al final farem l’escultura d’una mascota”, expliquen les noies, que asseguren que estan encantades amb els mètodes de l’escola. “És molt diferent perquè no ens tenen tancats, tenim més llibertat”.

Els Encants és un de la trentena de centres pioners del moviment de renovació pedagògica que l’entitat Escola Nova 21 està ajudant a estendre a molts d’altres des de fa tres anys. De moment ja són gairebé 500 els que treballen en aquesta direcció. Eduard Vallory, responsable de l’entitat, explica que aquest canvi es basa en quatre pilars: què han d’aprendre els alumnes, com ho aprenen (més creativitat i menys memòria), que l’avaluació no sigui sancionadora i que l’escola estigui organitzada per promoure aquest canvi continu.

Amb l’acompanyament d’Escola Nova 21 i la visita a altres centres, l’institut Costa i Llobera de Barcelona va impulsar fa tres anys una sèrie de canvis per afavorir el treball cooperatiu i global, eliminant part de l’estructura per assignatures. “Amb el treball cooperatiu aprenen a treballar en grup, de manera que si un alumne fa la majoria del treball ha de saber fer un pas al costat i deixar que la resta participi”, explica Abraham de la Fuente, membre de l’equip que impulsa la transformació.

Alumnes de l'institut Costa i Llobera.
Alumnes de l'institut Costa i Llobera.Cristóbal Castro

Per als alumnes amb dificultats han emprès el projecte Som com som, que els permet, durant unes hores, optar per una altra activitat, com ara monitor de menjador o estar al racó de lectura amb els més petits. “Treballen la llengua i l’escriptura, perquè han de fer un informe, els ajuda a ser més responsables i estar més motivats per seguir la resta de classes”, explica la Magda, una de les professores.

El camí cap a la innovació també topa amb dificultats. Segons Vallory, les principals són la formació del professorat, que no ha estat preparat per a l’ensenyament per competències, i l’avaluació. “Fins ara sabíem què era un 7 en matemàtiques. Però ara el sistema és més complex. I com avaluem la capacitat crítica o la creativitat?”. Amb tot, administracions i escoles saben que el canvi és necessari i imparable i en això treballen altres entitats com Rosa Sensat, els moviments de renovació pedagògica o Educació 360. “En un món complex i incert l’escola ha de dotar els alumnes d’instruments per afrontar aquests reptes. És necessari canviar la manera d’aprendre. No pots lluitar contra el bullying a través d’un power point”, sentencia Vallory.

El problema de la secundària

La secundària continua sent l’assignatura pendent quant a la innovació pedagògica. Un dels hàndicaps que troben molts alumnes és que el model innovador que seguien a la primària s’esfuma a l’institut. “El que més els costa és estar tres hores seguides asseguts escoltant una persona”, explica la directora de l’Encants, Agnès Barba. “Passen de tenir a primària dos o tres mestres que els coneixen i que saben com aprenen, a tenir 10 professors, cada un amb la seva matèria, que no els fan un seguiment individual”, afegeix Josep Antoni Garcia, cap d’estudis de secundària del Costa i Llobera, que també imparteix primària. En aquest centre aposten per reduir el nombre de professors i que aquests imparteixin un ensenyament més global. “Es guanya en qualitat i el pas de la primària a la secundària ja no és un tall”, conclou Garcia.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_