El factor Trapero

A Carles Puigdemont i a Josep Lluís Trapero els deuen xiular les orelles des que va començar el judici del procés. La seva absència a la sala de plens no impedeix que hi estiguin molt presents. Els seus noms són els més pronunciats. I gairebé mai és en el bon sentit. L'expresident, per la seva inflexible determinació de convocar el referèndum. El major dels Mossos, per les seves poques ganes d'impedir-lo.

Davant de les crítiques, Puigdemont reacciona amb la seva habitual hiperactivitat a Twitter, per donar o treure, segons convingui, com un comentarista esportiu: Turull ha fet "un bany" a la Fiscalia, Rull ha estat "espectacular". I així. L'expresident, processat rebel i fugit a Bèlgica, voldria assistir al Tribunal Suprem, però com a testimoni: "No em puc defensar de tot el que es diu de mi. És injust".

Res a veure amb l'actitud de Trapero. Enrocat en la seva defensa i convençut de la seva veritat, l'heroi dels atemptats de Barcelona i Cambrils guarda un silenci abismal. Dijous al matí té una oportunitat per trencar-lo. De ganes no n'hi falten després de veure com els màxims responsables del Ministeri de l'Interior, la Policia i la Guàrdia Civil destrossaven la seva figura.

Trapero, de 53 anys, està preparant a consciència el seu testimoni. Tot i que encara no ha pres la decisió —la seva advocada, la penalista Olga Tubau, prefereix mantenir viu el misteri—, fonts de les defenses donen per fet que declararà. Encara que hagi de mesurar les seves paraules. La seva condició de processat davant de l'Audiència Nacional —per rebel·lió— convida a la prudència i li permet, en tot cas, seleccionar les preguntes que respondrà.

"Li convé anticipar-se i explicar la seva veritat, perquè els fets que el Suprem dona per provats seran font de prova", explica un dels advocats del procés. Una altra advocada afegeix que el "factor Trapero" demostra "l'absurditat" d'haver dividit la causa: d'una banda, els 12 líders independentistes; de l'altra, els caps polítics i policials dels Mossos.

A estones, el judici als dirigents del procés sembla més un judici a Trapero i als Mossos. Els comandaments d'Interior han posat a la picota el major, convertit a pesar seu en fetitxe i home de moda de l'independentisme després dels atemptats del 17-A. No només per la seva gestió de la tragèdia, sinó per la frase amb la qual va despatxar un periodista que protestava per una roda de premsa que primer es feia en català. "Bueno, pues molt bé, pues adiós", va dir Trapero, fill d'un taxista de Valladolid i criat al barri de Singuerlín, pur extraradi.

Si els caps de Policia i Guàrdia Civil van disparar contra Trapero, el coordinador de l'1-O el va bombardejar. El coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, que mai es va entendre amb el major, el va acusar d'"alinear-se" amb la Generalitat per celebrar l'1-O, de posar "pals a les rodes" i d'organitzar un dispositiu "insuficient i ineficaç".

És evident que alguna cosa va passar entre Trapero i De los Cobos. "Dos galls en un galliner", resumeixen fonts properes al Govern. Les seves reunions a la Fiscalia van anar malament des del principi. Amb un caràcter difícil —és obstinat, tossut, poc avesat als matisos—, el major no va suportar haver de posar-se a les ordres d'un coronel. De los Cobos va declarar que els problemes entre ells anaven més enllà de les competències: hi havia "tensió" i "diferències de criteri". El coordinador va citar una frase de Trapero que avui sembla profètica: "Cadascú és responsable dels seus actes".

I Trapero, per bé o per malament, està convençut dels seus. En les seves declaracions a l'Audiència Nacional ha defensat el paper dels Mossos tant el 20-S com l'1-O. No és previsible que, si declara, apunti especialment a l'exconseller Joaquim Forn, que va defensar la tasca de la policia i va donar un cop de mà a Trapero, igual que van fer els seus comissaris Manel Castellví i Emili Quevedo. Tots dos van recordar que el major intentar convèncer Puigdemont, dues vegades, que desconvoqués la consulta il·legal. Això subratllarà també Trapero.

Per perfil i trajectòria, Puigdemont (periodista abans que polític) i Trapero (investigador abans que cap) tenen ben poc en comú. Però les seves vides s'han entrellaçat, convertits ara en blanc preferent del judici. Encara que ja manava als Mossos des del 2013, Puigdemont va blindar les seves funcions en nomenar-lo major l'abril del 2017, ja en ple procés.

L'agost del 2016, Puigdemont i Trapero van assistir a una festa en una casa de Cadaqués, a la Costa Brava. Una reunió d'amics on també hi havia Joan Laporta (expresident del Barça) i la periodista Pilar Rahola. Un acte sense rellevància jurídica però que va transcendir perquè el vídeo es va difondre a les xarxes. L'expresident toca a la guitarra Let it be, dels Beatles, mentre Trapero i els altres canten. Després és el major qui agafa la guitarra. Porta una camisa hawaiana i un barret de palla. Interpreta Paraules d'amor, de Joan Manel Serrat. Eren uns altres temps. Les paraules que ara li arriben, des de la sala de plens del Suprem, són més de guerra que d'amor.