La Fiscalia acusa Trapero de rebel·lió i demana 11 anys de presó

La Fiscalia de l'Audiència Nacional ha endurit aquest divendres a delicte de rebel·lió –un dels més greus del Codi Penal– l'acusació contra l'excap dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero i els antics comandaments polítics de la policia autonòmica Pere Soler i Cèsar Puig per la suposada connivència del cos amb el procés independentista. No obstant això, malgrat aplicar aquest tipus penal extrem, la conseqüència en termes de possible condemna serà més lleu, almenys per a Trapero, que els dos delictes de sedició i el d'organització criminal que preveia la jutgessa instructora, Carmen Lamela, en la seva ordre de processament, de l'abril.

Amb la nova qualificació, el ministeri públic sol·licita 11 anys de presó i 11 d'inhabilitació per al comissari major per rebel·lió. La suma dels delictes que preveia Lamela arribava a un màxim teòric de 42 anys de presó. Per a Soler i Puig, la Fiscalia reclama les mateixes penes que per al major Trapero, mentre que per a la quarta imputada en la causa, la intendent Teresa Laplana, se sol·liciten quatre anys de presó per un delicte de sedició. El ministeri públic els acusa de "donar cobertura efectiva" als líders del procés "per imposar per la força de les masses drets que no tenien" i "donar suport a l'efectivitat de les normes obertament inconstitucionals emanades del Parlament i del Govern de la Generalitat". 

L'escrit de la Fiscalia –única acusació en aquest sumari– assumeix en els aspectes essencials el relat de Lamela sobre el suposat paper troncal dels Mossos en el procés que va portar al referèndum il·legal d'autodeterminació de l'1 d'octubre del 2017 i la declaració unilateral d'independència del 27 d'octubre. També coincideix amb la idea que Trapero, Soler, Puig, i la intendent Teresa Laplana eren conscients que la seva actuació era contrària als mandats judicials i del Tribunal Constitucional que els obligaven a impedir la consulta il·legal i els seus preparatius.

No obstant això, el ministeri públic se separa de la qualificació jurídica de la magistrada, que no creia que en aquelles jornades es donés l'element de violència que requereix el delicte de rebel·lió, tipificat en l'article 472 del Codi Penal, dins del capítol de delictes contra la Constitució. L'ordre de processament delimita un marc provisional de fets que l'instructor considera que han de ser dilucidats en el judici, però no impedeix que les acusacions puguin afegir altres fets perifèrics i qualificacions alternatives. La introducció del delicte de rebel·lió busca construir un relat coherent amb l'acusació que es presenta avui al Tribunal Suprem als líders polítics i socials de l'independentisme, també acusats pel mateix delicte.

L'escrit dels fiscals Miguel Ángel Carballo yiPedro Rubira sosté que entre els dies 20 de setembre i 1 d'octubre es van registrar "nombrosos actes de violència sobre les persones i les coses", i es va generar "un clima de tensió i enfrontament susceptible de generalitzar-se". En tot això, segons els fiscals, "va tenir especial rellevància el paper exercit pels Mossos".

"La seva capacitat investigadora i intimidatòria al servei de l'organització i els objectius independentistes era (...) imprescindible per protegir les accions dirigides a la celebració del referèndum". Els agents, assenyalen els fiscals, es van dedicar "a funcions impròpies d'un cos policial", com "la realització de seguiments a altres cossos policials, entorpir la seva tasca i, en alguns casos, fins i tot oposar-s'hi físicament".

Encara que la magistrada Carmen Lamela –ara al Suprem– no aplicava el delicte de rebel·lió, la seva ordre de processament contra la cúpula dels Mossos tenia un fons tan dur o més que el del jutge Pablo Llarena, que sí que apreciava aquest polèmic tipus penal en la causa contra el president d'ERC, Oriol Junqueras; l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, els líders de les entitats sobiranistes ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, i els altres 14 polítics processats a l'alt tribunal per rebel·lió, malversació o desobediència.

En aquella interlocutòria, Lamela entenia que l'intent de separar Catalunya de la resta d'Espanya i convertir-la en una república independent va ser possible gràcies a l'existència d'una organització “perfectament coordinada” i composta per autoritats del Govern de la Generalitat encapçalat per l'ara fugit Carles Puigdemont i l'empresonat Junqueras; parlamentaris dirigits per Forcadell, i les associacions civils. Tots ells es van repartir les tasques d'aprovar lleis inconstitucionals de ruptura, convocar el referèndum il·legal, crear les estructures de l'hipotètic nou Estat i desplegar un moviment popular que empenyés els polítics cap a la secessió. Tot això, finançat suposadament amb el desviament de fons públics, que la Guàrdia Civil xifra en el seu últim informe en 4,02 milions d'euros.

Aquest pla incloïa la suposada utilització il·legal dels Mossos al servei de l'independentisme, que s'ha investigat de manera separada a l'Audiència Nacional. El cos policial comandat per Trapero va ignorar els mandats judicials i, amb la passivitat dels seus comandaments i agents desplegats per tot Catalunya, va facilitar que es fes el referèndum de l'1 d'octubre. Aquesta jornada va registrar greus aldarulls a tota la comunitat quan agents de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional van carregar contra la multitud concentrada als col·legis electorals per complir l'ordre judicial d'impedir la consulta anticonstitucional. La investigació ha revelat actes dels Mossos suposadament destinats a espiar les forces de seguretat estatals i fins i tot casos d'enfrontament entre agents de la policia catalana en aquella jornada d'enorme tensió.

La jutgessa Lamela va processar el major Trapero per organització criminal i dos delictes de sedició per l'actuació del cos policial autonòmic especialment en la jornada de l'1 d'octubre i en els aldarulls dels dies 20 i 21 de setembre, quan una multitud va intentar impedir una operació de la Guàrdia Civil contra els preparatius de la consulta sobiranista prohibida. En aquella ocasió, els Mossos no van auxiliar la comissió judicial que es va veure tancada per una multitud a la Conselleria d'Economia, malgrat que es va reclamar ajuda en almenys set ocasions. La secretària del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona va haver de sortir de l'edifici pel terrat i dos cotxes de la Guàrdia Civil van quedar destrossats davant la passivitat de la policia autonòmica.

En la mateixa resolució, la magistrada també va processar pels mateixos delictes els excaps polítics dels Mossos Pere Soler, exdirector del cos, i Cèsar Puig, exsecretari general de la Conselleria d'Interior. Lamela va processar, a més, per un delicte de sedició la intendent del cos al districte barceloní de l'Eixample, Teresa Laplana, en aquest cas pel seu paper en els fets del 20 i 21 de setembre.

Lamela imputava tots menys Laplana per organització criminal —castigada amb penes de fins a 12 anys en intervenir armes— i a Trapero li atribuïa dos delictes de sedició, cadascun dels quals està penat fins a 15 anys en tenir el seu suposat autor la condició d'autoritat. Aquesta pena és superior a la de rebel·lió, delicte que porta incorporat el concepte d'organització criminal.