Els fills no poden desheretar els pares si se senten abandonats

La voluntat de desheretar qui no t'estima no és una raó jurídicament vàlida per excloure del repartiment dels teus béns aquells familiars que, per llei, hi tenen dret legítim. Dit d'una altra manera, el Codi Civil no té en compte la bona, mala o inexistent relació amb la família a l'hora d'assenyalar les persones que forçosament ens succeiran en el nostre patrimoni. L'única manera de privar-los d'aquest dret és disposant-ho així en el testament i acollint-se a alguna de les causes taxades al Codi Civil, anomenades causes d'indignitat. Entre aquestes figura l'abandonament dels fills. La norma vigent en el moment de la defunció deia, literalment, que es podran desheretar els pares que "abandonin, prostitueixin o corrompin els seus fills". Però es pot considerar abandonat el fill que per al seu pare, simplement, "no existeix"?

En aquest sentit, una sentència recent d'un tribunal d'Alacant (podeu consultar aquí el text íntegre) ha declarat nul·la la clàusula inclosa en el testament d'un home sense descendents que va desheretar el seu progenitor, per qui se sentia abandonat. Malgrat testimonis que asseguraven que quan es creuaven pel carrer canviava de vorera, el tribunal va concloure que no l'havia desatès econòmicament i que, per tant, no hi havia motiu legal per excloure'l de l'herència.

L'abandonament emocional no és, doncs, sinònim d'abandonament a aquests efectes, excepte en la regulació del Codi Civil català, que va incorporar el 2010 una nova causa de desheretament: la falta de relació familiar entre el mort (causant) i el legitimari o desheretat "per causa imputable exclusivament a aquest últim". La redacció de la llei catalana reflecteix una innegable realitat social, hi ha pares que no tenen relació amb els seus fills i viceversa.

Per la seva banda, el Codi Civil (aplicable a tots els territoris que no tinguin un dret privat propi) estableix en l'article 756 les causes de desheretament per causa d'indignitat o ingratitud. Una reforma de l'any 2015 va incloure com a motiu per desheretar els pares el fet que aquests hagin estat privats per resolució ferma de la pàtria potestat i els casos de violència de gènere. Literalment s'exclou el condemnat per "violència física o psíquica en l'àmbit familiar al causant, el seu cònjuge, persona a la qual estigui unida per anàloga relació d'afectivitat o algun dels seus descendents o ascendents". A més, es va introduir expressament la discapacitat del fill com un factor rellevant per valorar la gravetat de la desatenció cap a ell.

Interpretació restrictiva

Com explica la sentència, i segons reiterada doctrina i jurisprudència, les causes de desheretament s'han d'interpretar de manera restrictiva. En aquest cas, s'exigeix que es constatin casos clars i greus d'abandonament, que s'han d'entendre com a "falta de compliment de deures d'assistència i protecció, tant físics com morals i econòmics" als fills. En definitiva, es tracta de l'incompliment dels deures inherents a la pàtria potestat: vetllar pels fills, tenir-los en la seva companyia, alimentar-los, educar-los i procurar-los una formació integral.

El tribunal exemplifica quins són aquests casos de greuge i abandonament absolut. Cita expressament una sentència recent del Tribunal Suprem que va declarar la incapacitat d'un home per succeir el seu fill menor d'edat amb paràlisi cerebral que va ignorar, no es va preocupar de la seva salut, malgrat els reiterats ingressos hospitalaris, "sense visitar-lo ni fer cap contribució tot i conèixer la precarietat econòmica". És una causa que requereix, se subratlla, "el trencament absolut, per tota la vida, de la relació paternofilial des de la infància del fill".

Per contra, aclareix l'Audiència d'Alacant, no es pot qualificar d'abandonament, malgrat la gravetat dels fets, relatats en una altra sentència, "haver cremat els uniformes del causant" o "fer-li el buit en una festa familiar".

Abandonament emocional

Correspon als hereus, d'altra banda, l'obligació de provar la certesa de la causa de desheretament si la impugna el desheretat. En aquest cas, tant el jutjat, en primera instància, com l'Audiència, van considerar que no es va demostrar prou l'abandonament al·legat pel fill. Atès el caràcter restrictiu d'aquestes causes de desheretament, s'exigeix que quedi "plenament acreditada", amb els requisits de gravetat i continuïtat "jurisprudencialment exigibles".

Segons els testimonis aportats, quan es va produir la marxa del pare, el fill ja era major d'edat. A més, tampoc va haver-hi una total desatenció en l'àmbit familiar perquè es va demostrar que va tenir contactes amb el seu fill en alguns caps de setmana i festes familiars i fins i tot en algun període van treballar en el mateix negoci. Tot i que hi va haver amics del fill que van mantenir que aquest i el seu pare no tenien una relació normal, que no es tractaven, que quan es veien pel carrer el progenitor canviava de vorera, i que havia reconegut que el seu pare "no existia" i la seva voluntat de desheretar-lo, el tribunal conclou que ni el va desatendre econòmicament ni va existir un veritable abandonament, més enllà de l'emocional, que, segons afirma la sentència, "queda dins del camp de la moral".