El repte de Jordi Pina: com es defensa un amic

Hi ha dues menes d'advocats: els que eviten els periodistes com si tinguessin la pesta i els que s'hi acosten assedegats, com qui s'apropa a una deu d'aigua fresca. Jordi Pina és d'aquests últims. Potser perquè ell mateix volia ser periodista –"esportiu", puntualitza–, Pina és amic dels micròfons; un paio parlador que en els judicis tendeix a ser expansiu i, si convé, bromista. "La meva dona em diu que procuri no donar titulars, però em costa molt".

Però Pina (Barcelona, 1965) no està per a brometes en el judici del procés, on defensa amb més contenció verbal que de costum dos exconsellers del PDeCAT –Jordi Turull i Josep Rull– i l'expresident de l'ANC, Jordi Sànchez. "He plorat molt amb aquest procés, ha estat dolorós per a mi i la meva família", diu Pina, veterà penalista que s'ha vist en mil i una: va començar defensant la Guàrdia Urbana de Barcelona i va ser advocat de Jordi Montull, saquejador confés del Palau de la Música i llenguallarg com ell: "Jo no vaig matar Kennedy", se li va escapar al seu client entre periodistes. Pina el va esbroncar, però poc.

I, malgrat l'experiència acumulada –va defensar una acusada en el judici del 9-N, precedent soft de l'1-O–, res ha pesat tant en el seu ànim com el procés. "Això no té res a veure amb el dret penal", lamenta Pina, independentista, culer i desencantat amb la justícia. Perquè aquesta vegada no defensa només clients, sinó amics, i especialment un d'inesperat: Jordi Sànchez.

El 23 de setembre, la Fiscalia va denunciar els incidents del 20-S davant la Conselleria d'Economia i va parlar per vegada primera de sedició. Pina va trucar al líder de l'ANC: "Us busquen a vosaltres", li va dir. No es coneixien. "Pensava que seria una mena de Khomeini", comenta. "Res a veure. És molt assenyat. Ha estat un descobriment". L'advocat recorda la nit abans de l'empresonament: "Érem al Petit Palace. I ens vam fer una abraçada d'aquelles que no s'obliden. Sempre tens esperances, però...".

Amistat reforçada

L'amistat es va forjar en el procés i el procés l'ha reforçat: les filles de Sànchez i Pina estudiaven juntes; ara són íntimes. "Els meus fills saben més d'aquesta causa que la majoria de gent", diu el penalista després de mesos dormint poc i malament, de visites a Soto del Real i a Lledoners, de clavar els colzes per desmuntar la rebel·lió.

La seva projecció pública no ha parat de créixer. Té personatge al Polònia de TV3 i fa xerrades sobre el judici a Catalunya. "És gratificant que la gent et doni suport", explica. Però són petites alegries que no compensen l'amargor del procés. S'ha plantejat fins i tot penjar la toga. Si ho fa i torna a la seva vocació primera, haurà de millorar: no li va arribar la nota per estudiar periodisme.