El judici entra en campanya

L’escenari en què es desenvolupa el judici contra els líders polítics i socials de l’independentisme ha canviat. A partir d’ara es desenvoluparà paral·lelament a la campanya electoral —en sentit ampli— de les eleccions generals, però també de les eleccions locals, autonòmiques i europees. En totes estarà present, d’una manera o altra, el judici sobre els fets esdevinguts a Catalunya en els últims mesos del 2017 o, més ben dit, la manera en què els diferents implicats polítics es van comportar abans, durant i després d’aquells mesos. Aquest eix del debat polític estarà present, sobretot, en el discurs dels tres partits de la dreta espanyola, que, en part arrossegats pel fenomen Vox, estan posant molta èmfasi en com Pedro Sánchez ha abordat el conflicte català. Només cal recordar la manifestació espanyolista celebrada a Colón fa unes setmanes. Obvien, no obstant això, la dada que aporta el CIS: només un 8,7% de la ciutadania està preocupada per la unitat d’Espanya.

Tornant al judici sobre la ruptura constitucional de la tardor del 2017, ja hem escoltat les declaracions d’alguns dels responsables polítics involucrats en la preparació de l’1 d’octubre. Els testimonis han estat, de moment, variats: uns han fet discursos eminentment polítics i d’altres han optat per donar respostes ajustades als diferents fets i circumstàncies sobre els quals se'ls interrogava.

En aquesta línia, cal posar l’atenció sobre la declaració de Jordi Turull, en què s'ha fet molt palesa la falta (aparent) de comprensió de l’actual configuració de l’Estat de dret democràtic. L’Estat de dret de les societats democràtiques es basa en la sobirania popular i, alhora, exigeix que aquesta voluntat popular es canalitzi a través de determinats procediments, regulats per normes públiques, prèvies i accessibles a tota la ciutadania. No obstant això, l’exconseller ha explicat que els membres del Govern el 2017 van decidir anteposar la –també malentesa– voluntat del poble al compliment de les lleis vigents. I això bàsicament significa que conscientment van decidir incomplir la llei. I cal recordar que la llei, estatal o autonòmica, és l’expressió jurídica de la voluntat popular. Als Parlaments se substancia el procediment legislatiu en què es fan efectius principis essencials, com el respecte de la veu de les minories, el debat i l’intercanvi de posicions i, fins i tot, la transacció política que permet arribar a acords, i el consegüent control ciutadà. Així doncs, la ponderació a la qual en repetides ocasions feia al·lusió el Sr. Turull no pot portar a triar entre llei i voluntat popular, ja que en la primera queda incorporada la segona. La pregunta que queda en l’aire llavors és per què unes voluntats populars són més legítimes que unes altres? Quina legitimitat permet ignorar una part de la voluntat popular a favor de l’altra amb la conseqüència de fer col·lapsar el sistema? Potser algú ens ho expliqui en les properes sessions del judici.

Respecte del procediment, de moment cal destacar la seva normalitat. Les garanties judicials s’estan respectant escrupolosament, segurament perquè la Sala i el seu president són conscients de l’escrutini públic, intern i internacional, al qual se’ls sotmet. Us imagineu aquest procés sense que els acusats fossin a la presó? Segurament, i més enllà d’haver-se fet una interpretació més respectuosa amb la Constitució i la jurisprudència europea, s’hauria desmuntat una part important de l’argumentari dels independentistes més radicals, que afirmen, sense acceptar matisos, que la justícia espanyola és pròpia d’un Estat autoritari. En tot cas, les normes constitucionals i legals relatives al procés judicial s'estan interpretant d’una manera àmplia, promovent, com requereix la teoria general dels drets, la seva màxima efectivitat.

Cal destacar la limitada activitat que ha exercit Vox com a acusació popular fins avui, ja que els acusats s’han negat a respondre a les seves preguntes. En aquesta fase del judici oral el protagonisme de Vox serà molt escàs. Això canviarà durant la fase de testimonis, ja que estan obligats a contestar a les preguntes de totes les parts defensores i acusadores. La seva exposició pública es veurà intensificada. Veurem en quina mesura aprofiten l’ocasió per utilitzar la Sala com a fòrum polític i, si escau, com delimita el president del Tribunal la funció d’aquesta acusació popular. Aquest serà un bon moment per reflexionar sobre la conveniència que els partits polítics –tant si s’està en campanya com si no– tenen legitimitat per exercir l’acusació popular en un terreny que ha de ser eminentment juridicotècnic, com és el judicial.

Argelia Queralt Jiménez és professora de Dret Constitucional de la UB.