Desnonaments, ‘albiolisme’ i demagògia

Per a aquesta setmana hi havia anunciats sis desnonaments, el mateix nombre que la passada; l’anterior en van ser set; i l’altra, 11. No hi ha hagut treva per Nadal per als veïns del barri badaloní de Sant Roc. No hi ha temps per al dol i el dolor pels tres morts al Lineal, el bloc incendiat la vigília de Reis a l’avinguda Marquès de Mont-roig, 244. Un mes després dels fets, l’edifici presenta un aspecte socarrimat i ennegrit. Les obres de rehabilitació estan paralitzades. L’única cosa que avança és la querella que l’exalcalde Xavier García Albiol ha presentat contra els inquilins del primer segona, on es van originar les flames. Es tracta d’una família de ciutadans romanesos en situació precària que punxaven la llum sense passar per la rectoria d’Endesa. El fred de gener, que converteix en paper de fumar les primes parets de protecció oficial franquista, els va portar a connectar les estufes i els escalfadors elèctrics que tenien. L’obsoleta instal·lació no va resistir i es va iniciar l’incendi, un de tants a Badalona. Tots dormien. Un veí magrebí, el Yassine, va alertar els romanesos de les flames i va contribuir activament a rescatar diverses persones, arriscant la seva pròpia vida. El Yassine i la seva família viuen fins diumenge 10 de febrer a Santa Coloma de Gramenet. Després no saben on aniran, perquè els ofereixen una casa buida de lloguer social només amb les parets per a ell i la seva dona, la Bahija, els seus quatre fills i el seu pare. No poden treure els mobles de l’edifici i ni l’Ajuntament de Badalona ni la Generalitat han estat capaços de trobar-li un pis de lloguer moblat pels 800 euros que els cobreix la pòlissa del pis sinistrat. Això sí, tant el president de la Generalitat com l’alcalde de Badalona, Álex Pastor, han enviat cartes d’agraïment al Yassine per la seva actitud heroica durant l’incendi.

La vida passa mentre uns venen el seu món feliç processista i uns altres –com l’alcalde socialista de Badalona– s’esforcen per emular Albiol

La quotidianitat s’escola entre els dits de molts polítics. La vida passa mentre uns venen el seu món feliç processista i uns altres –com l’alcalde socialista de Badalona– s’esforcen per emular Albiol i busquen donar una imatge d’ordre i mà dura. Potser haurien de buscar petites solucions per a la precarietat i la pobresa. La plataforma Sant Roc Som Badalona va néixer el 2012, mentre l’austeritat s’obria pas sense fixar-se en els danys col·laterals. Han atès 400 famílies en un barri de 13.000 persones. Intenten arribar a acords amb els bancs per evitar desnonaments. Són el punt de realisme en un barri en què la Generalitat i l’Ajuntament amb prou feines han exercit el dret de retracte quan els habitatges s’han posat a la venda. Aquesta setmana, amb l’argument de la protecció de dades, l’equip de govern local ha anunciat que la plataforma antidesnonaments ja no disposarà de local municipal per rebre els veïns de Sant Roc. Els fan fora. Una altra osca al revòlver de l’estupidesa política.

La demagògia cotitza a l’alça: les eleccions ja són aquí. I el xenòfob Albiol no desaprofita cap ocasió. De fet, s’ha convertit en el motor del nou partit de Pablo Casado, capaç de decorar amb sanefes constitucionalistes el seu pacte amb el populisme d’extrema dreta. En el fons res sorgeix del no-res, tot hi és des de sempre. Amb raó Isabel Díaz Ayuso, candidata popular a la Comunitat de Madrid, sostenia: “Vox no proposa res que no hagi vist abans dins del PP”. La doctrina voxista ja la va aplicar l’avantguardista García Albiol, que durant el seu mandat al capdavant de l’Ajuntament va carregar a l’erari públic la col·locació de portes blindades antiocupació. Furibund, Casado va propugnar fa uns dies a Badalona penes de presó per als ocupants il·legals.

El desnonament és moneda comuna entre el precariat. Un divendres qualsevol, mentre l’Enric –una de les ànimes de la plataforma Sant Roc Som Badalona– camina pel carrer d’Alfons XII de Badalona l’aborda el Lorenzo. Li assegura que continua ingressant cada mes el lloguer, malgrat el desnonament que plana sobre el seu cap. El mòbil sona dues vegades. Nous anuncis de llançaments en un barri en què el 80% dels habitatges dels bancs han estat venuts als fons, sobretot Blackstone i Divarian. Continua el passeig per Alfons XII. Se succeeixen els blocs amb ciment aluminós. A les voreres s’hi agrupen pakistaneses, magrebines i descendents dels pobladors de les barraques del Somorrostro i Montjuïc. Els estenedors enllacen edificis. Entre samarreta i llençol s’entreveu, negre i cremat, l’edifici en què la pobresa energètica va segar tres vides el 5 de gener. No hi ha metàfora que valgui. La vida continua i la política l’hauria de facilitar.