Sis dones darrere de l’empremta gitana del Raval

A les mitgeres del número 57 i 6 del carrer de la Cera, a les entranyes del Raval, s'erigeixen uns murals de 12 metres. Hi ha dibuixats els orígens de la gran família de la rumba catalana. Molts diuen que aquesta via barcelonina és un dels bressols del gènere musical i el cor dels gitanos catalans. “En aquest barri ha nascut la rumba i molts cantaores, bailaores i palmeros”, afirma Sinai Batista, gitana i veïna orgullosa del Raval. Amb cinc altres companyes, és una de les ànimes del projecte Coneixent el passat per construir el nostre futur, en marxa des de fa poc menys d'un any. La memòria gitana ha anat passant de generació en generació mitjançant el boca-orella, i ara es vol materialitzar amb la recuperació de fotografies, cançons i entrevistes orals a persones grans del col·lectiu.

“En un inici estava pensat per motivar els més joves”, apunta Sam García, ideòleg del projecte i president de l'Associació Carabutsí, que agrupa la comunitat gitana del carrer de la Cera. Però finalment van ser elles les que en van agafar les regnes. “Per trencar amb els estereotips de la cultura gitana cal contrarestar la imatge de la dona gitana com a figura passiva, i elles ho estan aconseguint”, afegeix César Martínez, de l'entitat Inter-Acció, l'altre motor de la iniciativa. "Elles" són Sinai i Naiara Batista, Naomi Amaya, Miriam Vidal-Ribas, Carmen López i Talita Gabarre, la neta de Ramonet, el famós autor del ¡Marcha, marcha!.

En un futur pretenen replicar la iniciativa en altres zones de Catalunya per crear un gran banc de memòria col·lectiva sobre els gitanos catalans. La informació es podrà consultar en un web i en un museu urbà, un espai cultural al mateix Raval creat per la comunitat gitana i dedicat a la seva identitat. Però també volen convertir la recerca en una sortida laboral per a les dinamitzadores, que es convertiran en guies turístiques amb el projecte Rumb a la Rumba: passat i present dels gitanos i gitanes catalans. La idea és crear unes rutes que incorporin codis QR, on els visitants segueixin el rastre de la comunitat gitana del Raval i descobreixin els llocs on la rumba catalana va créixer, com la sala Apolo o l'Studio 54, l'actual sala Barts. Un espectacle d'ombres donarà el tret de sortida a les rutes, que començaran el març o l'abril d'aquest any, i acabaran amb un concert-taller de rumba.

Bona part de la investigació, que té el suport econòmic de l'Ajuntament de Barcelona, el Departament de Cultura de la Generalitat i l'Obra Social de La Caixa, es fa a les llars dels entrevistats. Però les associacions Carabutsí i Inter-Acció es van posar en contacte amb Santi Figuera, educador social del Casal de Barri Folch i Torres, per demanar-li un espai per instal·lar els escàners que digitalitzen les imatges recuperades i les fitxes amb les seves dades rellevants. Per al Santi el projecte s'ha convertit en una de les seves “millors experiències professionals dels últims 17 anys” i assegura que és la primera vegada que veu créixer una iniciativa tan ràpid i en tan poc temps. “Hem estat a quatre cases i ja hem recopilat més de 3.000 fotografies”, apunta la Naomi. Quan el Santi es va adonar de la seva potencialitat, va relacionar el grup de dones gitanes amb el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).

L'arqueòleg Juan Gibaja, de l'Institut Milà i Fontanals, també del CSIC, és un dels científics que les ha assessorat. Ell les va posar en contacte amb l'antropòloga Araceli González i el musicòleg Emili Ros Fábregas perquè aconseguissin bastir una base de dades amb mètodes científics. “Des de fa cinc anys fem divulgació científica al carrer i treballem amb aquells col·lectius ‘oblidats’ per la investigació, com el gitano”, exposa el Juan. L'arqueòleg valora positivament el projecte perquè aporta llum a una comunitat que ha estat històricament invisibilitzada, però molt present a Catalunya. Existeixen documents que daten la seva arribada al territori català al segle XV i, al Raval, al segle XVIII. Encara que els censos per ètnia o religió estan prohibits, els pocs estudis actuals indiquen que encara viuen unes 500 persones de la comunitat gitana al barri.

Des de les associacions Carabutsí i Inter-Acció celebren que es tracti d'una iniciativa nascuda des de baix. “Els documents històrics sobre la comunitat gitana sempre han estat escrits per tercers i ara, per primera vegada, els gitanos tenen l'oportunitat d'explicar la seva història en primera persona”, remarca César Martínez. Ells mateixos s'han sorprès amb les troballes. “Hem descobert en una entrevista que una de les meves ties va tenir una professora gitana”, exclama la Naiara, que subratlla el component sentimental de la investigació. La Sinai també destaca que ha après sobre informàtica o a valorar la importància de l'anglès. És per aquests detalls que per a elles el projecte pren sentit.