Grandíssima Butterfly

El Liceu ofereix, per tercera vegada, el muntatge de Madama Butterfly que va estrenar el 2006, discreta i ben amortitzada coproducció amb el Covent Garden de Londres signada amb escàs enginy teatral per Moshe Leiser i Patrice Caurier. Funciona la mar de bé la tirada de Giacomo Puccini a la taquilla, amb entrades esgotades en les deu funcions programades fins al 29 de gener. L'espectacle, de tall clàssic, és teatralment fluix i previsible; l'emoció es dispara amb l'extraordinària actuació, en el seu debut al Liceu, de la soprano armènia Lianna Haroutounian, grandíssima Cio-Cio San que va entusiasmar el públic sota l'apassionada direcció de Giampaolo Bisanti.

Ambientada en un decoratiu i típic Japó de postal —amb vistes al port de Nagasaki incloses—, la funcional posada en escena està tan enganxada als tòpics que s'oblida només sortir del teatre. L'emoció brolla en l’orquestra, amb la brillant direcció de Bisanti, que obté una intensa resposta de l'orquestra. Atent a les floritures i les subtileses de l'opulenta orquestració, el director italià dona relleu a la vena melòdica pucciniana sense sobrecàrrega de sucre. El pes orquestral ofega algunes veus, però és que, sense mitjans vocals sòlids i ben projectats, la barrera orquestral en Puccini passa factura.

Haroutounian va portar les regnes del drama amb una veu bella, plena, rica en matisos i ferma en els aguts. La seva interpretació de Cio-Cio San, emotiva i sincera, transmet l'angoixa, el patiment i la grandesa de la desgraciada geisha amb gran presència escènica i desbordant expressivitat. El colpidor final, que és també l'escena teatral més ben resolta del muntatge, va ser memorable.

Bon elenc, amb majoria de cantants espanyols. En l'odiós paper de Pinkerton, el tenor canari Jorge de León impressiona amb una veu de generós cabal i aguts potents; el fraseig és poc refinat i el cant poc variat, però la matèria vocal és espectacular. De contingut i noble fraseig, el baríton andalús Damián del Castillo ofereix un Sharpless molt líric, no sempre audible. Musical, sincera en l'expressió i amb instint dramàtic, la mezzosoprano valenciana Ana Ibarra interpreta una molt notable Suzuki.

L'elenc té el bon cantat i refinat Goro del tenor francès Christophe Mortagne —també en el seu debut al Liceu— i les encertades caracteritzacions del baríton aragonès Isaac Galán (príncep Yamadori) i el baix madrileny Felipe Bou (oncle Bonzo), encara que el fragor orquestral no els posa les coses fàcils. Compleix el cor del Liceu en una escena a bocca chiusa de gran efecte.