Ramon Casas ja té qui el defensa

El 2016 (i part del 2017) es va celebrar l'any Ramon Casas coincidint amb el 150è aniversari del naixement del millor pintor del modernisme català. Els múltiples actes organitzats –52 conferències, 23 exposicions i 9 publicacions– van posar al centre del món cultural l'autor d'obres com Tàndem, Jove decadent, La càrrega o La Sargantain, entre moltes altres. Però com acostuma a passar, després de l'aparent saturació que es produeix després d'una celebració d'aquest tipus, l'artista o creador protagonista sol caure en l'oblit fins a la propera efemèride. Per sort per a Ramon Casas (1866-1932) hi ha qui està obstinat a fer que això no passi, sinó tot el contrari. És el cas de Gabriel Pinós, propietari de la galeria barcelonina Gothsland (Consell de Cent, 331), que, quan ningú –tampoc la Generalitat– havia pensat a celebrar el segle i mig del naixement del pintor, ell ja tenia en marxa una gran exposició en la qual va acabar reunint 130 obres del polifacètic artista.

Ara Pinós també està de commemoració: la galeria la van inaugurar els seus pares fa 40 anys, i ho celebra amb una mostra museística en la qual ha reunit 40 obres (una per any) del mateix Casas que ja han vist més de 4.000 persones. Aquest inquiet amant de l'art ha llançat una altra iniciativa relacionada amb el pintor: el catàleg raonat de l'artista, que reunirà tots els dibuixos, pintures i cartells. En aquest primer volum, un miler, alguns d'inèdits o molt poc vistos. “No es tracta d'un catàleg a l'ús, que estaria obsolet en el moment de sortir imprès”, explica. Les obres estan ordenades per temes elaborats per especialistes: Juan C. Bejarano aborda els autoretrats de Casas; Fàtima López reuneix les 100 obres que va produir durant els sis mesos que va passar a París per l'Exposició del 1900; Emiliano Cano repassa els múltiples retrats de la seva musa i esposa, Júlia Peraire; Jordi Sánchez Ruiz situa el context de l'artista i la ingent producció de retrats de celebritats, amics i familiars que va fer; Santi Barjau repassa els 53 cartells publicitaris realitzats al llarg de 30 anys; Vicente de la Fuente aborda un dels temes preferits del pintor: les majas i els toros; Sebastià Sánchez Sauleda fa un avanç de la seva tesi doctoral, inèdita, sobre la col·laboració entre Casas i Charles Deering, propietari de Maricel, magnat i mecenes de l'artista. També dos temes del mateix Pinós, que repassa els models de bicicletes (com el tàndem Gladiator amb el qual es va pintar amb el seu amic Pere Romeu el 1897) i els 13 cotxes que Casas va comprar, sempre a París, i que va utilitzar i va pintar en moltes de les seves obres.

El pintor va crear unes 5.000 obres, tot i que només se n’han identificat 3.000

“No volíem que fos un altre catàleg més d'una retrospectiva”, explica Pinós. La revisió d'aquest gran nombre d'obres ha permès comprovar l'alt nombre de falsificacions que circulen atribuïdes a Casas. “Cal posar fi a totes les falsificacions, còpies de les originals, que ronden les 5.000 obres, de les quals unes 3.000 estan identificades. Fins ara només existia un catàleg raonat dels olis, 670 peces, elaborat per la historiadora de l'art Isabel Coll. Queden unes 2.000 obres de les quals no es té informació, per la qual cosa cal continuar investigant”, explica aquest expert, que destaca que moltes de les obres de Casas van acabar en mans de particulars i que no n'hi ha cap en un museu públic internacional. "És inexplicable perquè està al nivell de l'arquitecte Gaudí, però en pintura”.

Per posar fi a totes les obres falses Pinós ha impulsat l'Associació Ramon Casas amb la intenció de preservar i promoure el coneixement de l'obra del modernista. I malgrat que la família de Casas es manté en un segon pla, la nova entitat té com a president d'honor Jaume Codina, nebot besnet de Casas. “L'associació emetrà informes, no pas certificats, sobre les obres, una cosa que fins ara no ha fet ningú”, explica el galerista, que presideix, fins d'aquí a uns mesos, el Gremi de Galeries d'Art de Catalunya. “L'associació té un comitè de quatre reconeguts experts que elaboraran un informe que inclourà el resultat de les anàlisis científiques realitzades en una universitat catalana. Això posarà fi a les falsificacions”, segons Pinós.

Durant la conversa amb Pinós sona el telèfon a la galeria. A l'altra banda de l'aparell un col·leccionista de Madrid que acaba de comprar quatre possibles obres de Casas vol saber si són autèntiques. Després de penjar Pinós diu: “És el primer que truca. Es deu haver assabentat per internet del naixement de l'associació. A veure si hi ha sort”.

Quatre reconeguts experts emetran informes acompanyats d’anàlisis científiques