El fiscal assegura davant del Suprem que el procés és un “atemptat greu a l’interès general d’Espanya”

Els advocats dels 18 líders independentistes acusats en la causa oberta per rebel·lió al Tribunal Suprem han demanat aquest dimarts que el judici es faci al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Les defenses han comparegut per primera vegada en l'anomenada vista de previ pronunciament, que ha de resoldre quin tribunal és el competent per jutjar el cas. "Cap dels elements que defineixen el delicte de rebel·lió s'han produït fora de Catalunya", ha afirmat Jordi Pina, advocat de Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez, un argument que han reiterat tots els lletrats. La Fiscalia defensa, no obstant això, que la causa es jutgi a l'alt tribunal perquè el procés és "un atemptat greu a l'interès general d'Espanya".

Les discrepàncies entre les defenses i les acusacions sobre quin tribunal és competent s'han repetit des del principi de la investigació, el novembre del 2017. El Suprem ja s'ha pronunciat sobre aquest assumpte en diverses ocasions i sempre ho ha fet per ratificar que la competència és seva, per la qual cosa és previsible que torni a insistir en la seva tesi després de la vista que s'ha fet aquest dimarts. El Constitucional també té pendent resoldre sobre aquesta qüestió, però quan ho faci, probablement, el judici ja haurà començat i fins i tot pot ser que hagi acabat. Amb aquests antecedents, els advocats dels acusats han defensat la posició contrària —que el judici s'ha de fer a Catalunya— amb convicció però poques expectatives. "Tinc poca confiança que la sala accepti els arguments d'aquesta defensa. Tinc la sensació que ja s'ha pres una decisió", ha afirmat l'advocat Jordi Pina.

El lletrat ha enumerat els fets suposadament comesos fora de Catalunya que puguin justificar que se'ls jutgi al Suprem: comprar urnes, obrir webs, fer campanyes publicitàries, contractar observadors internacionals o preparar censos de votants. I ha advertit que cap d'ells són elements que defineixen el delicte de rebel·lió. "Sí que ho són de malversació, però en cap estan implicats ni un sol dels 18 acusats", ha afirmat Pina.

Tots els advocats han coincidit que els fets que defineixen els suposats delictes de rebel·lió i sedició, els principals que s'atribueixen als dirigents independentistes, es van cometre fora de Catalunya. "En l'ordre de processament no es fa esment a ni un sol fet comès fora de Catalunya. El que estaria determinant la competència del Suprem serien actes com fer una conferència a l'estranger a favor del dret d'autodeterminació", ha afirmat Mariano Bergés, que defensa l'exconsellera Dolors Bassa.

En la mateixa línia ha insistit Judith Gené, advocada de l'exconseller Joaquim Forn, per qui, després d'un any d'instrucció, s'ha demostrat que aquells fets que podien haver justificat que el cas s'investigués a l'alt tribunal "han quedat desacreditats o han passat a segon o tercer terme respecte a la instrucció". "O pot ser que un pagament en una sucursal de Brussel·les arrossegui la competència. O que l'activitat efectuada per les delegacions a l'exterior arrossegui la competència. La instrucció ha demostrat que el nucli dels fets pels quals s'obrirà judici oral van succeir, es van planejar, es van executar des de Catalunya", ha assenyalat la lletrada.

Les acusacions mantenen la tesi contrària i han defensat que el cas es jutgi al Suprem. Entre altres arguments, el fiscal Jaime Moreno ha advertit que les finalitats de la rebel·lió són derogar la Constitució espanyola i declarar la independència. "Derogar la Constitució està a la diana de l'estratègia independentista. El resultat afecta tot el territori. És un atemptat greu a l'interès general d'Espanya", ha afirmat Moreno. El fiscal també ha afirmat que els actes duts a terme a l'estranger (com les campanyes per promoure el vot de catalans a l'exterior o la contractació d'observadors internacionals) no van ser aïllats i "eren absolutament necessaris" per internacionalitzar el conflicte.

Encara que l'únic objectiu de la vista que s'ha fet aquest dimarts és determinar si el Suprem és competent per jutjar el procés, tant les defenses com les acusacions han expressat ja alguns dels arguments que utilitzaran durant la vista oral. "Votar no és delicte", ha dit Andreu Van den Eynde, advocat de l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras i de l'exconseller Raül Romeva. "Com unirem una votació amb un alçament violent? Com vincularem la clonació d'un web amb un alçament?", ha insistit el lletrat. Marina Roig, lletrada del president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha estat la que ha fet un al·legat més polític i crític contra l'actuació del Suprem. "Els drets fonamentals estan molt per sobre de la unitat d'Espanya i no poden ser sacrificats per més que els poders de l'Estat tinguin un sentiment patriòtic mal entès". "Aquest procés és la judicialització d'un problema polític", ha apuntat Roig.

Els advocats entenen que si el Suprem no els dona la raó i insisteix a declarar-se competent per jutjar el cas s'estaran vulnerant diversos drets fonamentals, entre els quals hi ha el dret al jutge predeterminat i a la doble instància penal. També, segons han assenyalat alguns lletrats, el dret a expressar-se en català a la vista oral. L'advocat Pina ha anunciat que els seus clients demanaran declarar en català i sol·licitaran traducció simultània per poder expressar-se "en la seva llengua materna".