Les dones candidates als Gaudí augmenten un 7% en tres anys
El desequilibri entre les graduades a les escoles de cinema i universitats i les que arriben a l’exercici professional és enorme
Els premis Gaudí són un bon termòmetre de la presència femenina en el sector, ja que s’hi presenta aproximadament el 80% de la producció anual catalana. Segons les estadístiques que ha elaborat l’entitat Dones Visuals dels darrers tres anys, el percentatge de les candidatures —en totes les categories— encapçalades per dones ha passat del 25% del 2017 al 32% de la XI edició, de la qual aquest dimarts se sabran els projectes que acaben nominats.
Algunes de les pel·lícules dirigides o codirigides per dones que opten a diverses candidatures dels premis de l’Acadèmia del Cinema Català d’aquest any són El fotógrafo de Mauthausen, de Mar Targarona, Vida Privada, de Sílvia Munt, o Les distàncies, d’Elena Trapé, entre un total de 23 pel·lícules.
Una de les dades que sorprèn de les estadístiques sobre el sector audiovisual català és el desequilibri que hi ha entre les aules i els platons: el 64% de l’alumnat en formació —escoles de cinema i universitats— són dones i les que arriben a encapçalar projectes professionals —en direcció, guió o producció de pel·lícules— es queden en un minso 16%.
Són xifres que reflecteixen un progrés però que estan molt lluny del nombre de dones que surten de les escoles de cinema i de les facultats. “És clar que n’hi ha moltes que es queden pel camí, que ni tan sols ho intenten. I aquest és un dels problemes que cal superar, convèncer-los que sí que es pot”, explicava Miriam Porté, presidenta de Dones Visuals, una entitat que, entre altres coses, té com a objectiu acompanyar i assessorar les dones per realitzar els seus primers projectes, a la jornada Cin-ètiques Feministes, celebrada dimecres passat al Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison.
Un accés professional que, a més, té desequilibris clars. Seguint la radiografia dels tres darrers premis Gaudí, a banda de vestuari i maquillatge que continua tenint rostre de dona de manera molt majoritària —sempre oscil·la entre el 85% i el 94%—, les candidatures de millor direcció de producció i direcció artística han aconseguit percentatges que han oscil·lat entre el 37% i el 49% i el 37% i el 45%, respectivament. Les pel·lícules de dones que optaven al Gaudí a la millor direcció el 2017 van representar el 18% i han passat al 26% en l’edició d’aquest any. Cada vegada hi ha més que opten al millor guió: del 17% del 2017, el 23% de l’any passat i un 21% en la darrera convocatòria.
Dues de les categories que històricament semblaven terreny d’homes s’estan obrint a la dona: les candidates a millor muntatge del 2017 representaven el 17% i aquest any són el 34%, i una cosa semblat ha passat en fotografia, que ha passat del 4% al 30%. “Quan estudies, els referents de dones cineastes són escassos: és un univers que has d’anar descobrint. I en àrees tècniques de la cinematografia, com a muntadores o fotògrafes el panorama encara és més pobre”, apuntava Ana Pfaff, muntadora i membre de l’Associació de Muntadors i Muntadores Audiovisuals de Catalunya (AMMAC), en la mateixa jornada.
Va ser una trobada en què, juntament amb la reivindicació del paper de la dona en el sector audiovisual, també es va mostrar certa precaució amb les etiquetes, com la de la mirada femenina del cinema. Marta Selva, una de les directores de la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona, advocava per ampliar l’espai: “No cal ser el centre, només cal trencar l’espai androcèntric i crear-ne un de més divers, més real amb la societat. El cinema no pot estar fora de la resta de la realitat”.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.