La Generalitat amenaça Foment a abandonar les seves funcions a Rodalies

Nova pugna entre la Generalitat i el Ministeri de Foment sobre el servei de trens de Rodalies. El conseller de Territori, Damià Calvet, ha fet un pas més en el desafiament que va llançar després de l’accident de Vacarisses, quan va denunciar la deixadesa en la gestió de la xarxa ferroviària i va demanar-ne el traspàs total a la Generalitat, i ha anunciat que si no hi ha una inversió suficient i amb calendari a la xarxa viària, la Generalitat està disposada a renunciar a les seves competències sobre el servei. Per la seva banda, després de reunir-se amb Calvet, el president de Renfe, Isaías Táboas, s’ha expressat en un to més moderat per manifestar que el nou pla de Rodalies en què treballen Renfe i Adif vol aconseguir un “consens màxim”, i ha apuntat que la participació de la Generalitat en les comissions de treball es dona per feta.

El conseller de Territori i el president de Renfe s’han reunit a Barcelona per trobar un diagnòstic que ajudi a sanejar la maltractada xarxa de Rodalies. Sobre la taula, millorar la infraestructura viària i evitar que es repeteixin accidents com el del 20 de novembre a la R4, a Vacarisses, on va morir un home de 36 anys i més de 40 passatgers van patir ferides després que descarrilés un tren que havia xocat contra un despreniment de terra i roques. A la reunió, que s'ha fet a la Conselleria de Territori, davant de l’estació de Sants, també han estat convocats Adif, que hi ha enviat al director general de Conservació i Manteniment, Ángel Contreras, i Pere Macias, que acaba de ser nomenat per Foment com a coordinador del pla de Rodalies.

Després del descarrilament de Vacarisses, Damià Calvet va ressuscitar les demandes per fer que la xarxa ferroviària passés a ser competència de la Generalitat. El PDeCAT, com feia abans Convergència, menysprea el traspàs que en temps del segon tripartit es va pactar amb el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero. La reclamació de més competències pivota bàsicament sobre un argument: enfrontar la controvertida gestió de Rodalies amb l’eficient model de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). Calvet defensa que si Rodalies depengués de la Generalitat, es minimitzarien les calamitats que pateixen els 400.000 viatgers que la fan servir diàriament.

Per culpa del mal estat de la infraestructura, a Rodalies existien abans de l'estiu 111 limitacions temporals de velocitat. Es tracta de trams d’especial perillositat, per on els trens han de disminuir la marxa. Menys velocitat, més temps de trajecte i impuntualitats. Territori assegura que queden 75 d’aquests punts negres pendents d’arreglar i que Adif no garanteix tenir-los tots reparats fins al 2020. “Això suposa cronificar els retards”, denuncia el conseller, que també ha llançat dards a Renfe. En concret, critica que la companyia no creï un òrgan de gestió propi per a Rodalies de Catalunya. El malestar arriba al punt que la Generalitat ha anat un pas més enllà i amenaça ara de desentendre’s de les seves atribucions en el servei. Unes atribucions que es limiten a fixar els horaris dels trens i el preu dels bitllets. El mateix Departament de Territori qualifica de “miratge” les funcions que exerceix l’Administració catalana en la xarxa ferroviària. “Tant jo com el conseller legítim Josep Rull estem farts de queixar-nos”, ha clamat Calvet. La voluntat, insisteix, és passar del “miratge” a un “traspàs real”. Al llarg del mes de gener la Conselleria de Territori té la intenció de desplegar, davant del Ministeri de Foment, Renfe i Adif les exigències d’inversions i el seu pla per assumir el traspàs. Si no hi ha entesa, la Generalitat suposadament es jugaria la carta de la renúncia.

Aquesta aposta, però, no és nova. Ja en temps de la presidència d’Artur Mas es va plantejar la possibilitat que la Generalitat abandonés Rodalies. El llavors conseller de Territori, Lluís Recoder, va haver de sortir públicament a desmentir l’amenaça. “No sabríem quina competència retornar”, va manifestar, en al·lusió al poc marge de maniobra que té el Govern.