_
_
_
_

Més raó i menys emoció

Lluís Bassets presenta el seu nou llibre, ‘La rebelión interminable’, en un debat amb Josep Cuní en el qual alerten contra el silenci i la divisió social

Cristian Segura
Josep Cuní (esq.) i Lluís Bassets en la presentació del llibre.
Josep Cuní (esq.) i Lluís Bassets en la presentació del llibre.joan sánchez

El primer que destaca Josep Cuní del nou llibre de Lluís Bassets és que es tracta d'un esforç contra l'autocensura. “Es tracta d'oposar-se a unes formes d'autocensura que deriven de la pressió de la societat mateixa, del conformisme de la societat”, ha explicat aquest dimarts Bassets durant la presentació de La rebelión interminable (Catarata). El llibre és una compilació d'articles que el director de l'edició catalana d'EL PAÍS va escriure per analitzar el procés durant el 2017, quan la tensió era màxima i el més còmode era callar.

Cuní ha explicat que durant el passat any, parlant amb famílies, va descobrir que les relacions entre els seus membres “no s'havien trencat perquè allò que les podia trencar, s'obvia. El silenci és una forma de violència”. Bassets ha apuntat que un dels riscos del present polític és que la societat catalana “està molt dividida”: “Estem perduts si no acceptem una societat de grisos, de matisos”. “Menys emoció i més raó, menys fe i més confiança, més Descartes i menys [Jaume] Balmes”, ha dit Cuní, contraposant el filòsof escèptic amb el pensador eclesiàstic de Vic. Bassets ha assegurat que la teoria de la “futbolizació de la política” és més vigent que mai: “El joc brut està ben vist si guanya el teu equip”. El periodisme també ha estat analitzat. “La crisi catalana és la crisi del periodisme, a Catalunya i a Espanya, de propaganda disfressada amb èpica”, ha afirmat Cuní, i ha afegit que periodistes com ell “s'han sentit desplaçats dels uns i dels altres”.

Bassets no dubta en el llibre a definir la carrera unilateral de l'independentisme com una rebel·lió, en el seu sentit polític: “No cal esforçar-se molt per reconèixer que es tracta d'una rebel·lió. La llista de desobediències als tribunals i en concret al Tribunal Constitucional és impressionant”. Va ser una rebel·lió política, segons l'autor, però no ho va ser segons el Codi Penal perquè no va haver-hi acció violenta. Precisament sobre la violència, Bassets es meravella que, tenint en compte la història d'Espanya i de Catalunya, el nivell de violència hagi estat mínim: “L'anormalitat més gran del que ha passat a Catalunya durant el 2017 és que uns fets de tal gravetat i transcendència s'hagin desenvolupat amb uns nivells tan fitats i mínims de violència política, i un ús de la força realment minimalista, per condemnable que sigui, per part del Govern espanyol”.

El títol del llibre es deu a la hipòtesi de Bassets segons la qual no hi ha cap indici que apunti al fet que l'independentisme hagi renunciat a la via unilateral. El més preocupant és que altres admonicions de l'autor s'han complert, com aquestes línies escrites el 15 de gener del 2017: “L'error colossal que ha significat el disseny del famós xoc de trens sense un càlcul realista de la correlació de forces interna, espanyola i internacional. Només queda, mentrestant, la bala de plata”. La bala de plata era provocar la violència de l'Estat per assolir una independència unilateral seguint el model de Kosovo. Això també ho va vaticinar Bassets, el febrer de 2017.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Cristian Segura
Escribe en EL PAÍS desde 2014. Licenciado en Periodismo y diplomado en Filosofía, ha ejercido su profesión desde 1998. Fue corresponsal del diario 'Avui' en Berlín y en Pekín. Desde 2022 cubre la guerra en Ucrania como enviado especial. Es autor de tres libros de no ficción y de dos novelas. En 2011 recibió el premio Josep Pla de narrativa.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_