Barcelona es querella contra els jutges que van empresonar homosexuals durant el franquisme

L'Ajuntament de Barcelona s'ha querellat contra sis jutges que durant el franquisme van dictar més de 550 penes de presó contra membres del col·lectiu LGTBI, sobretot homes homosexuals, en aplicació de les lleis de Vagos y Maleantes i de Perillositat i Rehabilitació Social, entre el 1954 i el 1977. La querella la investiga la sala penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) després que el jutjat número 12 s'hagi inhibit de la causa. Ara com ara, però, l'Ajuntament no sap ni si aquests sis jutges són vius, una cosa que hauran de dirimir les diligències obertes. El Consistori barceloní acusa els magistrats de crims de lesa humanitat.

La querella s'emmarca en les iniciatives que ha pres el govern de l'alcaldessa Ada Colau de "lluita contra la impunitat del franquisme", ha subratllat aquest dilluns el tinent d'alcalde de Drets de Ciutadania, Jaume Asens. Barcelona presideix, ha assenyalat, la xarxa de ciutats contra la impunitat dels crims del franquisme.

El regidor ha recordat que durant tres dècades es va produir "una persecució sistemàtica i salvatge d'homosexuals, a qui s'empresonava a la galeria que es coneixia com la 'dels invertits' per evitar el suposat contagi a la resta de reclusos".

Una de les persones afectades per aquelles condemnes va ser Sílvia Reyes, que aquest dilluns ha explicat que va estar tres anys entre reixes per la seva condició de transsexual. Reyes ha assegurat que només els transsexuals del seu entorn, entre detencions a la comissaria i períodes a la presó, van estar 34 anys privats de llibertat. L'Ajuntament ha fet una crida perquè qualsevol persona afectada per aquestes condemnes se sumi a la causa.

El tinent d'alcalde ha precisat que en cas que cap dels sis jutges continuï amb vida, la seva idea és reconduir la querella "cap a totes aquelles persones que puguin ser responsables dels fets de la querella". A la pregunta de si les persones afectades podrien reclamar indemnitzacions, Asens ha precisat que l'Ajuntament ha presentat la querella com a acció popular i que una vegada s'obri la investigació els represaliats es podrien personar en les diligències i sol·licitar aquestes compensacions.