El fiscal estudia reclamar a Puigdemont al Tribunal de Comptes els diners del procés

La Fiscalia acudirà al Tribunal de Comptes per recuperar els diners suposadament malversats en el procés independentista català. Fonts jurídiques afirmen que recórrer a la jurisdicció comptable permetria recuperar els fons amb més rapidesa pel fet de comptar amb millors eines legals. El fiscal es planteja, a més, actuar contra l'expresident català Carles Puigdemont i la resta d'exmembres del Govern escapolits ja que no és precisa la seva presència en el procediment, al contrari del que succeeix en la via penal davant el Suprem.

La Fiscalia davant el Tribunal de Comptes ultima —de manera paral·lela al procediment penal— una demanda per aconseguir la restitució dels fons de la Generalitat de Catalunya suposadament emprats per finançar el procés que va desembocar en la declaració d'independència del 27 d'octubre del 2017. Segons informen a aquest diari fonts de l'òrgan fiscalitzador, el fiscal Miguel Ángel Torres Morato demanarà que s'obri una investigació en l'anomenada jurisdicció comptable perquè els responsables de la sortida irregular de fons els reintegrin a l'erari públic. Fonts properes al Tribunal de Comptes calculen que els diners suposadament malversats ronden els tres milions d'euros.

La fórmula buscada per aconseguir la devolució dels diners públics desviats a finalitats no previstes per a això als pressupostos és la mateixa que es va idear per recuperar els fons suposadament malversats en la consulta sobiranista del 9 de novembre del 2014, prohibida pel Tribunal Constitucional.

La fiscalia reclama en aquesta causa 5,25 milions d'euros de manera solidària a l'expresident de la Generalitat Artur Mas, als exconsellers Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs, i a altres set investigats. Aquests diners van haver de ser dipositats com a fiança abans del judici, que es va celebrar a principis d'aquest passat octubre i que està pendent de sentència. El Tribunal va embargar els béns dels investigats per fer front a les seves possibles responsabilitats. La decisió que en el seu moment prengui el Tribunal de Comptes pot ser recorreguda davant la Sala contenciosa administrativa del Suprem.

Divendres passat, la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat van presentar els seus escrits de qualificació provisional en la causa penal del procés. En ells, a més de les penes de presó per delictes de rebel·lió, sedició, malversació i desobediència —segons els casos— les acusacions públiques establien un càlcul preliminar de les quantitats suposadament distretes de l'erari públic per al referèndum il·legal d'independència de l'1 d'octubre del 2017.

No obstant això, tant la Fiscalia com l’Advocacia optaven per no exercir accions per aconseguir la responsabilitat civil en aquest procés penal i es reservaven la possibilitat d'acudir al Tribunal de Comptes per recuperar els diners. L’Advocacia xifra els fons suposadament malversats en 1,97 milions d'euros mentre que la Fiscalia eleva la quantitat a 2,87. En qualsevol cas, la xifra no està tancada: la Guàrdia Civil en un dels seus últims informes incorporats a la investigació situava aquest llistó en 4,02 milions.

Fonts jurídiques assenyalen que en el cas del procés, la idea d'acudir al Tribunal de Comptes té a veure amb la facilitat d'investigació. El màxim òrgan fiscalitzador de l’Estat “té més mitjans que el Suprem per determinar l'import total malversat”, assenyala un advocat consultat. Les mateixes fonts apunten un altre avantatge: la investigació i el judici comptable no requereixen la presència dels considerats responsables, la qual cosa obre la porta a poder actuar en aquesta jurisdicció contra els membres de l'anterior govern català escapolits: Carles Puigdemont, Toni Comin, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Lluís Puig.