Lloguers socials abans de desnonar

L'anunci definitiu per part del Govern espanyol de la retirada parcial dels recursos d'inconstitucionalitat contra la llei catalana d'habitatge i contra els desnonaments va provocar dimarts satisfacció general entre l'Administració i les entitats, tot i que amb alguns matisos.

La PAH, que lluita diàriament contra els desnonaments i va ser una de les entitats impulsores de la cèlebre llei 24/2015 (contra la qual es van presentar els recursos), es va mostrar eufòrica i els seus activistes ho van celebrar a la plaça de Sant Jaume. No obstant això, van alertar que vigilaran que es compleixi i lluitaran per aconseguir una llei que inclogui la dació en pagament per aconseguir cancel·lar el deute hipotecari. A l'Ajuntament de Barcelona, van qualificar la retirada de “boníssima notícia” i el regidor d'Habitatge, Josep Maria Montaner, va assegurar que durant els dos anys de suspensió, si el text hagués estat vigent hauria evitat 600 desnonaments. Per la seva banda, la presidenta de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge, Carme Trilla, va alertar que, tot i la “bona notícia, la llei afecta sobretot les entitats i els grans tenidors, però molts desnonaments els impulsen propietaris que no són grans tenidors”.

La gran novetat de la recuperació de dos articles de la llei és que obligarà els bancs o grans propietaris a oferir un lloguer social abans d'executar un desnonament. Es tracta d'una mesura que entitats, ajuntaments i serveis socials recorden que va evitar centenars de desnonaments durant els sis mesos que la llei va estar plenament vigent. Ahir mateix, la PAH de Barcelona assegurava que dels 11 casos de desnonament que van arribar a l'assemblea aquesta setmana, sis s'haurien convertit automàticament en lloguer social.

La segona qüestió sobre la qual es retirarà el recurs és que l'Administració podrà imposar la cessió obligatòria d'habitatges buits per destinar-los a la borsa de lloguer públic. En aquest cas, tot i això, la Generalitat haurà de negociar la contraprestació que ofereix a les empreses per aquestes cessions. “Que calgui fer una concreció normativa no evita que la llei s'hagi de complir”, va manifestar la portaveu de la PAH, Lucía Delgado. “Estarem vigilants per evitar els desnonaments”, va assenyalar, i va recordar que Catalunya encapçala el rànquing espanyol, amb 61 execucions diàries, entre compra i lloguer.

La dimensió del restabliment parcial de la llei 24/2015 és complexa de mesurar en xifres. Si l'Ajuntament de Barcelona parla que s'han evitat 600 desnonaments en dos anys, la PAH eleva els casos a 30.000. Una xifra que s'explica perquè l'entitat recompta tots els desnonaments: els que insten els grans tenidors que haurien de fer lloguers socials obligatoris; els de petits propietaris (que fiquen al sac dels afectats perquè, en recuperar la llei, amb les cessions obligatòries s'ampliaria el parc de pisos socials); i fins i tot hi inclouen els desnonaments de famílies que ocupen il·legalment habitatges (uns casos que no surten a les estadístiques però que entenen que també es beneficiarien de l'increment del parc o de l'obligatorietat de fer lloguers).